Resultats de la cerca
Es mostren 160 resultats
L’urbanisme il·lustrat català a París, Amèrica i Odessa. 1759-1794
Lluny de les terres catalanes, algunes destacadíssimes figures dels sectors illustrats de la societat catalana del segle XVIII van tenir papers protagonistes en l’urbanisme de la Illustració Antoni de Sartine fou, durant quinze anys decisius 1759-74, el màxim responsable polític de la modernització de París, la ciutat més gran, aleshores, del continent europeu Miquel Constançó, també al segle XVIII, va contribuir a definir les grans infraestructures del Mèxic modern I Josep de Ribas fou el fundador –i el primer alcalde 1794-97– de la ciutat port russa d’Odessa París abans de la Revolució…
Les institucions de la Il·lustració. 1700-1789
L’Europa de la Illustració és la de la creació de noves institucions científiques, artístiques i literàries Al costat de les velles universitats, apareixen les acadèmies, les escoles tècniques, els salons, les societats, els jardins botànics, els observatoris astronòmics, les acadèmies de música i els teatres d’òpera Centres de la cultura illustrada europea La iniciativa reial, o noble i militar, es combinà amb l’obra de les burgesies comercials dinàmiques, de la maçoneria i, també, de les esglésies cristianes i d’alguns sectors de l’Església Catòlica, per exemple els jansenistes Als Països…
La ‘gran poma’
L’any 1626, Peter Minuit, governador dels territoris holandesos de Nieuw Holland, comprà als indis algonquins una petita illa a la desembocadura del riu Hudson, punta extrema de la seva riba esquerra, a tocar mateix d’una altra illa de dimensions molt més grans, ja dins de la mar, i d’una altra de mitjana situada en plena badia Bescanvià la petita illa compresa entre els dos braços en què es bifurcava el riu, d’uns 57 km 2 només, per un grapat de galindaines que valorà en 60 florins de l’època uns 25 dòlars actuals, tot plegat, no res per un tros de terra que tampoc no era gran cosa La petita…
Els colors de les granotes
“Les capturen en els boscos i les engabien en una canya buida Les hi mantenen tancades, tot alimentant-les fins que n’han de menester el verí Aleshores enfilen els pobres animals amb un branquilló per la boca fins que els surt per una de les potes El sofriment fa que la bestiola suï molt, sobretot per l’esquena, la qual queda recoberta d’escuma blanca aquesta és la metzina desitjada, amb què unten les puntes de les fletxes, les quals conservaran el seu poder destructor durant un any Sota de l’escuma es fa un oli groguenc també metzinós, que conserva la seva activitat mortífera durant quatre o…
Expedicions al Pacífic. 1789-1794
Els illustrats nascuts, o installats, als Països Catalans van participar d’una manera notable en les expedicions d’exploració de l’oceà Pacífic, que, sovint, tingueren un llarg període de preparació científica i un caràcter internacional És el cas de les expedicions Joan-Ulloa, Amich-Boenechea i Malaspina-Bauzà, que es plantejaren, principalment, objectius geogràfics, naturalistes i cartogràfics Expedició de Malaspina-Bauzà En el període 1735-45, Jordi Joan i Santacília i Antonio Ulloa, militars i cosmògrafs, van dirigir una expedició científica a Sud-amèrica planificada per l’Acadèmia de…
De Malta a Lima: Manuel d’Amat. 1760
Alguns membres de la noblesa catalana que feren carrera militar en temps de la Illustració van realitzar una obra de govern important El cas de l’actuació als “regnes de Xile i del Perú” de Manuel d’Amat i de Junyent Vacarisses, 1707 – Barcelona, 1782 presenta un interès objectiu i ha originat un bon nombre de llegendes populars, sainets, operetes i cinema Aprenentatge mediterrani Manuel d’Amat estudià al Collegi de Sant Pau, que la Companyia de Jesús tenia a València, i al Collegi de Cordelles o Seminari de Nobles de Barcelona El 1721 ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i marxà a…
Grans companyies, petit comerç i mercats emergents. 1674-1785
Per bé que hi ha notícia des del 1525 de companyies catalanes establertes per al comerç americà que tenien la seu social a Sevilla, no fou fins el 1674 que el comerç amb Amèrica prengué embranzida Ara bé, el monopoli sevillà, i la seva traducció fiscal, a més de facilitar el comerç de contraban britànic, francès i holandès, impossibilitava el comerç directe català Grans companyies La impossibilitat del comerç directe català explica l’interès de la burgesia per anar a terres americanes sense haver de passar per Sevilla i els seus esforços per trobar camins alternatius que els deixessin les…
La Meca, ciutat santa
Si bé no ha estat mai capital política, és el centre espiritual de l’islam Ultra haver-hi nascut el seu profeta, Mahoma, la Ka’ba, on han d’orientar-se els musulmans en pregar, determina el seu caràcter sagrat Fa 14 segles que a l’àrea considerada ḥaram , assenyalada per dues pedres i reservada exclusivament als fidels, hi tenen lloc els principals ritus del pelegrinatge que constitueix el cinquè pilar de l’islam La població 1614800 habitants l’any 2003 s’incrementa uns 2500000 pelegrins del 7 al 12 del mes de ḏū l-ḥiğğa , que és el darrer del calendari islàmic El pelegrí ha d’estar en estat…
Arqueologia 2014
Arqueologia
A la cova de Mollet III a Serinyà, Pla de l’Estany s’han descobert restes òssies de l’ "Homo sapiens més antic de Catalunya © Joaquim Soler / Ajuntament de Banyoles Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Prehistòria Als Països Catalans es van fer descobriments que milloren el nostre coneixement de la prehistòria peninsular Les campanyes a la cova de Mollet III Serinyà, Pla de l’Estany van treure a la llum restes òssies de l…
Casiquiare
El baró Friedrich Wilhelm Karl Heinrich Alexander von Humboldt no sabia nedar Però a primera hora de la tarda del dia 5 de juny de 1799 no vacillà a embarcar-se en la corbeta “Pizarro”, al port de La Corunya, rumb a Cumaná Ben al contrari havia remogut cel i terra fins a rebre les autoritzacions necessàries per a poder dur el seu somniat viatge d’exploració pel virregnat de Nova Granada Humboldt no sabia nedar, però no era l’Atlàntic el que l’amoïnava, sinó l’Orinoco Tenia raó, perquè fou a les seves aigües i als seus ràpids turbulents on més d’un cop perillà la seva vida Les dilatades i…