Deformació del nas

Definició

Són anomenades deformacions del nas les alteracions de la forma de les estructures nasals degudes a un trastorn del creixement o a traumatismes que poden dificultar l’adequada circulació d’aire per les fosses nasals, o bé causar problemes estètics.

Causes

Les deformacions nasals solen ésser degudes a una alteració del desenvolupament d’algun element dels que formen la piràmide nasal, o més d’un. En general, el principal trastorn consisteix en un desenvolupament excessiu o insuficient d’alguns dels ossos o els cartílags que en formen part. En d’altres casos, el defecte es troba en l’articulació d’aquests elements esquelètics entre si, o en llur articulació amb els ossos de la cara, per bé que la forma i la grandària de cadascun d’ells sigui el correcte. El defecte principal se sol localitzar a l’envà nasal, el desenvolupament excessiu del qual, escàs o desviat, origina la majoria de les deformacions nasals.

També hi poden haver deformacions degudes a traumatismes. El traumatisme pot causar una fractura dels ossos del nas, o bé una luxació també d’aquests ossos o dels cartílags, que ocasioni un desplaçament deformant.

Són poc freqüents en l’actualitat les deformacions degudes a la destrucció de l’os o el cartílag a causa de processos infecciosos com ara tuberculosi o sífilis.

Tipus i manifestacions

De fet, hi ha una gran varietat de deformitats del nas. Una de les més freqüents és l’anomenada nas aguilenc, que consisteix en una deformitat del dors del nas, en forma d’arc, amb la convexitat cap a l’exterior. És degut a un creixement exagerat d’una part dels ossos o els cartílags del dors del nas. Aquesta deformació no sol afectar la part interna del nas, de manera que en general no origina alteracions de la respiració.

També és freqüent el nas de sella, deformitat que consisteix en una depressió del dors del nas. Pot ésser deguda a un defecte del desenvolupament dels ossos o els cartílags del nas, però sovint és causada per un traumatisme o una infecció crònica, com la sífilis o la tuberculosi. La depressió de la piràmide nasal sol ocasionar un desplaçament intern del sostre de les fosses nasals, que en disminueix el diàmetre. Per aquesta raó sol originar una alteració respiratòria important que dificulta la respiració nasal.

L’anomenat nas tort és una altra deformitat relativament freqüent que consisteix en una desviació lateral del nas. Gairebé sempre és degut a un traumatisme i poc sovint a una alteració del desenvolupament. La desviació origina un apropament d’unes zones del nas a unes altres i dificulta així el pas de l’aire per l’interior de les fosses nasals. Sol originar alteracions respiratòries.

Són menys freqüents altres tipus de deformitats de la piràmide nasal com el nas estret, el nas gros o el nas llarg, que solen ésser deguts a un trastorn del desenvolupament, o el nas ample, causat en general per un traumatisme. Les que solen originar alteracions respiratòries més importants són el nas estret i el nas ample.

Igualment, hi pot haver deformacions de les ales nasals. Per exemple, per defecte en el desenvolupament dels cartílags les ales poden ésser massa toves, la qual cosa origina alteracions respiratòries, ja que són aspirades en inspirar i poden obstruir l’entrada al vestíbul nasal. També es poden presentar ales bombades o ales massa grosses.

A més de les alteracions respiratòries que poden ocasionar, la conseqüència més important de les deformacions nasals són el problema psicològic i emocional que poden causar quan representen una alteració estètica, o almenys si la persona que n’és afectada ho considera així. En aquests casos, pot constituir l’origen de trastorns en l’esfera de les relacions personals i 1a vida social. De totes maneres, independentment de la deformació concreta que es presenta, les conseqüències són molt variables d’una persona a una altra, i no depenen només de la magnitud objectiva de la deformació, sinó també de l’apreciació subjectiva de la persona i de la importància relativa que confereix al seu aspecte extern.

Diagnosi

Per a analitzar adequadament les deformitats nasals hom efectua fotografies de la cara, normalment en dues posicions: frontal i de perfil. Les imatges obtingudes es descomponen en diversos segments i s’hi determinen els angles que formen cadascun dels elements del nas per a quantificar el grau d’alteració. A més, hom efectua proves destinades a valorar l’alteració respiratòria que la deformació comporta, com ara rinoscòpia i rinomanometria.

Tractament

Les deformacions nasals solament requereixen tractament quan originen trastorns respiratoris o bé quan la persona que n’és afectada les vol corregir per raons estètiques.

El tractament de les deformitats nasals consisteix a efectuar una rinoplàstia, és a dir, una intervenció quirúrgica emprada per a remodelar la forma del nas. En alguns casos s’ha d’efectuar una rinoseptoplàstia, que consisteix en una correcció quirúrgica de la forma exterior i de l’interior del nas. En qualsevol cas, a través d’aquestes intervencions hom aconsegueix dos objectius: en primer lloc, es millora la circulació de l’aire per les fosses nasals, i d’aquesta manera es normalitza la funció respiratòria i olfactòria del nas. En segon lloc, es modifica l’aspecte del nas perquè tingui una aparença harmònica amb la resta de la cara i sigui estèticament acceptable per a la persona interessada.

Segons el tipus de deformació que es presenta es poden efectuar dues menes de rinoplàsties: rinoplàstia correctora i rinoplàstia reconstructiva.

La rinoplàstia correctora consisteix en una reconstrucció mitjançant els mateixos elements del nas. Aquest tipus d’intervenció s’efectua quan algun element del nas es troba desplaçat o excessivament desenvolupat. És útil, per exemple, en defectes cartilaginosos de la punta del nas, com la punta penjant, ampla, fesa, llarga o curta. També és emprada per a corregir diversos defectes de les ales nasals, com ara ales nasals excessivament flàccides, bombades o asimètriques. També és la intervenció que se sol dur a terme per a corregir deformitats del dors del nas, com el nas aguilenc, el nas tort o el nas molt ample.

Aquesta intervenció es realitza des de l’interior del nas, sense recórrer a incisions exteriors. Així, s’efectua inicialment una incisió en el vestíbul nasal a través de la qual es desenganxen els teixits que cobreixen l’esquelet del nas. Tot seguit, es fan les correccions necessàries en aquests elements ossis, desplaçant-los i adaptant-los a la posició adequada. Així, per exemple, en el cas del nas aguilenc es talla una porció de cartílags o ossos i s’adapten les porcions restants entre si. Després que s’ha aconseguit la posició desitjada es fixen els elements entre si i es tanca la incisió.

La rinoplàstia reconstructiva consisteix en una restauració de les zones en què falta teixit, tant si es tracta de pell com de teixit ossi o cartilaginós. La tècnica de la intervenció i el teixit que cal reposar varia molt segons la deformitat. Així, per exemple, en la correcció del nas de sella, s’efectua una implantació de material sintètic o d’un fragment d’os, extret generalment de la cresta ilíaca, a la zona deprimida del dors del nas. En alguns defectes, la pell de la zona pot ésser insuficient per a reconstruir un nas de dimensions estèticament acceptables. En aquests casos hom recorre a diverses tècniques per a augmentar la quantitat de pell en la zona. De vegades, el recobriment cutani s’aconsegueix implantant temporalment sobre el nas un penjoll de pell obtingut del recobriment cutani del crani. En alguns casos cal afegir una mica de cartílag que s’obté del pavelló auricular.

A més de la intervenció quirúrgica sobre el nas, cal sovint efectuar una correcció quirúrgica d’altres elements de la cara com el mento o el front per a obtenir un resultat estètic global.

Un cop s’ha efectuat la intervenció es col·loca un embenatge per fixar el nas i evitar que hi hagi desplaçaments. Aquest embenatge es manté durant els dies necessaris perquè se soldin entre si els elements mobilitzats i se cicatritzin les ferides. És normal que, a causa de la manipulació efectuada, es produeixi inicialment una inflamació dels teixits nasals. A causa d’aquesta inflamació, l’aspecte del nas en el moment que es treu l’embenatge no és encara el definitiu. Tanmateix, però, al cap d’alguns dies, la inflamació disminueix fins que queda l’aspecte definitiu.