Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia a Chicago el 1936, treballà com a periodista fins a la Segona Guerra Mundial, durant la qual serví a la marina Posteriorment reprengué la carrera periodística com a escriptor independent per a diverses publicacions periòdiques, entre les quals la infantil Humpty-Dumpty Establert a Nova York, de 1956 a 1981 collaborà regularment a la revista Scientific American en una columna anomenada Jocs Matemàtics , en la qual plantejà tota mena de problemes i enigmes matemàtics amb una combinació d’erudició, llenguatge planer i humor, articles amb els quals obtingué…

Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera  i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on collaborà en el…

Fill d’un banquer vienès que el 1924 abandonà Àustria pel creixent clima d’antisemitisme, fou educat en un ambient cosmopolita i poliglot parlava amb fluïdesa l’alemany, el francès i l’anglès, malgrat que gairebé tota la seva obra és originalment escrita en aquesta llengua, i visqué primer a París i des del 1940 als Estats Units d’Amèrica, on es naturalitzà l’any 1944 Graduat per la Universitat de Chicago 1948, obtingué el màster a la de Harvard 1950, i el 1955 es doctorà pel Balliol College d’Oxford Després de formar part del comitè editorial de The Economist 1952-56, fou professor a les…

D’origen eqüestre, seguí la carrera política després dels estudis obligats d’oratòria i lleis Arribà a senador, envoltat ja d’una notable fama d’orador, l’any 78 fou pretor el 88 i cònsol el 97 Mentrestant, alhora que assolia el grau més alt de la seva carrera política, es lliurava també al conreu de les seves afeccions literàries ja vers l’any 80 havia escrit un tractat d’oratòria que constituïa un assaig de crítica literària De oratoribus Aquest anà seguit de dues obretes Agricola biografia del seu sogre, el cònsol Agrícola, i autojustificació de Tàcit pel fet d’haver estat funcionari sota…

Desenvolupament enciclopèdic Tradicionalment, s’ha pres com a paradigma del pensament històric de la Illustració la concepció de Voltaire 1694 – 1778, tot i que el filòsof historiador francès mostrà una acientífica indiferència per la tasca erudita i una extraordinària confiança en l’ideal filosòfic a l’hora d’admetre l’existència de lleis naturals determinants en el decurs de la humanitat La seva combativa història filosòfica, tot i no ser gaire secundada més enllà dels Pirineus, moderà l’aspror del mètode erudit prevalent entre la majoria dels afeccionats a les antiguitats Voltaire influí…

Vida i obra Una de les figures més rellevants de la Illustració valenciana, realitzà una important contribució tant als dominis de la botànica, la història natural i la geografia, com a l’erudició històrica i la defensa de la tradició científica espanyola Durant els anys d’estudiant de filosofia i teologia a València i Gandia entrà en contacte amb Gregori Maians i Francesc V Pérez i Baier, els quals exerciren sobre ell una forta influència intellectual vg historiografia de la Illustració Fou a través seu que Teodomiro Caro de Briones, oïdor criminal i més tard civil de l’…

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

En aquest sentit, la mitologia és una activitat recent la història de la qual té força punts de contacte amb la de la lingüística Hom pot fixar quatre tendències en la investigació des del darrer terç del s XIX la mitologia comparada, l’escola antropològica, i el simbolisme i el funcionalisme La mitologia comparada, que hom pot considerar representada pels treballs de Max Müller, recorre a les etimologies i a les comparacions per tal d’arribar a l’"arrel” dels fets que estudia, els quals, en llurs manifestacions històriques, acaba considerant com a malalties del llenguatge, per comparació amb…

Desenvolupament enciclopèdic Relata, en quatre parts, una gran aventura, un viatge que dona sentit a l’existència de Tomàs Safont, el protagonista, jove enginyer industrial ociós, les aficions del qual són la lectura, l’esport, les dames i la història Tot això discretament adobat com una història d’amor, en què l’espectacular vídua Eveline Nikopoulos a la fi és desplaçada, en el cor del protagonista, per la més discreta i submisa Blanca de Salona / Rosaura L’autor juga amb el temps i l’espai, i els transforma per contrastar l’obscur present de Catalunya amb la seva passada esplendor Així, el…

Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre a la…