Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
Aribau, un mite discutit
Retrat de BC Aribau, R Martí i Alsina, c 1882 GCI / GS Encara circula el tòpic que la publicació de La Pàtria , de Bonaventura Carles Aribau, fou l’inici de la Renaixença i d’un procés de normalització en l’ús literari de la llengua catalana que s’afermaria amb els Jocs Florals i culminaria en el Modernisme Se’l troba fins i tot en textos —que, d’entrada, el desmenteixen— de la manera que s’acostumen a escolar els tòpics, inadvertidament Les objeccions a aquesta concepció són cada dia més freqüents i argumentades s’assenyala el caràcter anecdòtic de la composició, la nulla consciència…
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau, per Ramon Martí i Alsina
© (GCI) Fototeca.cat
Literatura catalana
Economia
Història
Escriptor, economista, taquígraf i polític.
De família menestral, feu els estudis mitjans al collegi episcopal de Barcelona els de física experimental, taquigrafia, llengües modernes i economia política a la Junta de Comerç, i alguna matèria de dret a la Universitat efímerament restablerta a Barcelona durant el Trienni Liberal Essent encara molt jove, fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica , en la qual consolidà una bona formació humanística i científica i hi desplegà una gran activitat, interessat per matèries molt diverses Amb el pare exiliat i la mare malalta, deixà els estudis per tal de treballar en el comerç El 1820…
,
Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Música
Institució fundada l’any 1886 amb el nom d’Escola Municipal de Música de Barcelona, destinada a l’ensenyament del solfeig i dels instruments musicals.
Fins el 1896 estigué vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i la primera seu de l’escola fou al carrer de Lledó Josep Rodoreda fou director de les dues institucions Rodoreda volia donar a conèixer la música als joves i estimular-los perquè componguessin a través d’una institució oberta a totes les tendències estètiques i que, a més, reunís tots els recursos necessaris per a una completa formació artística La seva gestió fou durament criticada i abandonà el càrrec l’any 1896 Del 1896 al 1930 el substituí A Nicolau, i la direcció de la banda fou delegada a C Sadurní També l’any 1896 l’…
,
Max imilian Reger
Música
Compositor i pedagog alemany.
Vida Nascut al si d’una família catòlica, el seu pare, músic aficionat, tocava l’orgue, el clarinet i l’oboè i escriví un llibre d’harmonia Max Reger estudià piano amb Adalbert Lindner, organista a Weiden, ciutat on la família s’havia traslladat el 1874 L’any 1884 assistí a una representació a Bayreuth d' Els mestres cantaires de Nuremberg i Parsifal , de R Wagner, que li provocaren una impressió tan profunda que decidí dedicar-se exclusivament a la música En 1886-89 substituí freqüentment Lindner en el càrrec d’organista, el qual envià les primeres composicions del jove Reger a…
Johann Hermann Schein
Música
Compositor i poeta alemany.
Vida Quan el pare, pastor i mestre d’escola, morí 1593, la família es traslladà a Dresden, on Johann rebé les primeres lliçons de música El 1596 ingressà en la capella musical de l’elector de Saxònia en qualitat de soprano del cor Amplià els seus coneixements musicals amb el mestre de capella de la cort, Rogier Michael, que l’apropà a un ampli repertori de música profana i sacra, en llatí, alemany i italià Estudià durant un breu període a la Universitat de Leipzig i el 1603 fou admès a la Schulpforta, centre acadèmic especialitzat en música i humanitats El 1608 ingressà de nou en la…
Pintura i pintors del segle XX
Introducció A l’acabament del segle, el Modernisme pictòric ja havia donat tot el que portava a dintre El Simbolisme deixava pas a actituds més positives, més reals, més socials El moviment i els seus detractors postmodernistes es movien entre noms ja reconeguts Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Adrià Gual i, aviat, Anglada-Camarasa, Sunyer i Picasso El 1897 Mir pintava La catedral dels pobres , testimoni del Realisme social expressat amb aquella llum de color groc que havia donat nom, a partir del 1893, a La Colla del Safrà Per a molts, l’escola parisenca com a font d’…
La casa
La necessitat de refugi no és res exclusiu dels homes Tot ésser viu ha de menester protecció davant les condicions exteriors quan aquestes no li són propícies El mite de l’origen de l’arquitectura situa l’home primitiu davant un món exterior que el sobrepassa i al qual interroga contínuament En les diferents situacions climàtiques, des del fred extrem dels cercles polars a les temperatures tòrrides de la franja de l’equador, les persones han mirat sempre d’aconseguir una segona pell que els permetés d’equilibrar i ajustar el clima a la seva temperatura corporal Aquesta necessitat de confort i…
Deformació del nas
Patologia humana
Definició Són anomenades deformacions del nas les alteracions de la forma de les estructures nasals degudes a un trastorn del creixement o a traumatismes que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, o bé causar problemes estètics Causes Les deformacions nasals solen ésser degudes a una alteració del desenvolupament d’algun element dels que formen la piràmide nasal, o més d’un En general, el principal trastorn consisteix en un desenvolupament excessiu o insuficient d’alguns dels ossos o els cartílags que en formen part En d’altres casos, el defecte es troba en l’…
Jocs Florals de Barcelona
Els mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona del 1917 dictant el veredicte; d’esquerra a dreta: J. Franquesa, J. Gudiol, Víctor Català (presidenta), M. Rodríguez, M. Folch i Llorenç Riber
© Fototeca.cat
Certàmens poètics anuals instituïts a Barcelona el 1859.
Història Pel març d’aquell any, Joan Cortada, Josep Lluís Pons i Gallarza, Víctor Balaguer, Manuel Milà i Fontanals, Joaquim Rubió i Ors, Miquel Victorià Amer i Antoni de Bofarull sollicitaren a l’Ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393, uns certàmens que tenien el seu origen en els celebrats a Tolosa entre el 1324 i el 1484, impulsats per la Sobregaya Companhia dels Set Trobadors de Tolosa, fundada el 1323 Aprovada la petició per l’Ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als…
,
Joan Coromines i Vigneaux
Historiografia catalana
Filòleg romanista.
Vida i obra Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció El més gran de vuit germans, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i de Clementina Vigneaux, pedagoga que fundà la primera escola Montessori de Catalunya, estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona Els seus mestres foren Joaquim Balcells, Jaume Massó i Torrents, Lluís Nicolau i d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina