Resultats de la cerca

Membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i redactor de Ruta , destacà durant la Guerra Civil de 1936-39 per les seves posicions d’anarquisme intransigent Exiliat després per Amèrica i Europa, collaborà en gairebé totes les publicacions llibertàries —emprant entre d’altres els pseudònims de Jazmín i Fraternal Lux —, es mantingué fins el 1961 prop de la CNT “apolítica” i fou director de CNT i membre del secretariat intercontinental del MLE Posteriorment trencà amb la tendència encapçalada per Frederica Montseny i Germinal Esgleas Autor d’alguns fullets abans del 1939…

Afiliat a les joventuts comunistes 1932, n'esdevingué membre del buró polític Acabada la guerra civil del 1936-39 fou internat en un camp de concentració El 1946 s’exilià a París, on conegué Pierre Vilar, i esdevingué catedràtic a la Universitat de Pau Gascunya fins a la jubilació, el 1982 hi promogué, des del 1970, els Colloquis del Centre de Recherches Hispaniques En la seva producció hi ha monografies i obres de síntesi destinades a un públic ampli La España del siglo XIX 1961, Introducción a la historia del movimiento obrero 1965, versió catalana 1966, La España del siglo XX…

Primer secretari de la Lliga de les Joventuts Comunistes de Jaroslavl’ 1938-40 i de les de Carèlia 1940-44, ingressà el 1939 al Partit Comunista de la Unió Soviètica, en el qual, mentre romangué a Carèlia, ostentà diversos càrrecs Entre el 1953 i el 1957 fou conseller i, posteriorment, ambaixador a Budapest, on tingué una participació destacada en la sufocació de la insurrecció hongaresa Retornat a l’URSS 1957, i després d’ocupar diversos càrrecs, fou nomenat membre del comitè central del PCUS 1961 i del secretariat d’aquest organisme 1962-67 El 1967 esdevingué membre suplent del…

Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà  i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’…

De família pagesa, el 1922 es traslladà a Barcelona per cursar estudis a l’Escola de Nàutica Nacionalista radical, durant la Dictadura s’afilià a La Bandera Negra Acusat de participació en el complot de Garraf , el juny del 1925 fou detingut Empresonat fins al 1928, fou amnistiat a la caiguda de la Dictadura Proclamada la República, fou designat cap de les Joventuts d’ Estat Català , secretari del conseller de la Generalitat Josep Dencàs , secretari general desembre del 1933 i cap superior març del 1934 dels serveis d’ordre públic, càrrec del qual hagué de dimitir arran d’un…

Germà de Jordi Fernández i Díaz , es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Militant d’Alianza Popular Partido Popular  a partir del 1989 des del 1980, fou president de Noves Generacions 1983-91, les joventuts del Partido Popular Substituí Aleix Vidal-Quadras com a president del PP a Catalunya en el congrés de setembre del 1996 Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona des del 1989, president del grup municipal popular i membre del consell general de la Fira de Barcelona fins el 1999 En les eleccions al Parlament de Catalunya del 17 d’octubre de 1999 fou elegit diputat i…

Provinent d’una família jueva benestant, estudià química però, intereressat per la política i el cinema, es dedicà al periodisme A la fi de la Segona Guerra Mundial participà en la fundació de les joventuts comunistes S'inicià en el cinema com a ajudant d’Yves Allegret i Mario Monicelli i, després d’alguns documentals, el 1956 dirigí la seva primera pellicula de ficció, el migmetratge Giovanna 1956, al qual seguiren els llargmetratges La grande strada azzurra 1957 i Kapó 1959 La battaglia d’Algeri 1966, film que narra la revolta antifrancesa a l’excolònia rodada en blanc i negre…

Cursà estudis de dret, i el 1978 ingressà al Partido Dos Socialistas de Galicia- PSOE , on ocupà successivament els càrrecs de secretari general de les Joventuts Socialistes de Galícia, membre de l’executiva i secretari general d’aquest partit de Lugo i membre del comitè nacional gallec Home de confiança de José Luis Rodríguez Zapatero , com a membre del comitè federal del PSOE, l’any 2000 fou elegit secretari d’organització de l’executiva federal, càrrec que ocupà fins el 2008, que fou nomenat vice-secretari general del partit, del qual fou rellevat el 2012 Des del 2003 fou el principal…

Fou deixeble de Ricardo Dorado a Madrid i de Samuel Rubio a El Escorial El 1960, gràcies a una beca d’intercanvi cultural del Ministeri d’Afers Estrangers, anà a ampliar coneixements a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, on fou alumne de G Petrassi, Boris Porena i Bruno Maderna Tornà a Madrid el 1963, i el 1969 la seva obra Solo a Solo , per a flauta i guitarra, guanyà el premi convocat per Joventuts Musicals Aquest fou el punt de partida d’una carrera compositiva marcada per l’èxit i el reconeixement Entre d’altres, guanyà el premi de la Radiotelevisió Italiana per Al-gamara  …

Llicenciat en ciències polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en estudis territorials i urbanístics per la Universitat Politècnica de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra, el 1998 s’afilià a les Joventuts d’ Esquerra Republicana de Catalunya  i l’any 2000 a aquest partit Diputat per ERC des del 2007 en la legislatura 2016-17 dins la coalició Junts pel Sí , fou alcalde de Sarrià de Ter des d’aquest any fins al 2018 El 17 de gener de 2018 prengué possessió del càrrec de president del Parlament de Catalunya  en substitució de Carme Forcadell, el novè…