Resultats de la cerca
Es mostren 380 resultats
Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra
Política
Grup polític fundat per l’octubre del 1933 entorn del denominat grup de L’Opinió, expulsat de l’Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat.
En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC
Els cofres
Art gòtic
D’entre el conjunt de mobles d’època gòtica obrats als països de la Corona d’Aragó destaquen els cofres, una tipologia de la qual s’ha conservat un grup important d’exemplars i que presenten parallelismes amb un grup igualment nombrós d’arquetes El conjunt mostra característiques definitòries i, atesa la quantitat d’exemplars conservats, sembla que foren una de les tipologies de contenidor més habituals Construïts amb fustes desbastades a l’aixa unides a topar o a mitja mossa, estan formats per un buc rectangular prolongat a cada lateral per una peça clavada que forma els dos peus de cada…
abús de firma
Dret penal
Acció comesa per qui, estant autoritzat legalment per a signar en nom d’una altra persona o entitat, firma documents ultrapassant les limitacions fixades en l’escriptura de poder o en l’acte de nomenament.
En l’activitat comercial, l’abús de firma no allibera la persona en nom de la qual s’ha firmat de les conseqüències derivades de la firma abusiva, tret de si hi ha mala fe per part del signant
puntura
Disseny i arts gràfiques
Cadascuna de les dues puntes de metall fixades verticalment als costats del timpà de les màquines d’imprimir planes que serveixen per a fixar exactament al seu punt els fulls que hom ha d’imprimir.
dulcimer
Música
Instrument cordòfon de la família de les cítares sense diapasó, de cordes percudides per dues baquetes molt fines —o per un mecanisme—, afinades diatònicament i fixades damunt una caixa de ressonància de forma trapezoidal o rectangular.
Fou utilitzat, sobretot, a l’edat mitjana
música d’Anglaterra
Música
Música desenvolupada a Anglaterra.
El substrat primigeni d’Anglaterra és celta La romanització de l’illa, iniciada al segle I dC, comportà la introducció i expansió del cristianisme Més endavant, durant els segles V i VI, entre els pobles germànics que hi arribaren destacaren els saxons, la cultura dels quals tingué una gran transcendència, atès que l’anglès antic deriva directament del saxó Finalment, al segle XI, el normand Guillem el Conqueridor obrí l’illa, i, més específicament Anglaterra, a la influència cultural i lingüística francesa Música culta Vegeu Gran Bretanya Música tradicional Els treballs d’investigació sobre…
cordòfon
Música
En organologia, categoria de classificació dels instruments que inclou tots aquells que tenen com a generadors de so una o diverses cordes en tensió que es posen en vibració per procediments mecànics (percussió, fricció i pinçament), electromecànics o per ressonància acústica.
Per a poder vibrar lliurement, cada corda es fixa a dos punts oposats en l’estructura de l’instrument Tradicionalment anomenats instruments de corda, en la classificació Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer número d’índex decimal La tensió de les cordes es regula mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per a amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de ressonadors cavitats, taules harmòniques o una combinació d’ambdós tipus Segons quina sigui la…
l’Albufera
Vista aèria de l’Albufera de València
© Fototeca.cat
Llac
Llac litoral de 2.837 ha de superfície, situat dins el terme i al S de la ciutat de València.
Es formà probablement al Plistocè pels alluvions dipositats pel Túria i el Xúquer, l’acumulació dels quals arribà fins a les illes de la serra de Cullera 222 m alt, la muntanyeta dels Sants, de Sueca, i d’altres elevacions que ara destaquen del toll Els aportaments fluvials i el corrent longitudinal afavoriren la formació d’un cordó litoral arenós, posteriorment dunar hom l’anomena la Devesa , probablement per les caceres reials, que delimitaria l’estany De les goles o obertures de comunicació amb la mar, la del Perelló i la del Perellonet semblen naturals, mentre que la gola del Pujol fou…
ansí
En el jou de coll, cadascuna de les dues peces de fusta de lledoner corbades en forma de U que hom passa per sota el coll dels bous i són fixades al jou per llur part superior.
Les acarosporàcies
Amb els seus apotecis sovint criptolecanorins i els seus ascs amb nombrosíssimes espores, les Acarospora són un gènere molt divers, bastant nitròfil, ben representat a la regió mediterrània, si bé l’espècie de la fotografia, A oxytona , és d’alta muntanya, on forma, a les superfícies extraplomades, grans taques de color groc viu Observeu els lòbuls i els apotecis de disc obert i amb marge ben visible, típics de l’espècie Volkmar Wirth Aquesta família comprèn líquens crustacis, gairebé tots saxícoles, que presenten els apotecis lecanorins o lecideïns, sovint una mica enfonsats al tallus, amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina