Resultats de la cerca

Situació Absis de l’església, únic element conservat de l’època romànica ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea L’església de Sant Pere és situada al centre del poble d’Osseja, població a la dreta de la Llavanera, a la zona de contacte entre la muntanya i la plana Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 25’ 20” N - Long 2° 2’ 27” E Osseja és 3 km al sud-est de la Guingueta d’Ix, per la carretera D-70 RMAE Història Osseja és una de les parròquies de la Cerdanya esmentades en l’acta de consagració de la Seu de l’any 839 document redactat segurament al final del segle X L’any 947 Guisad, bisbe de la Seu…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera triabsidal J Vigué L’església de Sant Feliu és la parroquial de Beuda, poble que es troba al peu dels contraforts meridionals del massís de la Mare de Déu del Mont, en un replà que forma una petita vall, a la davallada del massís vers la vall del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG762764 Per anar-hi cal agafar la carretera comarcal C-260, de Besalú a Roses A la sortida de Besalú, després d’haver passat el pont que hi ha sobre el riu Capellada, convé seguir la carretera que en 5 km porta a Beuda i que hom trobarà a mà…

Situació Vista aèria del monestir des de la part est, amb la petita capella de la Trinitat, el vestigi més antic del monestir, en primer terme ECSA - J Todó El monestir de Santes Creus és situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra del Gaià, que nasqué al segle passat aprofitant les edificacions dels recintes exteriors del monestir l’antiga església abacial és ara la parròquia del poble Mapa 34-16418 Situació 31TCF633787 És fàcil d’accedir al conjunt monumental per l’autopista A-2, a la sortida de Vila-rodona Des de Valls cal prendre la carretera C-246 i el trencall que mena a Vila-…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’estructura, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular F Tur El santuari de Santa Llúcia de la Jonquera, antiga església parroquial de Sant Miquel de Solans, es troba en un paratge desert dels vessants meridionals de l’Albera, vers el nord-est de la vila de la Jonquera, en un replà de la serra de Falqués i a migdia del castell de Rocabertí, a la capçalera de la riera de Santa Llúcia La rodalia s’ha caracteritzat sempre pel poblament de masies escampades, moltes de les quals…

Foli 2v, amb la representació d’una escena de la Crucifixió, just al començament del cànon de la Missa Vere dignum… G Llop L’anomenat Missale Parvum , Ms 71 de la Biblioteca i Arxiu Capitular de Vic, és un còdex de 237 fulls en pergamí 152 x 120 mm propietat de la Seu, interessant pel que fa a la illustració i constituït per un Textus Evangeliorum, el Sagramentari 47 folis inicials i el Capitulare * Les parts illuminades confereixen especial atractiu als folis 2v, 63v, 99v, 124v i 167, on es concentra la figuració, si bé cal tenir en compte també del foli 50v al foli 61v, amb les taules…

Situació Façana de l’església sobrealçada i coronada més tardanament per una torre campanar a l’angle nord-est F Tur El veïnat de Corts és situat a la vora dreta de la riera de Matamors, en un petit promontori Depèn administrativament del municipi de Porqueres La seva església, dedicada a Sant Julià, és dins el petit nucli del veïnat i s’hi accedeix per un recinte tancat, formant un espai anterior a la porta principal clos pel cementiri i un mur de tanca Mapa L32-18295 Situació 31TDG826607 Sortint de Banyoles, cal prendre la carretera de Girona C-150 i a 2 km del nucli punt quilomètric 11…

Situació Vestigis de l’antic monestir cistercenc integrats dins l’edifici barroc que forma l’actual santuari ECSA-M Catalán El santuari marià i antic cenobi cistercenc de la Bovera es troba dalt d’un turó 589 m a uns 2 km a ponent del poble de Guimerà, prop dels límits amb els termes de Ciutadilla i Verdú Mapa 34-15 390 Situació 31TCG466039 S’hi arriba des de Guimerà per un camí veïnal JDM-APF Història El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir, que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El…

El museu El Museu l’Enrajolada-Santacana va ser creat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany 1810-96, pintor de l’escola natzarena, i fou ampliat i reordenat el 1916 pel seu net Francesc Santacana i Romeu 1883-1936 El fons del museu és constituït per elements arqueològics d’època i procedència diversa, ceràmica, pintura i mobiliari El 1965 la Diputació adquirí el museu i hi incorporà la collecció de ceràmica de Lluís Faraudo FBG El fons Base de columna Procedència desconeguda Datació imprecisa Mides 23,5 cm costat × 30 cm alt Núm d'inventari 524 Base de columna de secció quadrangular,…

L’auge de l’arquitectura gòtica a Catalunya té el seu parallel, per no dir el seu antecedent, al Llenguadoc, en què, d’ençà de l’any 1270, es reconstrueixen moltes grans esglésies en un llenguatge arquitectònic clarament pres del nord de França Es tracta, sobretot, de les catedrals de Narbona, Carcassona, Tolosa i Rodés, i també de l’església cistercenca de Valmanha i d’algunes esglésies dels ordes mendicants, en especial a Tolosa El fenomen que es presta a la comparació de Catalunya amb el Llenguadoc és, en primer lloc, la ruptura clara i neta amb la tradició romànica Les tipologies i el…

Escultura L’escultura romànica de la catedral de Vic es troba avui dia conservada en llocs molt diversos Mentre els capitells i altres elements de la decoració de la cripta descoberts per Eduard Junyent han pogut ésser conservats al seu lloc d’origen, els altres elements descoberts durant aquestes excavacions han estat reunits al Museu Episcopal Els fragments de dispersió més antiga es troben avui tant a Vic com a l’estranger Josep Gudiol I Cunill n’havia reunits molts al Museu d’altres s’han anat descobrint en colleccions o en diversos llocs XBA Descripció dels capitells de la cripta Els…