Situació
Capçalera de l’església, la part més ben conservada d’aquest edifici.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Jaume, avui dia derruïda, és situada al costat de les restes del castell de Miravet, a migdia.
Mapa: 32-13 (327). Situació: 31TBG965495.
Per a arribar-hi cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior. (JBP)
Història
Molt probablement l’erecció de l’església de Sant Jaume fou afavorida pels comtes de Barcelona, els quals l’any 1066, en la donació que feren als esposos Isarn i Gerberga del lloc de Miravet, es reservaren la meitat dels delmes parroquials.
En la relació de la dècima papal recaptada a la diòcesi de Lleida el 1279 i el 1280, hi consta tots dos anys la contribució que feu l’“abbate de Miraveto”, el qual liquidà el primer any 20 sous i 3 diners i el segon 15 sous i 4 diners.
A l’església de Sant Jaume s’hi havia celebrat, fins fa uns vint anys, un tradicional aplec el dia de Pasqua. (JBP-MLIR)
Església
Planta de l’església, totalment en ruïnes però amb elements suficients per a poder-ne reconstruir l’estructura original.
J.A. Adell
Es tracta d’un edifici en estat ruïnós. És mancat de coberta i del mur sud pràcticament no en resta res. Aquest fet no impedeix, però, d’escatir-ne les característiques.
La seva estructura és la d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, de la qual només resta l’arrencada del mur nord i el perfil al mur de ponent. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral, que als costats dels seus brancals presenta l’obertura de sengles capelles rectangulars, totalment en ruïnes la del costat sud i mancada de la seva testera la del costat nord. Aquesta és coberta amb una volta de canó de perfil acusadament apuntat. Cal suposar que la del costat sud disposaria d’una coberta similar.
La volta de la nau era reforçada per dos arcs torals dels quals només es conserven els pilars adossats al mur nord i l’arrencada de l’arc a partir d’una senzilla imposta. L’arc toral situat més a llevant és al costat de les capelles i respon clarament, com aquelles, a una reforma de l’edifici original. No sabem si substituí un altre arc, original. El seu perfil era, pel que sembla, acusadament apuntat i arrencava d’una imposta en cavet. La seva construcció, com les capelles, és executada amb carreus perfectament tallats i polits, que contrasta amb el parament de l’església, executat amb un aparell molt regular de carreuons sense polir, disposats en filades uniformes. L’edifici no mostra cap tipus d’ornamentació a les façanes, i a l’interior només té la imposta esmentada de l’arc toral de ponent i dues altres impostes del mateix tipus en l’arrencada de l’arc presbiteral.
La porta, feta amb arc de mig punt, s’obre a la façana nord. El seu brancal interior és alterat per la construcció de l’arc toral de llevant. Només es conserven dues finestres, ambdues de doble esqueixada, que s’obren al centre de l’absis i al mur de ponent, on es conserven, també, les bases dels muntants d’un campanar d’espadanya d’un sol ull.
L’absis va ser tancat amb un envà, que el convertí en sagristia. Al seu interior es conserven vestigis de l’arrebossat, amb una decoració pictòrica de tipus geomètric a base de línies vermelles sobre fons blanc.
Tot i el seu estat de ruïna, l’església de Sant Jaume de Miravet conserva encara prou elements per a poder establir, amb claredat, la seva filiació entre les obres de la fi del segle XI o l’inici del XII, fidels a les formes constructives evolucionades de l’arquitectura llombarda, però sense els seus elements ornamentals. L’edifici fou reformat probablement al segle XIV, quan s’afegiren les capelles que formen el curiós transsepte que constituïa la capçalera. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 115 i 134
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 218-220