Resultats de la cerca

Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de…

Fins ara ha publicat cinc llibres que constitueixen un cicle poètic homogeni i coherent que acosta aquesta obra als registres de la poesia metafísica, en què cada títol, a més, té un referent en els principals components de la vida aire, terra/fang, foc, aigua i èter, alguns ja assenyalats en el títol En el primer, Mirall de miratges 1987, es descobreix la potencialitat de la paraula com a instrument d’experimentació A Helena, amada 1993, s’estableix un viatge als orígens de la civilització amb un espai-temps concret que s’identifica amb Grècia Foc humit 1996 mostra la història d’un amor-…

Doctor en enginyeria industrial, es dedicà a la terminologia científica en català Secretari de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1970, treballà en la fixació de les formes catalanes dels neologismes tècnics Fou coordinador de la terminologia tecnocientífica en la primera edició de la Gran Enciclopèdia Catalana Publicà, a més, Diccionari d’electrònica 1971, un Vocabulari de luminotècnia 1972 i tres volums de Novetat i llenguatge 1979, 1981 i 1985, recull d’articles publicats a Serra d’Or , Pesos, mides i mesures dels Països Catalans 1990,…

Baró d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al Compromís de Casp 1412 Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols, vers el 1443 Ja vell, escriví, sobre el model de les millors obres escrites del moment, com l’obra de Lorenzo Rusio el Liber marescalciae Equorum , que feu servir com a base del seu  Llibre de manescalia  ~ 1424-36, un tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta A partir de la versió lliure castellana…

És anomenat nefroptosi , ronyó caigut o ronyó mòbil flotant , un trastorn caracteritzat per un defecte dels mecanismes de fixació normals del ronyó, que en provoca el desplaçament des de la posició que els correspon a la fossa lumbar a una posició més baixa En general, l’alteració és deguda a una pèrdua del teixit gras sobre el qual en condicions normals es recolza el ronyó, o a una pèrdua d’elasticitat de les fibres conjuntives que el sostenen Es pot presentar des del naixement, a conseqüència d’una anomalia del desenvolupament, però és més habitual que es presenti a causa d’un…

Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1911 Coll part / RB Un dels processos que acompanyà indefectiblement la centralització del poder en els estats moderns de l’Europa occidental va ser la voluntat de fixar els idiomes oficials Un exemple d’això és el que proporcionaren Richelieu i el gramàtic Claude de Vaugelas a la França de la primera meitat del segle XVII A la primeria, aquests processos només van afectar petites minories La seva generalització i extensió social va ser lenta i, en molts llocs, encara era un problema candent en ple segle XIX En tots els casos es va consolidar enmig de…

Indispensable en la majoria de les cítares, amb mànec o sense, és una part estructural que té, a més de la funció anterior, la de transmetre la vibració de les cordes a la resta de l’instrument Els ponts solen construir-se de materials resistents fusta, os o ivori, per tal de suportar la pressió de les cordes, però ben lleugers, per evitar qualsevol resistència a la transmissió del so Quan els instruments tenen dos ponts -un a cada extrem de les cordes-, el més proper al claviller s’anomena celleta La decoració i forma del pont orienten sovint sobre l’escola, l’època i el lutier que l’ha fet…

Els prolapses genitals femenins constitueixen un grup de trastorns deguts a una debilitat de la fixació dels òrgans continguts en la pelvis, caracteritzats per la protrusió anòmala en la vagina d’algun d’aquests òrgans, com l’úter, la bufeta urinària o el recte Hom diferencia diversos prolapses genitals segons els òrgans que en són afectats el prolapse uterí, en què l’úter davalla i produeix en major o menor grau per l’interior de la vagina l’hèrnia vaginal anterior, o cistocele, en què davalla un sector de la paret vaginal i una porció de la bufeta urinària, i l’hèrnia vaginal…