Resultats de la cerca
Es mostren 3114 resultats
el Forn
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà i de l’Escultor.
Aquesta constellació és en una regió del firmament pobra d’estels brillants L’estel principal, α Fornacis , té una magnitud aparent de 3,95 i és a una distància de 45 anys llum és un estel nan vermell de tipus espectral F5 Un altre astre important, β Fornacis , és un estel groc de tipus espectral G6 És a una distància de 148 anys llum i la seva magnitud aparent és de 4,5 Dintre els límits de la constellació hi ha una galàxia del Grup Local, coneguda amb el nom de sistema de Fornax
Tutatis
Astronomia
Asteroide número 4179 descobert l’any 1989 per un equip d’astrònoms francesos. Té un període de translació de quatre anys i una òrbita molt excèntrica compresa entre l’òrbita de la Terra i el cinturó principal d’asteroides que s’estén entre Mart i Júpiter.
El seu pla orbital és molt proper al de la Terra, de tal manera que hi pot passar molt a prop El 29 de setembre de 2004 Tutatis passà a una distància de la Terra només quatre vegades la distància Terra-Lluna, essent aquest l’apropament mínim fins a la data de qualsevol asteroide o cometa coneguts Les imatges de Tutatis preses durant aquests apropaments mostren un cos format per dues parts irregulars de 4 i 2,5 km de diàmetre mitjà, respectivament, que semblen estar en contacte mutu
salicus
Música
Neuma format, almenys, per tres notes en posició ascendent, de les quals la penúltima és un oriscus.
Els intervals de què consta són variables poden ser tant conjunts com disjunts, cas en què arriben a assolir la distància d’una 5a J També existeixen exemples en què les dues primeres notes estan a l’uníson, i la tercera, a una distància d’un to o d’un semitò respecte de les anteriors En la pràctica interpretativa, la penúltima nota del salicus , l' oriscus , s’allarga No obstant això, la nota més important és sempre la darrera, segons es dedueix de les grafies neumàtiques més antigues
canó

Esquema d’un canó emprat durant la Segona Guerra Mundial
© Fototeca.cat
Militar
Peça d’artilleria de tub relativament llarg respecte al calibre, capaç de llançar projectils a gran distància.
Consta essencialment del tub o boca de foc, on és posat el projectil i la càrrega explosiva, anomenat també canó , que és el suport que llançarà el projectil, d’una muntura o element de transport i ancoratge en el terreny d’uns òrgans de punteria i, eventualment, d’un òrgan elàstic entre el tub i la muntura capaç d’absorbir l’energia del retrocés Es diferencia de l’obús i del morter per la trajectòria del tir i, per tant, per l’angle de tir, que és molt elevada en el morter, intermèdia en l’obús i baixa en el canó El canó és determinat per la relació calibre/longitud, on la longitud ,…
sistema binari de raigs X

Representació d’un sistema binari de raigs X constituït per un estel de neutrons, o bé un forat negre (requadre inferior), i un estel de la seqüència principal
© Fototeca.cat
Astronomia
Sistema constituït per un parell d’estels que giren al voltant d’un centre de gravetat comú, a molt poca distància l’un de l’altre, i que es caracteritzen per presentar una forta emissió en la regió de l’espectre dels raig X.
Fins a l’actualitat, han estat detectats més de 100 sistemes d’aquest tipus, encara que tan sols una desena han pogut ésser observats amb aparells òptics D’aquests 100 sistemes, uns 30 presenten un règim d’emissió de raigs X en el qual apareixen unes pulsacions breus i intenses, que de vegades es repeteixen periòdicament Els exemplars que pertanyen a aquest subtipus especial es diuen eruptors o, també, fonts intermitents de raigs X Actualment hom relaciona el mecanisme d’emissió en tots els sistemes binaris de raigs X, tant en els eruptors com en els altres, amb les característiques físiques…
llei de Biot i Savart

Llei de Biot i Savart
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Llei que dóna la inducció magnètica dB en un punt qualsevol P de l’espai, produïda per un element de corrent Idl que circula per un conductor:
essent μ 0 la permeabilitat magnètica del buit, I la intensitat del corrent, r la distància de l’element de corrent a P i θ l’angle entre els vectors d l i r En forma vectorial s’expressa per El camp total, suma de les contribucions de tots els elements de corrent es calcula fent Si el conductor és rectilini, aquesta expressió dóna el resultat essent R la distància perpendicular entre el conductor i el punt P en qüestió Quan les condicions de simetria ho permeten el camp magnètic pot calcular-se mitjançant el teorema d’Ampère
L’asteroide Phaeton assoleix la màxima proximitat a la Terra
L’asteroide Phaeton 3200, que dona nom a la pluja d’estels coneguda com Gemínids, arriba al punt de màxima aproximació a la Terra, 27 cops la distància de la Terra a la Lluna distàncies lunars, equivalent a uns 10,3 milions de quilòmetres de distància Per les seves dimensions 5 km de llarg, és el tercer asteroide proper a la Terra potencialment més perillós Després de refer la seva òrbita, és previst que torni a aproximar-se a la Terra l’any 2093, aquest cop a 7,4 distàncies lunars uns 2,9 milions de quilòmetres
carbonil
Química
Radical bivalent positiu C = O, que pot ésser considerat com a derivat de l’àcid carbònic per pèrdua de dos grups OH.
El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons
gas perfecte
Física
Gas en el qual la interacció entre les seves molècules (forces de cohesió) és nul·la.
Físicament, un gas pot ésser considerat perfecte si les forces de cohesió són molt més petites que les forces exteriors a les quals és sotmès, independentment de la distància que separa les molècules, o bé si el gas és enrarit, és a dir, que la distància entre les molècules és suficientment gran i, per tant, les forces de cohesió són negligibles En un gas perfecte es compleix la relació pv = RT , p essent-hi la pressió, v el volum específic, T la temperatura absoluta i R la constant dels gasos Aquesta relació és l’anomenada equació d’estat dels gasos perfectes
pressus
Música
Nom que designa un tipus específic de neuma del qual hi ha dues variants: pressus major i pressus minor.
El signe per mitjà del qual es representa el primer inclou tres elements virga , oriscus i punctum Pel que fa al seu significat melòdic, les dues primeres notes del pressus estan sempre a l’uníson, mentre que l’última és més greu, a distància de 2a o de 3a respecte a l’anterior, que és la que representa l' oriscus en cas de trobar-se a una distància més gran, s’indica mitjançant una ’i’ minúscula o algun altre signe El signe del pressus minor és constituït per dos elements un oriscus i un punctum Apareix sempre en combinació amb altres elements neumàtics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina