Resultats de la cerca
Es mostren 438 resultats
Teodor I Làscaris
Història
Emperador bizantí de Nicea (1204-22).
General de l’exèrcit bizantí i casat amb Anna, filla d’Aleix III Àngel, es distingí en la defensa de Constantinoble contra els llatins, els quals prengueren la ciutat per l’abril del 1204 Elegit ja basileu després de fugir Aleix V Ducas Murzufle, Teodor es refugià a Nicea, on reorganitzà l’imperi Bizantí imperi de Nicea , enfront de l' imperi Llatí de Constantinoble , però fou derrotat pels croats 1204 i 1205 Aliat amb els búlgars, vencé l’emperador de Trebisonda David Comnè 1205 i conquerí Cízic i Nicomèdia 1207 El 1208 rebé la corona imperial de mans del patriarca Hagué de fer cara als…
Castell de Saüquet (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Aquest castell, situat probablement prop de Taús i Castells, al límit amb el Pallars Sobirà, ja existia al segle XII L’any 1180 era propietat d’Ermengarda muller d’Arnau de Caboet, que va donar la meitat d’aquest castell a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó Uns anys més tard, el 1194, aquest castell junt amb els castells de Saüquedell, Taús i de Castells, van ser motiu de lluita entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarascó i Bernat de Taús, i Pere d’Orcau i Raimunda de Taús Es va arribar a l’acord que Pere d’Orcau tindria vuit homes en aquests castells En…
Castell d’Estac (Soriguera)
Art romànic
Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de…
Castell de Vilagrasseta (Montoliu de Segarra)
Art romànic
Aquest castell tingué una història semblant a la del veí castell de Montoliu El primer esment de la fortalesa és de l’any 1059, en què els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis concediren el puig de Vilagrassa actual Vilagrasseta a Dalmau Gerovard i a la seva esposa Eizolina perquè hi bastissin una fortalesa Al segle XII el castell apareix en mans dels Cervera El 1133 Guillem Dalmau de Cervera féu donació testamentària del castell de Vilagrasseta al seu nét Guillem, un cop haguessin mort la seva filla i el seu gendre El 1227 Guillem de Cervera llegà el…
José María García de Paredes

Palau de la Música de València projectat per l’arquitecte José M. García de Paredes
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte andalús.
Estudià ciències exactes a Sevilla 1941-43 i més tard es graduà a l’Escuela de Arquitectura de Madrid Collaborà amb els arquitectes José Antonio Corrales, Ramón Vázquez Molezún i Xavier Carvajal en el poblat d’Almendrales, i amb Rafael de la Hoz en el collegi major Aquinas, a la ciutat universitària de Madrid Posteriorment realitzà obres com el convent i l’església de Betlem, a Màlaga 1961-64 La seva vinculació familiar i personal amb Falla i amb la ciutat de Granada el dugueren a construir el Centre Manuel de Falla, erigit en el Generalife 1962-78 Altres obres seves són el Palau de la Música…
,
Asnar I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó i d’Urgell-Cerdanya (~809-820).
Tant el seu origen com la seva font d’autoritat presenten seriosos problemes Asnar ha estat qualificat de transigent davant l’expansió carolíngia, però de fet fou, fins i tot, un francòfil declarat Potser a causa de problemes familiars cal no deixar de banda, però, la possibilitat d’una divergència d’opinions davant el domini franc, fou desposseït pel seu gendre Garcia I el Dolent —que repudià Matrona, filla d’Asnar— i hagué de refugiar-se a França, on es féu vassall de Lluís el Piadós, el qual li concedí el comtat d’Urgell-Cerdanya 820 i terres fiscals per repoblar Amb el…
Amat, Trias, Vieta i Josep Freixa, a Terrassa
L'actuació conjunta Amat, Trias i Vieta La masia Freixa, obra de l’arquitecte Muncunill, 1908, en una postal de començament de segle L'empresa Successors d’Ignasi Vieta es convertirà en Freixa i Sans el 1894, tot començant la producció de filatura d’estam i introduint els teixits d’alpaca Si hem de fer cas d’un cronista terrassenc —Francesc Giralt—, l’empresa Amat i Trias —no Amat, Trias i Vieta, com diu ell— va néixer el 1833 en fer-se càrrec de la fàbrica d’Ignasi i Josep Anton Vinyals, establerta el 1824 a Monistrol de Montserrat i amb magatzem a Barcelona Un dels successors —Ignasi Vieta…
Montfalcó d’Agramunt
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), a l’W del terme, a l’esquerra del Sió.
Les ruïnes de l’antic castell de Montfalcó ocupen el lloc més elevat 389 m d’un tossal i les cases es troben al seu voltant i al vessant de migdia El nucli primitiu formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell, i posteriorment s’edificà als voltants d’aquest clos, però sempre ha estat una població petita Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs L’església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època A l’interior es venera una imatge…
imperi de Trebisonda
Història
Imperi fundat a Trebisonda, el 1204, arran de la conquesta de l’imperi d’Orient per part dels soldats llatins de la quarta croada.
Els germans Aleix i David Comnè, fills del sebastocràtor Manuel i nets de l’emperador Andrònic I Comnè, intentaren la conquesta d’Àsia En no reeixir-hi, i amb el suport de llur parenta la reina Tàmar de Geòrgia, s’apoderaren 1204 de Trebisonda i prengueren el títol de Gran Comnè i d’emperador i autòcrata dels Romans i els noms d’Aleix I 1204-22 i David I 1204-a 1222, bé que hagueren de prestar vassallatge al soldà d’Iconi Aleix I fou succeït pel seu gendre Andrònic I Gidos 1222-35, Joan I 1235-38, Manuel I 1238-63, Joan II 1280-97, Aleix II 1297-1330 i Aleix III 1349-90 Aquests…
Carles Salas i Vilaseca
L’Assumpció de la Mare de Déu, relleu de Carles Salas i Vilaseca a la basílica del Pilar de Saragossa (1760-69)
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Es formà artísticament a Madrid, on arribà el 1752 A l’Academia de San Fernando fou deixeble de Felipe de Castro i de JD de Olivieri Obtingué una pensió per anar a Roma, bé que hi renuncià A Madrid, intervingué en els treballs de decoració del nou Palau Reial El 1760, any que assolí el grau d’acadèmic, es traslladà a viure a Saragossa, on collaborà en l’ornamentació escultòrica de la Santa Capella del Pilar, juntament amb Manuel Álvarez i, principalment, José Ramírez de Arellano 1760-69 El relleu que representa l’Assumpció de la Mare de Déu, al reraltar, és considerat una de les seves millors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina