Resultats de la cerca

Les aigües d’aquests dos rius i les de cabaloses fonts, a més dels nombrosos pous, han fet sorgir als sectors més baixos d’aquesta depressió i en la veïna costera de Ranes la notable horta de Xàtiva , a través de les séquies de la Vila, de la Murta, del Puig, de Benifurt, de Messes, de la Llosa, de Ranes i de la Torre d’En Llorís la superfície regada és d’unes 2 700 ha Desapareguda la morera al s XIX, el taronger és el conreu essencial, i també les hortalisses i, en la zona més profunda, l’arròs Els costers, abancalats, són aprofitats per a garrofers, oliveres i vinya L’aigua,…

El seu art, dins l’eclecticisme de la pintura valenciana de l’època, deriva dels mestres dels Perea i dels Artés, a mig camí entre els corrents flamencs tradicionals i les innovacions italianes Entre les obres que hom li pot atribuir hi ha el retaule de la Mare de Déu església de Sant Francesc de Xàtiva, pintat abans del 1501, el retaule —desapareguda la taula central— de Sant Jordi, Sant Miquel, Sant Bernat i Sant Guerau l’Almoiner església de Sant Pere de Xàtiva, les taules de Sant Miquel, la Magdalena, la Trinitat, la Resurrecció i un bancal església de Sant Feliu de Xàtiva i…

Tenim ben poques notícies d’aquesta església avui desapareguda La seva existència està documentada el 26 d’abril de 1036, data en què el bisbe Guislabert, amb el consentiment dels comtes Ramon i Ermessenda, la cedeix a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona, és a dir a la catedral Sabem també que l’any 1601 estava malmesa i profanada en aquesta data el bisbe Coloma n’autoritza l’enderroc i també el de l’església de Sant Sadurní, per ajudar a la construcció del pont de Sant Pere, al qual destinen les pedres resultants La situació exacta del temple s’ignora s’…

Fill petit del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia Féu la campanya del Nord en la primera guerra Carlina 1833-40 i comandà després, com a mariscal de camp, la divisió de Castella la Nova 1840 Desapareguda la regència d’Espartero, amb qui tingué friccions, fou capità general de Navarra i de València 1843-46 Es distingí per la seva repressió contra l’aixecament progressista de Pantaleó Boné a Alacant Assetjà la ciutat, en blocà el port i prengué dràstiques mesures contra els insurrectes Obtingué el títol de comte d’Alcoi 1846, fou senador 1845-57, capità general de Granada,…

La seva finalitat fou d’orientar la restauració i l’ornamentació de les esglésies segons el gust del moment i les directives litúrgiques L’any 1962 es féu càrrec de la institució l’equip La Cantonada Jordi Aguadé, Aureli Bisbe, Jordi Bonet, Joan Vila-Grau i Jordi Vilanova A través de les seves realitzacions i de la seva publicació, “Qüestions d’Art”, aquest equip s’ha situat en la línia dels corrents europeus d’avantguarda Assistí habitualment als congressos de la Societat Internacional d’Artistes Cristians SIAC Les seves realitzacions han estat sovint reproduïdes en revistes…

Habità sobretot a Torí, on, inspirant-se en Borromini, construí l’església de San Lorenzo iniciada el 1668, de planta quadrada, on s’inscriu un octàgon de costats alternativament còncaus i convexos i amb cúpula estrellada de nervis entrecreuats, el palau Carignano 1679-85, que influí en els palaus del sud d’Alemanya, i la Cappella della Santa Síndone o Cappella Guarini 1668-82 de la catedral de Torí on, fins el 1997, que l’edifici fou parcialment destruït per un incendi, hom guardava el sant sudari Altres obres seves són la desapareguda església de la Divina Providència, a…

Vinculat als moviments del teatre universitari dels anys seixanta Fundà i dirigí el grup escènic Bambalinas, així com la desapareguda llibreria de teatre Metropolitana Exercí la crítica de forma ininterrompuda en la revista teatral Yorick 1965-75, de la qual fou fundador i director, i en Mundo Diario 1973-76, Diari de Barcelona 1976-78, El Periódico de Catalunya d’ençà del 1978 i La Guía del Ocio Publicà els llibres Teatre independent a Catalunya 1970, Adolfo Marsillach una biografia socio-teatral 1972 TNB, història d’una imposició 1990, La Fira al Teatre al Carrer de Tàrrega…

L’església de Santa Coloma, avui dia desapareguda, era situada al terme de Palau, just al límit amb Tatzó d’Avall, i contigua a la vila de Torrent Segons indica R d’Abadal, serví una localitat la senyoria de la qual el 1075 era del comte Ponç d’Empúries, que en aquesta data la cedí al seu cosí el comte Guislabert II de Rosselló en garantia del seu jurament de fidelitat Entre els segles XII i XIV, el nom de Santa Coloma va acompanyat del topònim Tresbons Tribus bonis , potser per oposició a la propera església de Santa Eugènia de Tresmals, a Elna Aquesta església ha deixat el nom…

D’aquesta església, avui desapareguda, en coneixem molt poca cosa Segons sembla era situada a l’actual cruïlla de l’avinguda de Mossèn Cinto Vedaguer amb el passeig del Mas Roig de Valldoreix Una referència documental notifica que l’any 1107 Borrell lliurà a Berenguer, almoiner de Sant Cugat, un alou i una vinya que tenia dins del terme de l’església de Sant Cebrià d’Aiguallonga i “S Martini de Buscheruns” Aquesta església es torna a citar, en la darrera escriptura coneguda, l’any 1119, quan Bonadona féu donació al monestir santcugatenc d’una peça de terra que termenejava per…

Aquesta església, avui completament desapareguda, es devia aixecar a prop de les restes del castell de Montesquiu, que es trobava dalt d’un turó, a prop de l’Astor Tot i que el lloc de Montesquiu no és documentat fins a l’any 1332, aquesta església, com el castell, fou segurament construïda en època romànica En uns capítols acordats el 1433 entre Rafel Sesilles, comanador de Sant Miquel de la Manresana, i Dalmau Pujalt, rector de Santa Maria de Segur, s’entreveu que l’església de Montesquiu era sufragània de la de Segur Segons aquest document només podien ser batejats a Sant Pere…