Resultats de la cerca

Estudià cant a Venècia i el 1969 debutà a Màntua com a Mimì La bohème El 1970 guanyà el primer premi en el Concurs Internacional de Cant G Verdi de Parma i l’any següent interpretà a Roma Il Trovatore i Giovanna d’Arco El 1972 actuà a Chicago, i el 1973, al Teatro alla Scala de Milà, on es presentà amb Suor Angelica , que el mateix any interpretà al Gran Teatre del Liceu El 1975 debutà amb èxit al Metropolitan de Nova York i destacà en diverses produccions del Festival de Salzburg, amb direcció de H von Karajan Entre el 1981 i el 1989 cantà regularment en diverses edicions del…

Filla dels cantants Josep Capsir i Martínez , 1861 - Barcelona, 13 d’octubre de 1933 i Ramona Vidal Veciana , de nom artístic Mercedes Tressols Barcelona, 1879 - 7 de maig de 1959, estudià piano, cant i composició al Conservatori de Música del Liceu, i el 1913 debutà a Girona amb el paper de Gilda Rigoletto El mateix any ho feu també al Liceu de Barcelona en l’estrena de Parsifal com una de les noies flor A partir del 1914 inicià una intensa carrera, recompensada amb un gran èxit del públic i la crítica, que desenvolupà a Madrid, Oviedo, Bilbao, la Corunya, Lisboa…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i, el 1910, a quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l’òpera Blanca de Beaulieu de CA Stiattesi, com a membre integrant de la companyia de J Goula Un any després intervingué en l’òpera Carmen , de G Bizet, i interpretà el paper d’Octavian en l’estrena italiana d’ El cavaller de la rosa , de R Strauss, a l’Òpera de Roma El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb Samsó i Dalila , de Saint-Saëns, i consolidà definitivament la seva projecció com a mezzosoprano en l’àmbit internacional Intèrpret molt…

Estudià cant amb el mestre P Coll Tomàs i l’any 1904 debutà al Teatre Principal de Maó Posteriorment es traslladà a Milà, on amplià els seus estudis, i debutà a Cremona L’any 1914 cantà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Entre el 1916 i el 1918 actuà al Teatre de l’Òpera de Chicago El 1916 collaborà com a solista amb l’Orfeó Català, en un cicle dedicat a J Haydn, sota la direcció de Ll Millet L’any 1923 participà com a solista en l’estrena de l’òpera Marianela , de J Pahissa, al Liceu, i el 1939 collaborà en la representació de Goyescas , d’E…

A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, a Maó Traslladat a Barcelona, fou membre del cor del Gran Teatre del Liceu 1945-48 L’any 1948 començà a interpretar papers secundaris, com a tenor còmic o de caràcter, amb el nom artístic de Diego Monjo El 1953 participà en l’estrena de Canigó , d’A Massana Durant la dècada de 1950, formà part de la companyia de Maria Espinals amb la qual enregistrà una bona quantitat de sarsueles A partir dels anys seixanta alternà el cant i la tasca d’assistència escènica Al cap de poc temps, passà a exercir les funcions de director d’…

Format al Conservatori del Liceu, amplià els seus estudis amb Manuel Oltra i Antoni Ros Marbà Com a director ha dedicat una atenció especial al món de l’òpera i la sarsuela Ha estrenat títols com La celestina , de Joaquim Nin-Culmell 2008 i Jo, Dalí , de Xavier Benguerel 2011, i ha dirigit als teatres del Liceu, la Zarzuela, Teatro Real de Madrid, Teatro Colón de Buenos Aires, Capitole de Tolosa de Llenguadoc i Covent Garden, entre d’altres En la seva activitat com a compositor, també inclou la veu com a element principal Algunes de les seves cançons, amb un lirisme…

Estudià cant amb Mariano Beut, i posteriorment amplià la seva formació al Conservatori del Liceu Debutà el 1927 al Teatre Victòria de Barcelona amb Cançó d’amor i de guerra La temporada 1931-32 debutà al Gran Teatre del Liceu com a Gilda Rigoletto , personatge emblemàtic que definí la seva carrera Compaginà els papers operístics amb els personatges de sarsuela, i realitzà gires arreu de l’Estat espanyol La temporada 1933-34 participà en l’estrena de Don Gil de Alcalá al Teatre de la Zarzuela de Madrid, on el 1935 arribà a interpretar Rigoletto Entre el 1941 i el 1944 feu els papers …

Fill d’ Eduard Bertan i Rubio , metge Collaborà a La Vanguardia i El Día Gráfico , entre d’altres Impulsà la creació a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador  Bona part de la seva obra està relacionada amb els estudis sobre espectacles musicals, amb llibres com Los maestros cantores de Nuremberg 1905, La dansa en el teatre 1908, Entre el telar y el foso 1910, La tonadilla y la danza 1915 i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona 1837-1930 1931 Com a dramaturg va escriure diverses novelles i peces teatrals en castellà, com ara El rey 1903 També publicà, en català…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Granados amb D Mas i Serracant i Frank Marshall El 1924 s’inicià com a concertista de piano, amb concerts per diverses ciutats de la Península Ibèrica, tocant en solitari o en grups de cambra Amb els pianistes F Longàs i J Caminals fundà l’Acadèmia Albèniz Fou catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu i dirigí, entre altres orquestres, la Filharmònica de Barcelona i la del Gran Teatre del Liceu Entre les seves obres destaca l’òpera Nausica , l’òpera de cambra Eridón y Amina , les obres per a…

Segons algunes fonts, estudià al Conservatori del Liceu, d’on fou professor de solfeig i de piano La major part de la documentació conservada li atribueix la fundació de l’Orfeó Barcelonès, que no s’ha de confondre amb l’Orfeón Barcelonés creat el 1853 pels germans Tolosa Serra s’ocupà de la direcció de la primera entitat coral fins el 1910, i durant la seva tasca el cor assolí un bon nivell, feu bastants concerts i arribà a ésser guardonat en el concurs d’orfeons de Saragossa el 1904 Escriví estudis per a piano i, amb altres professors, redactà un mètode de solfeig i teoria en…