Resultats de la cerca
Es mostren 1989 resultats
sol
Química
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid (col·loide).
Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió superficial freqüentment…
arquitectura orientada a serveis
Electrònica i informàtica
Metodologia i conjunt de principis per al disseny i desenvolupament de programari en forma de serveis interoperables.
Aquests serveis són funcions de lògica de negoci implementats com a components de programari per exemple, peces de codi discretes o estructures de dades que poden ser reutilitzats i combinats segons un determinat propòsit o objectiu funcional Els principis de disseny s’apliquen en general durant les fases de desenvolupament i integració de components de programari Permeten la creació de sistemes altament escalables, modulars i distribuïts Alhora, ofereixen una forma estàndard d’accés i invocació de serveis comunament en forma de serveis web, amb la qual cosa s’aconsegueix una fàcil interacció…
Friburg
Vista de la ciutat de Friburg
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Friburg, a l’est de Suïssa, sobre l’altiplà que separa els Alps de Friburg del llac de Morat (Murtensee) i de la plana de Vaud.
Emplaçada en un alt esperó rocallós vorejat per un meandre del Saane Sarine La part antiga Bourg, que conserva característiques típiques medievals, és sobre la mateixa vora convexa del riu, on era més fàcil la defensa, mentre que la part moderna s’ha construït sobre les terrasses fluvials, on era més factible l’establiment de comunicacions El nucli primitiu conté els barris de la Planche i Auge L’expansió urbana produïda des de la segona meitat del s XIX ha creat nous barris pels turons de Gambach, Châtelet i Pérolles Friburg és el centre intellectual catòlic de Suïssa L’ensenyament és…
moniato

Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel Japó, on hom l…
metrologia
Física
Branca de la ciència i de la tècnica dedicada a la definició dels patrons de mesura i a la determinació dels fenòmens físics que els fonamenten.
A través de l’evolució de la ciència la metrologia ha estat aplicada a la substitució dels models de les unitats fonamentals de mesura anomenats patrons per models obtinguts de fenòmens físics inalterables i de fàcil reproducció Així, hom ha definit el metre , patró de longitud, a partir de la longitud d’ona de la ratlla ataronjada de l’espectre emès per l’isòtop de massa 86 del gas criptó Anàlogament, el segon patró, el del segon, que fou definit astronòmicament el 1900 en funció del temps emprat per la Terra a fer una revolució al voltant del Sol, pot ésser definit ara sobre fenòmens més…
Helmut Lachenmann
Música
Compositor alemany.
Un dels creadors més influents pero alhora més controvertits i polèmics de la creació contemporània Alumne de JDavid, LNono i KStockhausen, és autor d’una música radical i gens fàcil per a l’oient, que persegueix més irritar que no pas complaure el públic A partir d’un ús completament atípic dels instruments —l’autor defineix la seva obra com a música concreta instrumental— postula la total subversió de les normes habituals d’audició, una nova manera d’escoltar la música i una ruptura absoluta amb la tradició Entre les seves partitures més destacades poden citar-se les orquestrals…
Jirí Pauer
Música
Compositor txec.
Estudià amb A Hába al Conservatori de Praga, i posteriorment es perfeccionà amb P Borkovec 1946-50 Fou director del Teatre Nacional Lligat al món de la música contemporània, des del càrrec que exercí al Ministeri d’Educació potencià el coneixement de la música txeca Influït per A Hába, escriví peces en quarts de to, com Burlesques , però ben aviat cedí a les imposicions del realisme social i compongué obres de caràcter polític Posteriorment derivà cap a un estil neoromàntic, de fàcil comprensió En la seva producció teatral destaca Zuzana Vojírová 1958 Cal esmentar també els seus concerts per…
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’adob al crom…
comprimit

Diferents tipus de comprimits
Farmàcia
Forma farmacèutica obtinguda per compressió de granulats o pols.
Són fets amb premses especials i poden tenir formes molt variades segons la forma dels punxons i les matrius de la premsa Els més corrents són cilíndrics amb bases planes o lleugerament convexes i, a vegades, són fesos per facilitar-ne la partició A fi de fer possible la compressió i de facilitar-ne l’ús com a medicament, hom hi afegeix unes altres substàncies, anomenades excipients , les més importants de les quals són els lubrificants i els disgregants Per a millorar-ne l’aspecte extern i fer-ne més fàcil la deglució, evitant-ne alhora el gust desagradable, hom els pot envernissar amb…
estàtica
Física
Branca de la mecànica que estudia les condicions d’equilibri d’un sistema de forces perquè el cos sobre el qual actua es mantingui en repòs o en moviment uniforme.
Atesa la seva fàcil geometrització, ja fou estudiada pels grecs Arquimedes Posteriorment fou desenvolupada per Leonardo da Vinci, Stevin, Galileu i, principalment, per D’Alembert i Lagrange, els quals aconseguiren una gran generalització mitjançant el principi dels treballs virtuals L’objecte bàsic de l’estàtica consisteix a substituir un sistema de forces donat per un altre que sigui el més simple possible Tenint present que un sistema de forces és determinat per la força resultant i pel moment resultant, hom dedueix que tot sistema de forces és equivalent a una força única aplicada en un…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina