Resultats de la cerca

Considerada la més alta expressió literària, hom n'aprèn els cànons —unes tretze espècies amb mètrica, nombre de versos i melodia diferents— a les escoles tradicionals

El fogassó és submergit quaranta-vuit hores en salmorra abans d’iniciar el procés de maduració Antigament, hom emprava llet d’ovella i de cabra, quallades amb herba-col

La pasta és emmotllada, premsada i coberta amb salmorra durant dos dies Hom el fa madurar durant un mes, si fa no fa, a fi d’obtenir els tipus tendre, semisec i sec És produït especialment a la Manxa

El procés de producció d’algunes indústries, com són les de la goma, plàstics, paperera, arts gràfiques, productes fotogràfics, etc, presenta zones en les quals és fàcil la ionització per fricció del producte elaborat Elèctricament, aquestes zones formen veritables condensadors, de càrrega constant i capacitat C = Q/V, que mentre mantenen apropats els dos elèctrodes presenten una tensió V petita, però que ràpidament és augmentada a valors elevats quan disminueix la capacitat C en separar-se Així, es generen camps electroestàtics d’intensitat elevada que poden provocar accidents…

Emprat amb significats diferents i sovint com a sinònim de comunicació, el terme, en l’accepció més usual, equival al d' informació d’actualitat o periodística , i significa la difusió pública d’un fet, d’un esdeveniment o d’unes idees que tenen caràcter d’actualitat, en forma de missatge prèviament elaborat per un periodista, a través d’un mitjà tecnològic de comunicació de massa, i que és rebuda per una audiència heterogènia de receptors Cal distingir entre informació estricta i opinió , però també en la primera poden intervenir elements ideològics o d’interessos que deformin…

Doctora en filologia catalana i professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Responsable de la collecció “Columna Rem” 1994-97 i de la Revista del Centre de Lectura de Reus 2001-03 Ha publicat Alfons Maseras intellectual d’acció i literat Biografia Obra periodística Traduccions 1995, L’obra narrativa d’Alfons Maseras 1996, La terra del llamp Paisatges i gent de Reus i el Baix Camp 1998,  Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra 2006,  Domènec Guansé, crític i novellista entre l’exili i el retorn 2011,  Mitologia, simbologia i literatura 1890-1939 2012, amb Magí…

La seva flotabilitat en un líquid és funció directa del pes específic d’aquest líquid de forma que la longitud de tija que sobresurt de la superfície serveix, prèviament graduada, per a poder-lo determinar La tija pot ésser graduada directament en pesos específics, i llavors l’instrument pren el nom de densímetre, o en unitats convencionals, anomenades graus, fixats a conveniència particular del ram industrial que en fa ús Són emprats els graus Baumé en aplicacions generals, els graus API en la indústria del petroli, els graus Brix en la indústria del sucre, etc Les determinacions de pes…

La seu és a Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Té com a objectius vetllar pel manteniment de la imatge, els costums i les tradicions que representen els gegants , posar fi a la manca de lligam entre les colles geganteres i donar a conèixer arreu aquesta tradició, una de les més antigues i arrelades a Catalunya La seva festa anual més important és la Ciutat Gegantera, un acte itinerant que concentra una gran quantitat de gegants en una mateixa població La primera fou Sallent, el 1985, i des d'aleshores llevat del 1996, que no se celebrà cada any s'ha designat una ciutat diferent Altres…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A…

Fou alumne de Maurizio Cazzati A Bolonya cantava i tocava el violoncel a l’església de Sant Petroni, el 1658, i el 1673 fou nomenat mestre de capella del Sant Rosari L’any següent es traslladà a Mòdena, on arribà a ser vicemestre de capella de la cort del duc Francesc II d’Este El 1684 fou nomenat provisionalment mestre de capella, però dos anys després tornà al seu antic càrrec de vicemestre, que ocupà fins a la seva mort L’aportació més important de Vitali a la història de la música es troba en la seva producció instrumental, amb la qual contribuí decisivament a l’establiment de la sonata…