Resultats de la cerca

Són plantes molt probablement originàries d’Amèrica tropical i actualment totes conreades per llurs fruits, les carbasses, emprades com a aliment humà o de bestiar, i també com a plantes ornamentals Comprèn unes 25 espècies, les més conegudes de les quals són C pepo, amb moltes varietats de conreu, entre les quals les emprades en pastisseria i en confiteria, les emprades com a farratge, els carbassons, i altres varietats de carbasses petites, emprades com a ornamentals algunes espècies de tronc pilós però menys rugós, com C maxima, la carbassera de rabequet, de fulles de contorn circular C…

Els esporangis són situats a la base de les fulles, sota les lígules, en criptes recobertes d’un indusi n'hi ha de dos tipus macrosporangis i microsporangis Actualment n'hi ha dos gèneres l’isòet Isoetes sp , cosmopolita, i Stylites , amb dues espècies dels Andes peruans

Cal destacar-ne la varietat heddervigi , de flors generalment dobles i fulles glauques, i la varietat laciniatus , de pètals laciniats Hom n'efectua la sembra pel març o l’abril, en planter, i en transplanta els plançons pel maig o el juny

A les comarques de llevant del Principat i a les Balears, s’hi fa l' alzina de fulla llarga Q ilex , subespècie ilex , de fulles més aviat llargues i estretes, i capçada d’un verd fosc a les comarques de l’interior del Principat, al País Valencià, i també a les Balears, hi viu l' alzina de fulla curta o carrasca Q ilex, subespècie rotundifolia , de fulles amplament ellíptiques, força peludes, capçada d’un verd cendrós, i glans especialment dolces, comestibles per al bestiar i àdhuc per a l’home L’alzina, un dels arbres més representatius de la regió mediterrània septentrional, sol viure a…

Es fa en terrenys humits, especialment en maresmes i salobrars Les arrels, les fulles i les flors són emprades en forma d’infusió i de maceracions, per llurs propietats emollients, bèquiques i antihemorroidals Amb la mescla del decuit i de la infusió hom prepara el xarop de malví

Aquesta col s’utilitza en jardineria com una planta ornamental de caràcter anual aprofitant les coloracions de les fulles Fa flors grogoses, com moltes varietats de cultiu de les cols no obstant això, cal evitar que floreixi perquè s’espiga i perd la seva forma peculiar Sovint es cultiva en grup o fent vorades

La fibra és obtinguda dividint les fulles longitudinalment i sotmentent-les a una lleugera enriuada, a un desfibrament a mà o màquina, a un rentatge i a un assecatge El rendiment del procés és molt baix no superior a l’1,5% És emprada per a fer-ne alguns teixits, cordes, cordills, etc

La verònica becabunga , o creixen de cavall Vbeccabunga , és una herba perenne de 20 a 60 cm d’alçada, glabra, de fulles oposades, oblongues i crenulades, de flors blaves, arranjades en raïms axillars, i de fruits capsulars arrodonits Creix vora l’aigua, a tot Europa

Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep  Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus

Comprèn unes 20 espècies pròpies de la regió mediterrània, de l’Europa central i de l’Àsia Menor El ciclamen de Pèrsia Cpersicum , de fulles marbrades i de flors grosses, amb una àmplia gamma de colors, des del blanc fins al vermell viu, és molt apreciat en jardineria