Resultats de la cerca
Es mostren 319 resultats
Sant Vicenç d’Oveix (Rialb)
Art romànic
L’esment més antic que es coneix del monestir de Sant Vicenç d’Oveix, anomenat en el seu origen d’ Insitil , és de l’any 834, en què rebé un precepte de l’emperador Lotari, pel qual se li confereix la immunitat i se li confirmen les seves possessions El contingut del document és conegut gràcies a un document posterior, datat pels volts de l’any 1010, corresponent a un plet que sostingué l’abat d’Oveix contra els homes de Rabeniu, sobre els drets que, respectivament, poguessin tenir en la vila de Somponiu La sentència fou favorable al monestir El fet que el monestir pogués recaptar un…
Sant Jaume de Miravet (Camporrells)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, la part més ben conservada d’aquest edifici ECSA - JA Adell L’església de Sant Jaume, avui dia derruïda, és situada al costat de les restes del castell de Miravet, a migdia Mapa 32-13 327 Situació 31TBG965495 Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior JBP Història Molt probablement l’erecció de l’església de Sant Jaume fou afavorida pels comtes de Barcelona, els quals l’any 1066, en la donació que feren als esposos Isarn i Gerberga del lloc de Miravet, es reservaren la meitat dels delmes parroquials En la relació de la…
Castell de Miravet (Camporrells)
Art romànic
Situació Mur oest d’aquest castell totalment arruïnat que es dreça al costat de les restes de l’antic despoblat del mateix nom ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són a l’actual despoblat de Miravet, emplaçat a llevant del Molar, aprofitant un esperó de la serra 730 m d’altitud que fa de partió d’aigües entre els barrancs de Fontcoberta i el de Miravet, on desguassa finalment Mapa 32-13 327 Situació 31TBG965495 Miravet es troba a uns 300 m de la carretera local que va d’Estopanyà a Camporrells, 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població Des d’aquesta carretera es veu perfectament…
Oliba I de Cerdanya-Besalú
Signatura d’Oliba I de Cerdanya-Besalú, en una còpia del segle XII de la donació feta per Miró Bonfill a Sant Pere de Besalú
© Fototeca.cat
Història
Comte de Cerdanya amb els pagus de Berga i Conflent (965-988) i de Besalú amb el pagus de Vallespir (984-988).
Tercer fill mascle del comte Miró II el Jove i de la comtessa Ava En morir el seu pare 927 sembla que la modalitat de successió prevista era l’heretatge indivís i el govern conjunt dels quatre fills — Sunifred , Guifré , Oliba i Miró —, però, atès que aquests eren menors d’edat, la comtessa Ava els tutelà i administrà els comtats alguns anys, durant els quals Oliba apareix documentat per primera vegada el 936 comprant unes terres del Vallespir amb la seva mare En arribar a la majoritat, Oliba degué collaborar amb Sunifred en el govern de la Cerdanya —ambdós assistiren el 953 a la consagració…
Sunifred II de Cerdanya-Besalú
Història
Comte de Cerdanya (927-965) i de Besalú (957-965).
Fill de Miró II de Cerdanya i d’ Ava En morir el seu pare, l’any 927, sembla que Sunifred i els seus germans, Guifré , Oliba i Miró , eren menors d’edat, motiu pel qual la mare, la comtessa Ava, tingué cura de l’administració dels comtats En el testament patern, en efecte, sembla que s’hi estableix un indivís i que n’és encomanada la regència a Ava Les funcions de govern personal de la comtessa s’allargaren fins cap a l’any 938, que sembla que el seu fill gran, Sunifred, passà a ajudar-la en les tasques de govern, de les quals Ava es retirà des de vers el 941 Els primers anys després de la…
Sant Serni de Tavèrnoles
Capçalera de l’església abacial de Sant Serni de Tavèrnoles
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada al municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a uns 300 m al N del cap de municipi, a la dreta de la Valira, a tres quilòmetres de la Seu d’Urgell, camí d’Andorra.
El lloc avui és anomenat el Monestir i antigament rebia el nom de Tavèrnoles, segurament perquè hi devia haver uns hostals o hostalets el llatí tabernulas significa això per al servei dels viatgers Sembla que el cenobi era de tradició visigòtica i força antic Probablement hi estudià el bisbe Fèlix d’Urgell 782-99, que hi tenia adeptes, raó per la qual el monestir es veié involucrat en l’heretgia adopcionista Però els orígens són molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per obtenir la immunitat episcopal Existia certament ja al principi del segle IX,…
Castell de Casserres (Estopanyà)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquesta fortalesa, que es drecen en un esperó rocós sobre el poble deshabitat de Casserres ECSA - J Bolòs Les restes del castell són al capdamunt d’un esperó rocós que domina el poble de Casserres, a la dreta del Guart Mapa 32-12 289 Situació 31TCG983569 De la carretera que va a Estopanyà, surt la carretera asfaltada que porta al poble d’Estanya Uns centenars de metres més enllà, cal agafar la pista de l’esquerra que, pel costat nord de l’Estany Gran, ens portarà fins a Casserres Poc abans d’arribar-hi, haurem deixat a mà dreta la pista que va cap al pont de…
Castell de Cervera
Art romànic
Situació Un aspecte dels murs encara visibles de la fortalesa en el petit puig on hi hagué el castell ECSA-J Bolòs Les restes del castell de Cervera són situades a l’extrem sud-oest de la ciutat, damunt un tossal anomenat Montserè que domina la vall del riu d’Ondara Mapa 34-15 390 Situació 31TCG559143 MPLS Història El castell de Cervera és documentat per primera vegada el 1026, any en què la comtessa Ermessenda de Barcelona, juntament amb el seu fill el comte Berenguer Ramon I i la seva muller Sança, feren donació a tres famílies Guinedella i els seus fills Miró, Guislabert i Amat Bernat…
El marc històric del romànic de la Selva
Art romànic
Primeres notícies De la mateixa manera que la Selva no forma cap unitat fisiogràfica, tampoc constitueix una unitat històrica, atès que té elements dels antics comtats de Girona i d’Osona i fins un petit sector abans adscrit a la diòcesi antiga de Barcelona, la parròquia de Riells Majoritàriament, però, formava part del comtat de Girona i pertanyia a l’antic ardiaconat religiós gironí de la Selva, d’on va rebre el nom, que s’estenia endemés per un bon sector del Gironès i del Baix Empordà De totes les divisions que puguin fer els geògrafs o fisiògrafs, només interessa assenyalar aquí les…
Castell de Solterra (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació Les escasses restes que s’han conservat del castell de Solterra es troben a 1 204 m d’altitud sobre el nivell del mar, en el punt més alt de les Guilleries, al límit entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i Osor La seva vista panoràmica de 360° en dies clars és realment impressionant, però té un control més directe sobre el territori comprès pels municipis d’Osor i Sant Hilari Mapa L38-13333 Situació 31TDG614415 L’accés més fàcil i més ben senyalitzat és el que, sortint de Sant Hilari per una pista que va a Santa Creu d’Horta, arriba fins a la “font dels Abeuradors”, un cop passat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina