Resultats de la cerca

És travessada per braços i canals del Leie i resta enllaçada per canals navegables amb Bruges i amb Oostende El port, unit amb la mar del Nord pel canal de Terneuzen, recull el tràfic fluvial del rerepaís Les àrees suburbanes de l’est són dedicades a oficines i a habitatges obrers a la vella ciutat interior hi ha el centre administratiu És una ciutat industrial, amb fàbriques tèxtils, metallúrgiques, químiques, alimentàries i d’automòbils Hi ha una refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Rijksuniversiteit te Gent, fundada el 1817 La història L’origen arrenca de la…

L’actual edifici fou iniciat el 1328 sota la direcció de Berenguer de Montagut el 1371 ja hi havia culte, i fou acabada substancialment el 1486 El campanar fou acabat el 1592, i el baptisteri i la façana principal, projectats per Soler i March, daten de 1915-34 Dins l’arquitectura gòtica catalana és un cas notable de síntesi d’estructures pròpies dels temples d’una i tres naus Conté diversos retaules gòtics d’Arnau Bassa, Pere Serra, Jaume Cabrera, Lluís Borrassà i Gabriel Guàrdia La imatge de la Mare de Déu de l’Alba és una reproducció d’una talla daurada atribuïda a Pere Puig final del…

La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan segle IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins…

El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del segle XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al segle X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa, enriquit…

Usats des dels primers segles cristians, n'hi ha d’argila i vidre, com les ampullae , que contenien roba xopada amb sang dels primers màrtirs de vori, com les píxides píxide del Museu de Berlín s IV d’or i argent, amb relleus, esmalts i pedreria en forma d'arqueta, com l’anomenada de Carlemany s XIII conservada a Aquisgrà o la de Sant Patllari s XV, a Camprodon Des de l’edat mitjana adoptaren les formes arquitectòniques de les esglésies romàniques, gòtiques i renaixentistes i sovint augmentaven les proporcions fins a poder contenir cossos sencers Un exemple gòtic és el del reliquiari de sant…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, també conegut amb el nom de Fontanet Fou l’església parroquial del terme, condició que manté en l’actualitat El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955 En aquesta data Duran i la seva muller Vènia donaren el monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia que anomenen Piera Apiana L’església s’esmenta per primera vegada l’any 1063, data en la qual els vescomtes de Barcelona, Udalard Bernat, i la seva muller, la comtessa Guisla, permutaren els castells de Piera i…

La geografia Situada a les vores del Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s’aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s’estenen àrees residencials recents És un dels principals ports francesos que, juntament amb l’avantport de l’Havre, serveix especialment la conca de París Centre industrial en expansió a part la tradicional indústria de cotó, sorgeixen fàbriques papereres, químiques, d’equipaments mecànics, automobilístiques i de construcció aeronàutica Les àrees industrials s’installen a les vores del Sena àrees de Le Petit Quevilly i Le…

El sector septentrional forma part del pla de la Sénia i és drenat pel riu Cérvol Hi ha 1 400 ha de terrenys muntanyencs improductius el 75% del terme 4 580 ha és cobert per conreus de secà oliveres, vinya, ametllers i cereals al regadiu hi ha 32 ha, dedicades a hortalisses Hi ha algunes indústries de ceràmica tradicional càntirs i gerres, amb característiques digitacions de manganès, bòbiles i fàbriques de gèneres de punt i confecció El 44% de la població activa treballa en el sector primari, el 42% en la indústria i en la construcció i el 13,5% en el sector de serveis La vila 1 656 h agl…

L’església de Sant Julià és situada a l’antic poble de Palou, municipi independent fins el 1928 i actual barri de Granollers El terme de Palou és esmentat, per primer cop, en el cartulari de Sant Cugat com a Palaciolo , el 4 de febrer del 924, en una donació que un tal Sunlo fa al monestir d’un camp de regadiu És a partir d’aquesta data que trobem nombroses referències del terme en el cartulari de Sant Cugat El nom de Palou, més o menys llatinitzat, apareix com a Palaciolo, Palaol i Paladol La jurisdicció del domini de la parròquia de Palou passà definitivament a la corona al segle XIV,…

Detall de l’antiga capçalera de Sant Feliu de Sabadell, temple consagrat el 1488 ECSA - GSerra La diòcesi de Barcelona, a semblança de les altres diòcesis més meridionals del país o properes al mar, va conèixer al llarg de l’època del gòtic una etapa de construcció de noves esglésies parroquials, generalment damunt l’emplaçament d’antics temples romànics En primer lloc, des de l’inici del segle XIV, a la ciutat de Barcelona, que és sempre un punt obligatori de referència en tractar del gòtic català, s’aixecaren de bell nou les parròquies de Santa Maria del Pi, Sants Just i Pastor i Santa…