Resultats de la cerca
Es mostren 683 resultats
logos
Filosofia
Religió
Terme d’origen grec que pot significar ‘paraula’, ‘raó’ o ‘concepte’ i que ha tingut un paper fonalmental en la filosofia d’Occident i, consegüentment, en la teologia cristiana tradicional.
Sovint ha estat interpretada l’aportació grega sobre el logos com a expressió del trànsit d’un estadi de pensament mític a un altre de veritable racionalitat Per a Heràclit, el logos és la proporció raonable que és llei del món i fa possibles l’equilibri i la justícia Represa aquesta concepció pels estoics, aquests feren del logos la divinitat que penetra l’univers com a principi vivent, i el platonisme alexandrí avançà un pas en aquesta personificació del logos, concebent-lo com un intermediari entre Déu i el món Filó d’Alexandria segle I dC conjuminà aquesta idea amb la tradició judaica…
Nicolas Malebranche
Filosofia
Filòsof francès.
Membre de l’Oratori 1660, intentà de conciliar i de sintetitzar el cartesianisme i l’augustinisme La seva primera obra, De la recherche de la vérité 1674-78, suscità objeccions teològiques per part d’Antoine Arnauld, al qual respongué Malebranche amb el Traité de la nature et de la grâce 1680 Deixeble molt lliure de Descartes, intentà de relacionar la raó i la fe, que Descartes havia separat Segons ell, així, la raó humana, emanació de la raó divina, és constantment aclarida per aquesta, i la veritable filosofia s’identifica amb la religió Sostingué la teoria de la visió de les…
Muḥammad ‘Abduh
Islamisme
Cristianisme
Teòleg musulmà.
Professor a Al-Azhar 1877 i a l’escola normal Dār al-'Ulūm 1879, s’exilià 1882 a Beirut i a París, on retrobà Ǧamāl al-Dīn al-Afġanī , que havia influït molt en l’evolució del seu pensament Havent tornat al Caire 1888, fou nomenat gran muftí d’Egipte 1889, càrrec que ocupà fins a la mort És considerat el fundador del moviment modernista de l’islam Concebé l’educació com a mitjà per a formar una consciència nacional basada en la religió Reformà el sistema d’ensenyament d’Al-Azhar introduint-hi assignatures profanes i preconitzant la restauració dels grans clàssics de la llengua i la literatura…
Maurice Blondel
Filosofia
Filòsof francès.
Ensenyà filosofia des del 1895 a Lilla i després a Ais de Provença És autor de L’Action, essai d’une critique de la vie et d’une science de la pratique 1893, La pensée 1934, L’Être et les êtres 1935, L’action 1936-37 i La philosphie et l’esprit chrétien 1944-46 La noció d’acció, presa metafísicament, s’imposa com un principi suprafenomenal que reuneix les característiques d’eficàcia i de finalitat, definida per això com a creació engloba les dicotomies de pensament i de realitat tot constituint-ne l’eix d’unió, i és, fins i tot, l’entrada i l’afirmació de la vida espiritual A partir d’aquesta…
Paul -Louis-Charles-Marie Claudel
Música
Escriptor francès.
Durant els seus anys de formació s’afeccionà a la música, especialment a Wagner El 1886, una experiència mística a la catedral de Notre-Dame decidí la seva conversió al catolicisme i l’abandonament del wagnerisme Un fort accent religiós impregnà des de llavors tota la seva obra Des del 1912, l’amistat amb Darius Milhaud, esperit també intensament religiós, donà lloc a una fructífera collaboració el ballet L’homme et son désir 1918 fou compost entre tots dos Milhaud musicà, entre d’altres, els drames Protée 1919, L’annonce faite à Marie 1934 i els 7 poèmes de la connaissance de l’Est 1913 de…
Lluís Vidal i Molné
Flors, de Lluís Vidal i Molné
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Dibuixant, pintor i cineasta.
Germà d’Ignasi Vidal i Molné Format a Llotja i a Sant Lluc Protagonista del film Déjate de amigos 1928-30 de Joan Estiarte Exiliat el 1939 amb el seu germà, s’installà a Mònaco el 1942 hi exposà i des d’allà es projectà per tot França, així com per Suïssa, Bèlgica, Suècia, Anglaterra i Itàlia Collaborà en revistes, illustrà llibres únics La Divina Comedia , realitzà escenografies Carmen , 1954, Òpera de Montecarlo i grans murals i produí films de dibuixos animats Don Quijote de la Mancha Es naturalitzà monegasc el 1961 i esdevingué membre del consell d’administració del Musée…
Caterina de Siena
Cristianisme
Nom amb què és coneguda la religiosa italiana Caterina Benincasa.
Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que…
Scipió i Aníbal
Literatura catalana
Traducció de l’Africa de Francesco Petrarca, feta per Antoni Canals entre els anys 1399 i 1410, i dedicada a Alfons, duc de Gandia.
Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la providència…
islamisme
Islamisme
Conjunt de dogmes i preceptes que constitueixen la religió dels musulmans.
Aquest sistema religiós, predicat per Mahoma a Aràbia al segle VII dC, es basa en les successives revelacions fetes a aquest profeta per l’Enviat de Déu Ǧabrā'il , el conjunt de les quals constitueix el llibre sagrat anomenat Alcorà La professió de fe islàmica consisteix no solament en el reconeixement de la submissió islām absoluta del creient a l’omnipotència divina, sinó, a més, en un testimoniatge definitiu que integra dins la comunitat musulmana el qui el pronuncia La fórmula per a expressar-lo es redueix a l’afirmació que “no hi ha altre déu sinó Déu Allà i Mahoma és el seu Profeta”…
gnosticisme
Cristianisme
Conjunt de comunitats cristianes dels primers segles que professaven la salvació per la gnosi
.
Hom pot reduir l’ensenyament característic del gnosticisme cristià a tres punts el Déu suprem és transcendent, diferent del creador del món o demiürg l’home espiritual pneumàtic és constituït per un element diví, que el diferencia essencialment de l’home no pneumàtic i la salvació consisteix en el coneixement d’aquesta realitat divina interna A partir d’aquestes proposicions fonamentals, el gnosticisme fou dividit en multitud de sistemes i sectes Les primeres formacions gnòstiques aparegueren en el si del judaisme hellenístic Simó Mag, Cerint, Dositeu, Menandre El principal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina