Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
Jordi Llimona i Barret
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…
,
Josep Pla: un escriptor després d’una guerra
Cadaqués , J Pla, Ed Joventut Barcelona, 1947 BC Josep Pla i Casadevall tornà a Barcelona amb les tropes franquistes i, fins a la primavera del 1939, va treballar a “La Vanguardia Española” El mes de febrer, hi va publicar l’article Retorno sentimental de un catalán a Gerona , que tenia molts dels elements de la crònica, amb un esperit de recuperació del paisatge com a part del propi patrimoni, en un moment en què tot just s’acabava l’ocupació del territori de Catalunya Un altre article força diferent, també del febrer, va ser El cristianismo y los asesinos , en el qual, tot partint del…
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…
Bibliografia sobre l’art català. Arts aplicades - disseny - objecte - arts decoratives
Alladin Toys Les joguines de Torres-García catàleg d’exposició, València-Barcelona, 1997-1998 Alladin Toys Los juguetes de Torres García, Exposició al Ivam Centre Juli González i a la Fundació Caixa de Catalunya , Generalitat Valenciana i Fundació Caixa de Catalunya, València i Barcelona, 1998 Alcolea Gil, S Artes decorativas en la España cristiana , Plus Ultra, Madrid, 1975 Alcolea Gil, S et al Toquem ferro El ferro forjat a l’arquitectura-Espai exterior-Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Ribera d’Ebre i Terra Alta , Cambra Oficial de la Propietat Urbana, Reus, 1991 Arenas, M Azara, R…
Bibliografia
Colleccions Art de Catalunya-Ars Cataloniae , Edicions L’Isard, Barcelona Catalunya Romànica , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona Geografia de Catalunya , Editorial Aedos, Barcelona Gran geografia comarcal de Catalunya , Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona Història de la cultura catalana , Edicions 62, Barcelona Història de l’art català , Edicions 62, Barcelona Història Política, Societat i Cultura dels Països Catalans , Enciclopèdia Catalana, Barcelona Fàbrega, J La cuina catalana Catalunya Illes Balears País Valencià Andorra Catalunya Nord Franja de Ponent L’Alguer , Edicions L…
Nèstor Luján i Fernández

Nèstor Luján
Culturcat
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Trajectòria professional Fill d’un militar empresonat uns quants mesos el 1939 malgrat haver-se acollit a la llei Azaña en temps de la Segona República, començà a escriure a la revista Alerta, publicació lligada al SEU , mentre estudiava la carrera de filosofia i lletres, que no acabà, a la Universitat de Barcelona El 1943 s’incorporà al setmanari Destino , on la seva columna Al doblar la esquina , que publicà des del 1946, obtingué un gran ressò per les denúncies del mal estat dels serveis públics de Barcelona, i per les quals fou amonestat per les autoritats franquistes L’any…
,
Isidor Macabich i Llobet
Historiografia
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Periodisme
Literatura catalana
Historiador, eclesiàstic, periodista, escriptor i arxiver.
Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb una llengua més unitària,…
, ,
Josep Maria Massip i Izabal
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Cursà estudis de filosofia, camp en el qual es llicencià Fou un dels periodistes més influents de l’Esquerra Republicana de Catalunya director de la revista La Rambla i dels diaris La Humanitat i Última Hora Fou corresponsal, a Barcelona, d’ El Sol i Ahora , diaris de Madrid Tinent d’alcalde de governació de l’ajuntament de Barcelona 1934, fou elegit diputat a corts 1936 per l’Esquerra Republicana de Catalunya Companys li encarregà la redacció del text que llegí el 6 d’octubre de 1934 El 1938 anà a París i a les Filipines, on dirigí el periòdic El Debate fins el 1945 Fou empresonat pels…
Tomàs Alcoverro i Muntaner
Periodisme
Periodista.
Llicenciat en dret 1961, s’inicià en el periodisme professional collaborant a El Correo Catalán i, posteriorment, a ABC , Destino i La Vanguardia , diari del qual fou redactor i per al qual treballà fins a la jubilació 2017 Més endavant, es llicencià en periodisme a la Universitat de Madrid i del 1970 al 1977 fou corresponsal fix de La Vanguardia a Beirut, exceptuant un parèntesi de dos anys en què ocupà la corresponsalia del mateix diari a París 1977-78 Alterna la residència en aquesta ciutat de l’Orient Mitjà amb Barcelona Les seves cròniques dels darrers anys a l’Orient Mitjà…
Nélida Piñon
Literatura
Escriptora brasilera.
Filla de pares gallecs, es llicencià en periodisme i es dedicà a la literatura Un dels noms més sòlids de la narrativa al Brasil, és considerada hereva directa de Clarice Lispector Destacà per la renovació formal de la prosa i també per una temàtica sovint encarada cap a la recerca de l’evasió i la llibertat La seva obra, bàsicament narrativa de ficció, comprèn les novelles Guia-mapa de Gabriel Arcanjo 1961, la seva primera obra, Madeira feita de cruz 1963, Fundador 1969, A casa da paixão 1977, Tebas do meu coração 1974, A força do destino 1977, A república dos sonhos 1984, A…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina