Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
Trinitat Catasús i Catasús
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid Participà activament en diversos actes culturals a la seva ciutat natal de Sitges El 1914 fundà, amb Miquel Utrillo, la revista La Cantonada Cant d’en T Catasús i tonada d’en M Utrillo , de la qual només sortí un número Publicà poemes a revistes i diaris, com Joventut , El Eco de Sitges , Pèl & Ploma , La Revista , L’Amic de les Arts , El Poble Català , Arc Voltaic i Un Enemic del Poble , entre d’altres Amb motiu de les seves noces, els amics li oferiren un volum que aplegava algunes de les seves poesies De l’…
,
quiròpters

Ratapinyada
PhotoDisc - Cybermedia
Mastologia
Ordre de mamífers de la infraclasse dels placentaris que comprèn animals adaptats al vol, caracteritzats pel fet de tenir les extremitats anteriors incloses en una membrana alar molt prima, de vegades amb pilositat, anomenada patagi.
Descripció Les potes del davant només tenen un dit lliure, mentre que les del darrere els hi tenen tots cinc Copulen a la darreria de l’estiu i les femelles tenen un receptacle seminal on guarden l’esperma fins a la primavera, és a dir, durant tota la letargia hivernal Acostumen a parir una sola cria, que alimenten mitjançant les mamelles, situades en posició pectoral i inguinal Hi ha també fenòmens d’interrupció del desenvolupament embrionari mentre dura la letargia hivernal S'alimenten sobretot d’insectes, que cacen al vol, al capvespre S'orienten per l’eco Comprèn el subordre…
Sant Pere de Lavern (Subirats)
Art romànic
L’església actual d’estil neoromànic fou edificada entre els anys 1912-15 al mateix lloc on hi hagué l’antiga, la qual fou completament enderrocada Aquesta era una construcció plena d’afegits, amb un imponent campanar d’espadanya de dos pisos i dues obertures per pis, que havia fet desaparèixer bona part de la seva primitiva estructura romànica, tal com es pot veure en algunes fotografies de l’època que es conserven El nou edifici aprofità material de l’anterior, sobretot carreus de pedra, alguns amb senyals de picapedrer Possiblement aquesta església s’esmenta ja el 917, any en què Ermenard…
Sant Marçal de Castellet (Castellet i la Gornal)
Art romànic
Aquesta església és situada a la caseria del mateix nom, abans coneguda com a partida de Rubió, dalt d’un petit turonet Les seves arrels son antigues, ja que és documentada des de l’any 1148 Fou una de les esglésies penedesenques que depengueren de la canònica de Santa Maria de Solsona, tal com consta en una relació d’esglésies pertanyents a la canònica solsonina del segle XIII Aquesta vinculació amb Solsona s’allargà fins l’any 1593 El 1682 fou encomanada al rector de l’Arboç, però al segle XVIII passà a ser sufragània de Sant Pere de Castellet Sant Marçal de Castellet fou erigida en…
Ensayo general para la muerte
Cinematografia
Pel·lícula del 1962; ficció de 80 min., dirigida per Juli Coll i Claramunt.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ As Films Producción Madrid Eco Films ARGUMENT Pedro Mario Herrero GUIÓ PMHerrero FOTOGRAFIA José FAguayo blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Gil Parrondo, Luis Espinosa MUNTATGE José Antonio Rojo MÚSICA Josep Solà INTERPRETACIÓ Susana Campos Arlette, Carlos Estrada Jean, Roberto Camardiel el comissari, José Bódalo Víctor, Ángel Picazo Henry, Irán Eory Franka, Carlos Ballesteros Jules, Josep Maria Caffarel el director escènic, María Luisa Ponte ESTRENA Barcelona, 25031963, Madrid, 21101963 PREMIS CEC 1962 millor director, millor guió i millor…
Jaume Padrós i Montoriol
Música
Compositor i pianista.
És germà del pianista David Padrós Feu estudis a Igualada amb Joan Just i a l’Escolania de Montserrat amb David Pujol, i posteriorment estudià piano amb Alícia de Larrocha i Frank Marshall i composició amb Cristòfor Taltabull i Josep Barberà Gràcies a Taltabull, entrà en contacte amb els corrents musicals més innovadors, fet que fou decisiu en la seva carrera compositiva i pianística Fou pioner en la interpretació, com a pianista, d’obres dels autors de l’anomenada Segona Escola de Viena —A Schönberg, A Webern i A Berg— als Països Catalans i a l’Estat espanyol Fou professor de l’Acadèmia…
,
República de Sud-àfrica 2011
Estat
El president Jacob Zuma es va quedar sense un dels seus crítics més ferotges en el si del Congrés Nacional Africà CNA, Julius Malema, condemnat per un tribunal per incitar a l’odi racial i sancionat pel mateix partit per indisciplina Malema, president de la influent Lliga de la Joventut del Congrés Nacional Africà, s’havia convertit en la veu del sector més radical del CNA, que denuncia la política eco-nòmica i demana, entre altres mesures, la nacionalització de les mines i una reforma agrària En suport de Malema es van manifestar Winnie Mandela, exdona de Nelson Mandela i el…
baptista
Cristianisme
Membre d’una de les principals esglésies anomenades lliures o ‘no conformistes‘ dins el protestantisme.
La característica principal d’aquesta església és el baptisme per immersió L’antecedent històric més proper als baptistes és el moviment anabaptista El 1606 el prevere aglicà John Smith organitzà un grup dissident a Gainsborough Lindsey, que el 1608 es traslladà a Holanda i el 1609 fundà una església a Amsterdam En 1611-12 fou organitzada a Londres la primera església baptista en territori anglès, fundada per Thomas Helwys, que fou perseguit i morí empresonat vers el 1616 Fou el primer que a Anglaterra defensà el dret de tots els homes a la llibertat religiosa Els baptistes s’establiren més…
La Correspondencia de Valencia
Periodisme
Diari de la tarda, publicat a València del 1883 al 1939.
Fou fundat per Manuel Maria de Santana, propietari de “La Correspondencia de España” de Madrid, amb la participació del periodista Francesc Peris i Mencheta i de l’impressor Joan Guix Poc temps més tard, esdevindria empresa exclusiva de la família Peris-Mencheta i Guix Tot i mantenir una orientació política de caire conservador, el diari tendia a accentuar la quantitat i la varietat del material informatiu, servit per l’Agència Mencheta de notícies, i prefigurà la línia tècnica que després perfeccionà Peris i Mencheta a “El Noticiero Universal” de Barcelona i “El Noticiero Sevillano” Durant…
Centre de Lectura
Societat cultural fundada a Reus el 1859 per Josep Güell i Mercader.
Es defineix com a entitat de caràcter privat amb vocació de servei públic i sense ànim de lucre que té com a finalitat el foment de la cultura en totes les seves manifestacions Els ingressos provenen bàsicament de les quotes dels socis, les donacions i les subvencions i de la gestió del seu patrimoni A partir del 1875 s’hi començaren a vincular intellectuals, que l’anaren convertint en ateneu, i al tombant de segle conegué una etapa d’esplendor en obrir-se a la influència de la Renaixença, cosa que en provocà la catalanització És format per les seccions d’art, música, lletres, ciències,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina