Resultats de la cerca

Exercí a la cort cordovesa És autor d’una enciclopèdia mèdica, Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta'ālīf , traduïda al llatí per Gherardo da Cremona, i després també al provençal i a l’hebreu, i amb nombroses edicions llatines al llarg de l’edat mitjana L’obra d’al-Zahrawī constituí un dels texts més importants per a l’estudi de la ciència mèdica occidental, sobretot per les seves descripcions de malalties i llurs tractaments i per les seves innovacions en cirurgia, acompanyades de dibuixos de diversos instruments que ell mateix ideà

Residí un quant temps a Barcelona A 20 anys compongué el llibre Minḥat Yĕhudà ‘L’ofrena de Judà’, anomenat també Śoné ha-Našim ‘El misogin’, que narra amb estil satíric les desgràcies ocorregudes a Zeh Zéraḥ, fill de Taḥkĕmoní, per haver-se casat L’obra, escrita en prosa rimada amb intercalació de poesies, serví de base al Taḥkĕmoní de Jĕhudà ben Šĕlomó al-Ḥarizí, i provocà, entre d’altres, les rèpliques d’un Iṣḥaq i la de Yeda'ya ha-Peniní Escriví també Milḥemet ha-Ḥokmà we-ha-'Oser ‘Guerra entre la saviesa i la felicitat’ i Dibré ha-Ella we-ha-Nidduy ‘Paraules de jurament i d’excomunió’,…

És el continuador de l’obra històrica Séfer ha-Qabbalà ‘Llibre de la tradició’ d’ Abraham ibn Dā’ūd , que completà fins el 1510 Segurament s’inspirà també en la crònica de Yosef ben Ṣaddiq Són interessants les notícies que dóna de l’expulsió dels jueus el 1492, bé que l’obra conté diversos errors i anacronismes

Anomenat primitivament Collège du Roi , constituí el nucli parisenc del racionalisme humanístic renaixentista, oposat a la universitat i combatut per ella Comprenia primerament només lectors de grec, hebreu i, aviat, llatí però estengué després el seu camp a les ciències i la filosofia Si bé depèn del ministeri d’educació, frueix d’una administració autònoma a càrrec del claustre de professors titulars i de programes lliurement escollits Comprèn actualment mig centenar de càtedres, i els cursos són públics L’emplaçament actual data del principi del s XVII, però l’edifici ha estat…

Germà d’ Antoni , Bartomeu , Josep i Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i fou assessor del tribunal del crim i del tribunal del vicealmirallat durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Era germà de Joan Es doctorà en drets a Avinyó 1775 i tingué càrrecs públics durant l’ocupació britànica de Menorca 1798-1802 Dominava, a més del llatí i el grec, l’hebreu, l’àrab, l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, i traduí al català diverses obres de Molière no localitzades i també textos anglesos Fou membre de la Societat Maonesa de Cultura

Estudià a Saragossa i ingressà al noviciat jesuïta de Balaguer 1867 Completà els estudis a França durant el desterrament dels jesuïtes del 1870 al 1873, i de retorn fou professor de retòrica a València i Veruela i de Sagrada Escriptura i hebreu a Tortosa Fou també prefecte d’estudis a Barcelona És autor de moltes obres religioses i de temes escripturístics, editats entre el 1885 i el 1924 Escriví sempre en castellà, i és tingut per un estilista de la llengua Redactà molts anys les columnes de la Revista Popular de Barcelona, amb el pseudònim de Leandro

Viatjà pel nord d’Àfrica i visqué a Sevilla des del 1113 al servei dels califes almohades Practicà només la medicina i propugnà la separació entre la medicina, la cirurgia i la farmàcia La seva obra més important és el Kitāb al-taysīr fī-l-mudāwāt wa-l-tad-bīr ‘Llibre que facilita la terapèutica i la dieta’, el més important tractat de medicina pràctica escrit pels àrabs, en el qual prefereix les dades de l’observació a les opinions dels clàssics La dedicà al seu amic i deixeble Averroes Fou molt aviat traduïda a l’hebreu i més tard al llatí 1490

La intolerància almohade el féu emigrar a Provença, on s’establí amb la seva família Ṭibbōn Traduí de l’àrab a l’hebreu obres filosòfiques d’Avicebró Correcció de les qualitats de l’ànima , de Baḥya ibn Paquda Llibre de la guia sobre els deures dels cors , de Sa'adia ha-Gaon Llibre de les creences i de les opinions , diverses obres gramaticals de Yonà ibn Yanāḥ Llibre del Recamat i Llibre de les arrels i el Kuzarí de Yĕhudà ha-Leví Així mateix, és notable el testament moral Musar abika que llegà al seu fill, el també metge i traductor Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn

Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de 58 sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons…