Resultats de la cerca

És anomenada comunament anèmia perniciosa i també malaltia d’Addison-Biermer Es caracteritza per una atròfia de les cèllules parietals de la mucosa de l’estómac que condiciona la manca de producció del factor intrínsec de Castle , necessari per a l’absorció intestinal de la vitamina B 12 En la gènesi de l’atròfia de la mucosa gàstrica, hi fa un paper important un trastorn immunitari amb formació d’anticossos contra les cèllules parietals L’anèmia és megaloblàstica, amb gran presència de megaloblasts al moll de l’os i de macròcits a la sang perifèrica Pot anar acompanyada de leucopènia i de…

Tenen el dentat complet i no posseeixen mai banyam L’estómac és dividit en tres cavitats rumen, reticle i quall la paret del rumen és formada per una gran quantitat de diverticles que contenen cèllules aqüíferes en les quals emmagatzemen aigua metabòlica És característica la forma oval dels eritròcits, que tenen en gran nombre La presència de camèlids a la península Ibèrica es produí per l’entrada de fauna africana, afavorida per una dessecació de la Mediterrània durant el Miocè superior, concretament en el Messinià, edat compresa entre els 6,3 i 5,2 milions d’anys Entre els diferents…

El cos, de simetria bilateral i comprimit lateralment, és recobert pel mantell, que presenta dos lòbuls laterals, els quals, aplicats a la paret interna de les valves, delimiten la cavitat pallial Aquests lòbuls, soldats per les vores, deixen tres forats per un surt el peu, i pels altres dos l'aigua entra a la cavitat pallial i en surt aquests dos últims forats es poden prolongar en dos tubs de longitud variable els sifons L'aigua, en entrar a la cavitat pallial, proveeix d'oxigen i d'aliments l'animal, i, en sortir-ne, expulsa l'anhídrid carbònic, els excrements i les partícules residuals…

És anomenada disfàgia la dificultat a empassar-se el bol alimentari La disfàgia s’acompanya de sensació de cos estrany a la faringe o l’esòfag, provocada justament per la detenció del mateix bol alimentari a l’interior d’aquests òrgans Segons la porció en què es produeix la detenció del bol alimentari, es diferencien dos tipus de disfàgia la faríngia i l’esofàgica La disfàgia faríngia es caracteritza per la dificultat a empassar-se tant els aliments sòlids com els líquids, i pel fet que es presenta al cap d’1 segon o 2 d’haver-se empassat els aliments, és a dir, durant el temps que normalment…

L’ alimentació enteral per sonda consisteix en l’administració d’aliments naturals o artificials per mitjà de diversos tipus de sondes que són introduïdes en el tub digestiu, generalment a l’altura de l’estómac o de l’intestí prim L’alimentació enteral per sonda s’indica en els individus que, per diverses circumstàncies, no poden dur a terme una alimentació convencional, però amb un aparell digestiu capacitat per a rebre els aliments a través d’una sonda, per a digerir-los i fer-los progressar al llarg de l’intestí i absorbir els nutrients que hi són continguts Les indicacions més freqüents d…

Durant l’embaràs, l’aparell digestiu es troba sotmès a diversos efectes, ja que les hormones que s’elaboren durant la gestació modifiquen les parets del tub digestiu i les secrecions de les seves glàndules A més, aquest aparell és la part de l’organisme més directament afectada pel creixement de l’úter, ja que les seves estructures es troben al costat d’aquest òrgan Per tant, es poden presentar diversos trastorns de l’aparell digestiu, des de la boca fins als budells Els trastorns de la boca són freqüents, en especial de les genives, que tendeixen a inflamar-se i sagnen amb facilitat, a causa…

Les estrelles de mar són animals de simetria radial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc braços o més, els quals tenen els conductes ambulacrals amb dues o quatre files de pedicels a través de llur superfície oval Tenen un endoesquelet calcari i un sistema ambulacral que els serveix per a la locomoció, la captura d’aliments i la respiració El sistema digestiu consta d’una boca en posició ventral, un estómac evaginable, uns diverticles pilòrics ramificats pels braços, i un curt budell recte que desemboca a la cara aboral per un anus, que pot no existir El nombre de…

El cos és dividit en un peduncle mòbil amb un calze a l’extremitat superior que conté els òrgans una corona de tentacles retràctils envolta l’atri, on hi ha l’obertura bucal, l’obertura anal, els nefridis i els gonoductes El tub digestiu té forma d’U, amb un esòfag, un estómac i un intestí L’aparell excretor és constituït per dos protonefridis, i la respiració és cutània El sistema nerviós es redueix a un gangli infraesofàgic i cèllules sensitives distribuïdes pels tentacles Poden tenir els sexes separats Loxosoma o ésser hermafrodites Pedicellina , i es reprodueixen també per gemmació i…

Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…

La síndrome de Zollinger-Ellison constitueix un trastorn poc freqüent, de causa desconeguda, que es caracteritza bàsicament per tres circumstàncies en primer lloc, per la presència d’un gastrinoma al pàncrees, un tumor, sovint maligne, que elabora i secreta envers la sang una hormona anomenada gas-trina, la funció de la qual és augmentar la producció i la secreció de suc gàstric per part de les glàndules de l’estómac en segon lloc, per un augment important de la secreció de suc gàstric, i, en tercer lloc, per l’existència de nombroses úlceres al duodè, la primera porció de l’intestí prim La…