Situació
Absis de l’església, únic element conservat de l’època romànica.
ECSA - LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea
L’església de Sant Pere és situada al centre del poble d’Osseja, població a la dreta de la Llavanera, a la zona de contacte entre la muntanya i la plana.
Mapa: IGN-2250. Situació: Lat. 42° 25’ 20” N - Long. 2° 2’ 27” E.
Osseja és 3 km al sud-est de la Guingueta d’Ix, per la carretera D-70. (RMAE)
Història
Osseja és una de les parròquies de la Cerdanya esmentades en l’acta de consagració de la Seu de l’any 839 (document redactat segurament al final del segle X. L’any 947 Guisad, bisbe de la Seu d’Urgell, feu donació al monestir de Sant Pere de Rodes de la parròquia de Sant Pere d’Osseja, possessió que es confirma en la butlla que el papa Benet VI adreçà a aquest monestir l’any 974. Depengué més tard de la canònica de Santa Maria de Lillet, segurament ja des del principidel segle XII i fins al segle XIX. Eren sufragànies seves les esglésies de Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig. Això es comprova en la seva acta de consagració de l’any 1219. Aquest mateix any el bisbe de la Seu, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Santa Maria de Lillet, i la gent del poble consagrà l’església que era edificada en honor de Jesucrist i sant Pere apòstol, delimità el seu terme parroquial i confirmà la subjecció a Santa Maria de Lillet. Aquesta església que es consagrà el 1219 sembla ser l’edifici romànic que, en part, ha pervingut fins avui.
La parròquia d’Osseja fou objecte de visita per part dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre el 1312 i el 1314.
L’església romànica fou molt transformada al llarg del temps des del segle XIV, i reformada de manera radical l’any 1894, quan es decidí d’engrandir-la, tot i que es conservà l’absis romànic. (MD)
Acta de consagració de Sant Pere d’Osseja (2 de novembre de 1219)
El bisbe d’Urgell, Pere de Puigverd, pregat per Berenguer, prepòsit de Lillet, i pels habitants del lloc, acut a la vila d’Osseja per a consagrar l’església de Sant Pere. El bisbe n’assenyala el terme, li concedeix els drets i les prerrogatives d’església parroquial, i la subjecta amb les seves sufragànies, Sant Feliu de Vallcebollera i Sant Hilari del Puig, a l’església de Santa Maria de Lillet, a la qual fa perpètua donació.
"Anno dominice incarnationis MCCXVIIII, quarto nonas novembris quo hoc fuit factum, veniens dominus venerabilis Petrus, Dei gracia Urgellensis episcopus, cum clero suo in villa que vocatur Odcedia, consecravit ecclesiam in eadem villa edificatam in honorem domini nostri Iesu Christi ac beati et gloriossimi Petri apostoli, quam consecravit precibus et voluntate Berengarii prepositi de Lileto et conventus eiusdem loci et cum incolis ipsius ville de Odcedia et cum aliis probis hominibus ipsius terre, pro amore Dei et redemptione omnium peccatorum suorum. Et ex pontificali auctoritate sicuti sancti canones descernunt, ut alie ecclesie in comitatu Ceritanie site episcopali sede obedire precipiuntur, sic et istam Sancti Petri ecclesiam cum suis terminis et sufraganiis ecclesiis sibi et suis successoribus obedietem esse mandavit. Termini vero et afrontationes istius ecclesie sunt: a parte orientis in podio de Estachis, de meridie in loco qui dicitur Pe[t]res Albes, de occiduo in ribo Palatii, in Fonte Frigido. Et nos Petrus, Dei gratia Urgellensis episcopus, laudamus et autorisamus libere et quiete huic ecclesie Sancti Petri de Obcedia omnes suas decimas et primitias, oblationes, cimiteria, alodia que nunc habet et in posterum habebit sicut adquirere potuerit. Preterea nos predictus Petrus, Dei gratia Urgellensis episcopus, attendentes ac manifeste noscentes ecclesiam Sancti Petri de Obcedia cum ceteris suis sufraganeis, scilicet ecclesiam Sancti Delici (sic) de Vallcebolera et ecclesiam Sancti Ilarii de Podio, debere esse submissam ecclesie Sancte Marie de Lileto, per nos et omnes successores nostros, damus, laudamus et concedimus eandem ecclesiam, cum omnibus iuribus ad eam ubique expectantibus predicte Lilitensis ecclesie, confirmantes et irrevocabiliter concedentes omnia instrumenta et donationes quas de predicta ecclesia ei fecimus aliquo modo.
Sig+num Petri Urgellensis episcopi. Sig+num Petri, archidiaconi de Iosa. Sig+num R. de Timore, Tarraconensis ecclesie sacriste. Sig+num Ademadii de Serrabona, prioris eiusdem ecclesie. Sig+num P. de Fileta. Ego S., Tarraconensis archiepiscopus, hanc assignationem confirmo. Ego A., Tarraconensis archidiaconus. Ego magister Petrus de Alforgis subscribo. Ego G. Virgilii subscribo. Ego Arnaldus Gibotus subscribo. Sig+num Petri B., presbiteri. Petrus, presbiter. Sig+num Raimundi presbiteri. Sig+num B., desuper ecclesiam presbiteri. Sig+num Bernardi, infimarii Rivipollensis. Sig+num Petrus de Yla, presbiter. Sig+num G., presbiter de Oceia, cum hoc signo +. Sig+num B. de Saga, capellani de Egils. Sig+num Bernardi scribe, capellani Sancte Leocadie. Sig+num Iacobi, capellani de Age. Sig+num Vitalis, presbiteri.
Raimundus scripsit hoc iussu domni episcopi memorati et signum apposuit (s. man.) prefato."
O: ADPO, G. 963.
a: B. P.: “Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon” (Perpinyà), 1 (1900), pàg. 352.
b: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), vol. I (1978), doc. 90, pàgs. 180-181.
c: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), la Seu d’Urgell 1986, doc. 99, pàgs. 195-196.
Traducció
"L’any mil dos-cents dinou de l’encarnació del Senyor, dia quart de les nones de novembre en què això fou fet, el venerable senyor Pere, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, vingué ambels seus clergues a la vila anomenada Osseja i consagrà una església edificada a la mateixa vila en honor de nostre senyor Jesucrist i del gloriós sant Pere, apòstol, la qual consagrà pels precs i el desig de Berenguer, prepòsit de Lillet, i la comunitat d’aquest lloc, juntament ambels habitants de la vila d’Osseja i altres bons homes d’aquesta terra, per amor de Déu i per al perdó de tots els seus pecats. I amb l’autoritat episcopal, tal com ordenen els sagrats cànons, de la mateixa manera que les altres esglésies situades dins el comtat de Cerdanya són obligades a obeir la seu episcopal, així mateix ordenà que aquesta església de Sant Pere amb tots els seus termes i les esglésies sufragànies l’obeeixi a ell i els seus successors. Els termes i afrontacions d’aquesta església són aquests: pel cantó de llevant, el puig d’Estaques; a migjorn, el lloc anomenat Pedres Albes; a ponent, el riu de Palau, a Fontfreda. I jo, Pere, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, aprovo i autoritzo lliurement i pacíficament a l’església de Sant Pere d’Osseja tots els seus delmes i primícies, les oblacions, els cementiris i els alous que ara té i els que tindrà després tal com pugui adquirir-los. A més, jo, l’esmentat Pere, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, considerant i sabent clarament que l’església de Sant Pere d’Osseja amb totes les seves sufragànies, o sia, l’església de Sant Feliu de Vallcebollera i l’església de Sant Hilari del Puig, ha de restar subjecta a l’església de Santa Maria de Lillet, per mi i per totsels meus successors, donem, aprovem i concedim aquesta església, amb lots els drets que li corresponen, a l’esmentada església de Lillet, confirmant i concedint d’una manera irrevocable tots els documents i les donacions que hem fet d’alguna manera quant a la sobredita església.
Signatura de Pere, bisbe d’Urgell. Signatura de Pere, ardiaca de Josa. Signatura de R. de Timor, sagristà de l’església de Tarragona. Signatura d’Ademat de Serrabona, prior d’aquesta església. Signatura de P. de Fileta. Jo, S., arquebisbe de Tarragona, confirmo aquesta assignació. Jo, A., ardiaca de Tarragona. Jo, mestre Pere d’Alforges, ho subscric. Jo, G. Virgili, ho subscric. Jo, Arnau Gibot, ho subscric. Signatura de Pere B., prevere. Pere, prevere. Signatura de Ramon, prevere. Signatura de B., prevere de l’església esmentada. Signatura de Bernat, infermer de Ripoll. Signatura de Pere d’Illa, prevere. Signatura de G., prevere d’Osseja, amb aquesta signatura. Signatura de B. de Saga, capellà de Guils. Signatura de Bernat, escrivà, capellà de Santa Llocaia. Signatura de Jaume, capellà d’Age. Signatura de Vidal, prevere.
Ramon ho ha escrit per mandat del senyor bisbe esmentat i hi ha posat la seva signatura."
(Traducció: Joan Bellès i Sallent)
Església
Es tracta d’una església de planta rectangular, capçada per un absis semicircular i amb un campanar de torre quadrat a la façana nord-est. Està totalment modificada i només conserva d’època romànica l’absis, sens dubte l’element més interessant. Aquest presenta un mur on predominen la pissarra i el granit amb pedres calcàries, tallades en carreus de grans dimensions. És coronat per una cornisa sobre la qual recolza la coberta de pissarra. L’absis s’obre a la paret posterior de la nau i s’aprecien restes de l’antic mur, que va ser modificat per augmentar l’alçada de l’església fins a les dimensions actuals. A la part central de l’absis hi ha una finestra, de doble esqueixada, emfasitzada exteriorment per una arquivolta en degradació, amb el cantell arrodonit, i suportada per dues columnetes, amb capitells ornamentats, fust cilíndric i base. Tant l’estructura de l’aparell com la concepció ornamental de la finestra palesen l’adscripció d’aquest absis a les fórmules pròpies de l’arquitectura de la fi del segle XII o del moment de la seva consagració. (LICS-JCR-ERR)
Escultura
Alçat i planta de la finestra de l’absis, a escala 1: 40.
Claver, J. Cruanyes i E. Romea
Finestra amb capitells esculpits del final del segle XII que centra l’absis d’aquesta església.
ECSA - A. Roura
Els capitells esculpits que coronen les columnetes de la finestra absidal presenten una decoració de tipus vegetal. Les cares visibles dels dos capitells —d’estructuratronco-piramidal— són ornades per senzilles fulles molt esquematitzades. (MD)
Pintura
A l’església antiga, abans de la restauració del 1894, hi havia pintures romàniques sobre la paret septentrional. Segons descriu J. Sarrète, en un dels pocs llocs no afectats encara per les obres apareixia la figura d’un Crist en majestat, de mida natural i crucificat. Tenia el cap alçat i vestia túnica amb cinyell, les mans i els peus eren clavats a la creu amb quatre claus. Les precisions iconogràfiques del crucificat feien pensar, segons el mateix Sarrète, en les Majestats de Bellpuig i la Llaguna, datades per Brutails al segle XII. Llàstima que no ens hagi arribat cap reproducció d’aquestes pintures, desgraciadament destruïdes. (MD)
Bibliografia
- Sarrète, 1903b, vol. 4, pàgs. 77-83
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 293-294 i ap. XXXIV, pàgs. 428-429
- Pladevall, 1983, pàg. 141
- Baraut, 1986, doc. 99, pàgs. 195-196
- Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8