És anomenada disfàgia la dificultat a empassar-se el bol alimentari. La disfàgia s’acompanya de sensació de cos estrany a la faringe o l’esòfag, provocada justament per la detenció del mateix bol alimentari a l’interior d’aquests òrgans. Segons la porció en què es produeix la detenció del bol alimentari, es diferencien dos tipus de disfàgia: la faríngia i l’esofàgica.
La disfàgia faríngia es caracteritza per la dificultat a empassar-se tant els aliments sòlids com els líquids, i pel fet que es presenta al cap d’1 segon o 2 d’haver-se empassat els aliments, és a dir, durant el temps que normalment triga el bol alimentari a arribar a l’esfínter esofàgic superior, que constitueix la porta d’entrada de l’esòfag. La causa més freqüent de disfàgia faríngia és una manca de relaxació de l’esfínter esofàgic superior, circumstància que en condicions normals s’esdevé de manera espontània, gràcies al reflex de deglució, quan s’empassen els aliments; així, se sol presentar en persones nervioses, al llarg d’àpats ràpids o mal mastegats, casos en què és característica la sensació de tenir un nus al coll. Això no obstant, també pot ésser provocada per alguns trastorns orgànics, per exemple en el cas d’abscessos faringis, o per l’existència de l’anomenat diverticle de Zenker, una dilatació anormal a la zona d’unió de la faringe amb l’esòfag, on els aliments tendeixen a acumular-se. La disfàgia faríngia pot anar acompanyada també del pas d’una part del bol alimentari a la laringe, circumstància que provoca tos, o, igualment, de la regurgitació dels aliments, és a dir, el reflux anormal d’aquests cap a la cavitat bucal.
La disfàgia esofàgica es caracteritza per la dificultat a empassar-se especialment els aliments sòlids, i perquè es presenta al cap d’alguns segons, entre 2 i 7, d’haver-se empassat els aliments, és a dir, el lapse que necessita normalment el bol alimentari des que entra a l’esòfag fins que és abocat a l’estómac. Una causa freqüent de disfàgia esofàgica és la manca de relaxació de l’esfínter esofàgic inferior, que durant la deglució s’obre, de manera reflexa, i permet el pas del bol alimentari cap a l’estómac; d’altra banda, també pot ésser causada per una estretor del conducte esofàgic. Els trastorns que més sovint ocasionen disfàgia esofàgica són: diverses alteracions de la motilitat esofàgica, com acalàsia i espasme esofàgic difús; esofagitis o inflamació de la mucosa esofàgica; divertides esofàgics; hèrnia de hiat, i càncer d’esòfag. La disfàgia esofàgica també se sol acompanyar de regurgitació.
De vegades, la deglució no solament és dificultosa, sinó que també resulta dolorosa. Aquesta sensació de dolor durant la deglució, anomenada odinofàgia, se sol presentar quan la mucosa esofàgica es troba inflamada, com s’esdevé habitualment en casos d’esofagitis, sobretot l’esofagitis per reflux del suc gàstric, i de càncer d’esòfag.