Resultats de la cerca
Es mostren 423 resultats
Edmund Rubbra
Música
Compositor anglès.
Inicià els estudis musicals amb Cyril Scott i el 1920 cursà composició a la Universitat de Reading amb G Holst, sota el mestratge del qual estigué novament el 1921 al Royal College of Music, on també estudià amb R Vaughan Williams Un cop acabada la seva formació, es dedicà a la docència, exercí de crític musical i compongué música per a un grup teatral itinerant Entre el 1947 i el 1968 ensenyà a Oxford i també a la Guildhall School of Music and Drama 1961-74 Dins del seu catàleg cal destacar les onze simfonies, compostes entre el 1935 i el 1979 La seva producció mostra una unitat musical,…
,
Festival Internacional de Jazz de Barcelona
Música
Gran festa del jazz de la ciutat de Barcelona.
A partir de l’organització d’un concert al Palau de la Música Catalana amb l’orquestra de Duke Ellington i Ella Fitzgerald al gener del 1966, l’empresari Joan Rosselló i Albert Mallofré acceptaren la proposta que els feu Esteve Bassols, en nom de l’Ajuntament de Barcelona, d’organitzar un festival de jazz Així nasqué el Festival Internacional de Jazz de Barcelona, la primera edició del qual tingué lloc, amb gran èxit, al Palau de la Música Catalana durant la tardor del mateix 1966 Per a la segona edició es programà, a més dels concerts al Palau, un recital d’espirituals negres a…
Nicolau Eimeric
Literatura catalana
Escripturista, biògraf i canonista.
Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, publicada per Diago el 1599 Nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, afrontà obertament els lullistes, actitud que li valgué l’exili per Pere III de Catalunya-Aragó Es retirà a Avinyó al servei dels papes Climent VII i Benet XIII, i esdevingué el teòleg oficial de la cúria i defensor de la concepció teocràtica del poder eclesiàstic, tan cara als pontífexs avinyonesos Atacà amb energia astròlegs, nigromàntics i alquimistes, com també els…
Lluís Farreny i Alujas
Música
Compositor, contrabaixista i editor musical.
Signà moltes obres com RF Ynera Subdirector de la Coral Barcelona a mitjan anys cinquanta Contrabaixista, formà part d’orquestres simfòniques, entre d’altres la del Gran Teatre del Liceu, on el 1958 guanyà per oposició la plaça de contrabaix solista Professor del Conservatori Municipal de Música de Barcelona fins el 1989, des del 1983 en fou cap d’estudis Harmonitzà nadales, cançons populars catalanes, espirituals negres i cançons del folklore internacional per al cant coral, i intervingué en altres peces, com ara l’ Albada de Josep Cervera, per a contrabaix i piano, que adaptà…
bé comú
Política
Conjunt de condicions de la vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.
La doctrina del bé comú ha adoptat diversos continguts segons les escoles i les èpoques, però essencialment ha estat elaborada per pensadors de tradició catòlica Plató parla del bé comú en la discussió sobre la justícia social i la justícia en l’estat Per a Aristòtil és el criteri que serveix per a distingir les constitucions correctes de les defectuoses i el més important dels béns, perquè promou el benestar de tots els ciutadans Tomàs d’Aquino, sense haver-lo mai definit d’una manera clara, en fa el punt central de la seva teoria política el bé particular se subordina al bé comú, formalment…
Jan van Ruysbroek
Cristianisme
Místic flamenc.
Educat a Brusselles, fou ordenat de sacerdot 1317, i amb altres companys es retirà 1343 a un bosc de Groenendael, on organitzà 1350 una comunitat segons la regla dels canonges de Sant Víctor de París Combaté l’illuminisme místic dels Germans del lliure esperit Els seus tractats místics, en dialecte brabançó —n'existeixen més de 250 manuscrits— li valgueren els títols de doctor admirable i príncep de la mística flamenca La seva doctrina, exposada d’una manera didàctica, caracteritzada per l’explicació concèntrica dels temes, i en un estil florit i amè, representa una síntesi original i…
Pere Maspons i Camarasa
Economia
Literatura
Comerciant i escriptor.
Germà de Jaume Cursà estudis de química i farmàcia De jove emigrà a Amèrica, on, el 1905, s’establí a Guayaquil, a l’Equador Hi Començà a treballar com a ajudant de farmàcia Més tard, el 1907, s’establí pel seu compte i fundà l’empresa Maspons y Cía, dedicada a la venda de queviures, especialitzada en vins El 1914 fundà La Casa Española, entitat que a més d’activitats socials es dedicà al comerç Aquesta fou la primera firma que inicià exportacions de cafè i d’altres productes a l’Estat espanyol el 1928 installà per primer cop màquines especials per a la selecció i qualificació del cafè, també…
pleroma
Filosofia
Cristianisme
Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals, enfront del món de la irrealitat material.
Emprat per sant Pau per significar la plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós, fou recollit pels gnòstics valentinians del s II, amb el significat de la totalitat de les virtualitats Eons de la segona divinitat, l’Unigènit, en ordre a la manifestació de Déu
mística
Religió
Cristianisme
Experiència, veritable o suposada, d’unió directa de l’home amb la divinitat.
A l’origen el terme mística , vinculat al de misteri , designava més aviat uns ritus religiosos amagats als profans misteri En el sentit d’experiència més o menys sensible del diví, hom troba la mística en moltes religions no cristianes, com és ara el xamanisme, l’hinduisme i el budisme hom la troba també entre els neoplatònics i els sufís musulmans Pel que fa al judaisme, n'hi ha rastres als primers llibres de l’Antic Testament en la vida dels primers patriarques i, sobretot, de Moisès El misticisme jueu és el preludi de la mística cristiana, la qual es basa en la creença del fet de l’…
Bernardí Gomes i Miedes
Historiografia catalana
Ardiaca de Morvedre i canonge de la seu de València.
Vida i obra Arribà a ser bisbe d’Albarrasí 1585 Sembla que posseí una formació humanística àmplia, atès que residí a Roma més de deu anys i viatjà per diversos països europeus A més de redactar tractats mèdics i espirituals, escriví algunes epístoles literàries i erudites, molt del gust dels humanistes Però, especialment, s’interessà per la història del rei Jaume I i per les seves gestes Fruit d’aquesta afecció per la vida i les actuacions bèlliques i polítiques d’aquell rei, traduí al llatí la Crònica del Conqueridor, i després al castellà En tots dos casos, però, darrere de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina