Introducció

A l’acabament del segle, el Modernisme pictòric ja havia donat tot el que portava a dintre. El Simbolisme deixava pas a actituds més positives, més reals, més socials. El moviment i els seus detractors postmodernistes es movien entre noms ja reconeguts: Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Adrià Gual i, aviat, Anglada-Camarasa, Sunyer i Picasso. El 1897 Mir pintava La catedral dels pobres, testimoni del Realisme social expressat amb aquella llum de color groc que havia donat nom, a partir del 1893, a La Colla del Safrà. Per a molts, l’escola parisenca com a...