Resultats de la cerca
Es mostren 545 resultats
Margarete Klose
Música
Mezzosoprano alemanya.
Estudià cant a Berlín i debutà el 1927 a l’Òpera d’Ulm Del 1928 al 1931 fou membre integrant de l’Òpera de Mannheim, i posteriorment ho fou de la Staatsoper de Berlín El 1935 debutà com a Ortrud Lohengrin al Covent Garden de Londres sota la direcció de T Beecham, i un any més tard ho feu a Bayreuth Tornà a Londres el 1937, on interpretà diversos papers wagnerians, abans de fer-ho a Roma el 1939 Després de la Segona Guerra Mundial actuà a l’Amèrica del Nord i del Sud, a més de presentar-se en diversos teatres europeus i en festivals com el de Salzburg Entre el 1949 i el 1958 cantà a la…
pasticcio
Música
Obra composta per fragments extrets d’altres obres precedents, d’un o diversos autors, sovint destinada a ser representada.
La composició segons aquest procediment fou una pràctica estesa a l’òpera italiana del segle XVIII, aplicada després a altres gèneres, dramàtics o no com obres sacres La seva motivació principal era el reaprofitament comercial de les àries i els fragments d’òpera més famosos, de procedència diversa En aquest procés els extractes eren arranjats segons els interessos tant de l’empresari com dels cantants i del director musical De vegades, el mateix director musical interposava àries de composició pròpia a les àries preses d’altres obres Compositors de la talla de GF Händel o A Vivaldi, en…
Emmanuel Ax
Música
Pianista ucraïnès.
A sis anys inicià els estudis musicals amb el seu pare El 1959 es traslladà amb la seva família al Canadà i dos anys després prosseguí els estudis de piano a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Mieczyslav Munz Debutà l’any 1969 i tres anys després guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica El 1974 obtingué el primer premi del Concurs Rubinstein de Tel Aviv El 1975, després d’un important concert a Nova York, inicià una brillant carrera Ha actuat a les principals sales de concerts d’arreu del món com a solista davant de les millors formacions orquestrals, tasca que ha…
Isaac Gálvez López
Ciclisme
Ciclista de carretera i pista.
Integrant de l’Escola Catalana de Ciclisme, fou dos cops campió del món d’americana 1999, 2006 i dos cops subcampió 2000, 2001 fent parella amb Joan Llaneras Disputà aquesta mateixa prova i la persecució per equips als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Com a ciclista de carretera accedí al camp professional l’any 2000 amb l’equip Kelme-Costa Blanca, amb el qual guanyà la Clàssica d’Almeria 2000 i, un any més tard, dues etapes al Gran Premi Mosqueteiros i la Volta a l’Alentejo Entre el 2002 i el 2003 guanyà tres trofeus de la Challenge de Mallorca El 2004 fitxà per l’equip Illes…
Vilalleons

Vista de l'església de Santa Maria de Vilalleons
© CIC - Moià
Poble
Poble i antic municipi, unit el 1942 al de Sant Julià de Vilatorta (Osona).
S'estén per l’extrem sud-oriental de la plana de Vic, des de Puig-l’agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant Julià, amb un terreny essencialment pla, on s’aixequen importants masies la Mata, la Conera, el Llopard, Casadevall, la Boixeda i la Sala, antiga casa forta als peus de Puig-l’agulla La villa Leonis és esmentada el 927, i formava part integrant del terme del castell de Taradell L’església Santa Maria, que centra un nucli d’una dotzena de cases, és coneguda des del 1021 fou reedificada vers el 1080, i ampliada amb un atri i portada al segle següent, i…
ombra
Esoterisme
Allò que, segons els antics, sobreviu d’una persona; el seu espectre, el seu record vivent.
Aquesta idea clàssica de supervivència de l’ombra després de la mort té, però, com a contrapartida, un antagonisme en la creença, també clàssica, que l’espectre és part integrant de la persona és allò que acompanya el cos i que, a la llum, en reprodueix els trets essencials I, en aquest sentit, perdre l’ombra equival a morir, segons que hom troba testimoniat en diversos exemples en la civilització egípcia, l’ombra constitueix una de les parts de l’home, diferent del cos i de l’ànima a Grècia, hom creia que el qui entrava al santuari de Zeus Liceu perdia l’ombra i moria al cap d’…
Albert Lance
Música
Nom amb el qual és conegut Lancelot Albert Ingram, tenor australià naturalitzat francès.
Estudià cant amb Greta Callew i Jessica Smity i es graduà al Conservatori de Melbourne Després de treballar com a cantant popular en cafès i en una companyia ambulant, debutà el 1950 a l’Òpera de Melbourne Aquests anys ingressà en el National Theatre Movement, amb el qual protagonitzà Els contes de Hoffmann 1954 Aquest mateix any anà a París per perfeccionar els seus coneixements amb el baríton Dominique Modesti i el 1956 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Tosca En 1956-57 cantà a l’Òpera de París, escenari on a partir del 1959 interpretà assíduament Carmen El 1958 participà…
Joan Monleón
Cinematografia
Actor.
Es donà a conèixer com a integrant del grup teatral popular Els Pavesos, des del qual passà a interpretar papers en diverses pellícules entre les quals El virgo de Vicenteta 1979, de V Escrivà, El vicari d’Olot 1980, de V Pons, Con el culo al aire 1980 i Que nos quiten lo bailao 1983, de C Mira, El fascista, doña Pura y el follón de la escultura 1983 i La gran quiniela 1984, de J Coll Espona, La rossa del bar 1985, de V Pons, Moros y cristianos 1987, de L Garcia Berlanga, Daniya, jardí de l’harem 1988, de C Mira, Amanece como puedas 1988, d’A P Canet, Puta misèria 1989, de V Pons…
Partit Socialista Català
Política
Grup polític creat a Mèxic, el 19 de juliol de 1941.
Es constituí en adoptar aquest nom el Moviment Social d’Emancipació Catalana MSEC Estava integrat per antics militants del PSUC, provinents majoritàriament del corrent de l’antiga Unió Socialista de Catalunya, al costat d’altres originaris del grup de “L’Hora” com Miquel Ferrer, del Partit Comunista de Catalunya Pere Matalonga, del Partit Català Proletari Pere Aznar i fins i tot del PSOE Ramir Ortega Els seu nucli bàsic important es trobà sobretot a Mèxic i també a Xile, amb Pere Aznar i Dolors Piera, si bé disposà també d’una delegació a la Gran Bretanya Fou president del partit Felip Barjau…
Sant Salvador de Fondespatla
Art romànic
La vila de Fondespatla és situada a 710 m d’altitud, a la vora de la carretera de Vall-de-roures a Mont-roig de Tastavins El terme de Fondespatla fou donat l’any 1175 pel rei Alfons I de Catalunya-Aragó a l’arquebisbe de Saragossa, Pere de Torroja, i al capítol de Sant Salvador d’aquella ciutat, com a part integrant del terme de la Pena d’Asnarlagaia Una de les primeres mencions documentals de l’església de Fondespatla data de l’any 1232, en què el bisbe de Saragossa la dotà amb els delmes i les primícies El 1279 era regida per un vicari i el 1324 consta ja com a titular seu sant…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina