Aquest castell, situat probablement prop de Taús i Castells, al límit amb el Pallars Sobirà, ja existia al segle XII. L’any 1180 era propietat d’Ermengarda (muller d’Arnau de Caboet), que va donar la meitat d’aquest castell a la seva filla Arnaua i al seu gendre Bernat de Tarascó.
Uns anys més tard, el 1194, aquest castell junt amb els castells de Saüquedell, Taús i de Castells, van ser motiu de lluita entre Ermengarda, Arnaua, Bertran de Tarascó i Bernat de Taús, i Pere d’Orcau i Raimunda de Taús. Es va arribar a l’acord que Pere d’Orcau tindria vuit homes en aquests castells. En concret, al castell de Saüquet, Pere Gocpert.
De tota manera, Pere d’Orcau va vendre els drets senyorials d’aquest castell l’any 1226, a Roger Bernat II, comte de Foix i vescomte de Castellbò, marit d’Emessenda, filla d’Arnaua de Caboet. Així passà a formar part del vescomtat de Castellbò.
L’any 1519 el lloc de Saüquet ja estava despoblat i derruït i “los erbatges són stats stablits per micer Pera Tragó, thesorer, als homens de Castella a cens de vint sous per cascun any, dels quals el thesorer faa recapte en sos comptes”.
L’indret formava part del quarter del Castellbò.