Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
Organització eclesiàstica del Pla de l’Estany
Art romànic
Precedents El Pla de l’Estany pertanyia al bisbat de Girona, que amb els altres bisbats catalans depenia del metropolità de Narbona El bisbat gironí es dividia en quatre districtes o ardiaconats Girona, Besalú, l’Empordà i la Selva Els ardiaques que els presidien formaven part del capítol catedralici de Girona L’ardiaconat de Besalú coincidia amb el territori comtal i li pertanyia per tant Banyoles i la seva comarca Vegeu Esglésies del Pla de l’Estany anteriors al 1300 Les parròquies Constituïen les unitats de població i eren els centres organizatius de la vida social i religiosa Les…
Sant Esteve de Parets del Vallès
Art romànic
Situació Absis romànic amb decoració de tipus llombard, molt restaurat i unit a l’església, reconstruïda després del 1936 C Ortega L’església de Sant Esteve de Parets es troba situada al bell mig de la vila, sobre un petit turó i just davant de l’ajuntament Mapa 37-15393 Situació 31TDG363028 Per anar-hi per la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà s’ha d’agafar un trencall a mà esquerra que hi ha 4 km més amunt de Mollet del Vallès També s’hi pot accedir per l’autopista A-17, que té sortida en aquesta població COR-METS Història L’església de Sant Esteve, situada al Vallès, prop del riu…
Sant Genís de Rocafort (Martorell)
Art romànic
Situació Vista aèria de l'antic cenobi de Sant Genís de Rocafort, on es veu el joc interior dels arcs que sostenien la desapareguda coberta ECSA - J Todó L’església és situada al cim d’una roca sobre el cementin de Martorell i l’autopista de Barcelona a Vilafranca, no gaire lluny del peatge de Martorell Mapa 36-16420 Situació 31TDF101912 Per arribar-hi cal deixar el cotxe al quilòmetre 1 de la carretera de Martorell a Gelida i enfilar pel dret un camí de muntanya que puja en direcció a migdia MPP Història El monestir de Sant Genís de Rocafort va ser fundat pels senyors de Castellví de Rosanes…
Castell i vila medieval de Falset
Art romànic
Situació Vista aèria de la població de Falset, capital del Priorat, amb el castell situat en una petita elevació a ponent de la vila, a l’esquerra de la fotografia ECSA - J Todó El castell de Falset és situat a ponent de la vila, al cim d’una petita elevació La població medieval s’estenia als seus peus, al nord del barranc de la Vila Mapa 33-18472 Situació 31TCF167575 Podem pujar al castell pels carrers de la mateixa població, especialment per un camí que surt del portal del Bou, situat al nord-oest de la població JBM Història És molt possible que l’indret de Falset correspongués a una…
Sant Martí d’Ogassa
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de llevant, amb l’absis, sense ornamentació, a primer terme, mig tapat pel cos d’edifici de la sagristia M Anglada L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal, al peu de la Portella d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, a 1 370 m d’altitud i a la vista del Taga Mapa 256M781 Situació 31TOG405797 S’hi arriba per una pista en bon estat que surt de Surroca i hi porta amb un recorregut de menys de 2 km en direcció al nord-oest, amb trams de…
Vilanova de Segrià

Vista parcial del poble de Vilanova de Segrià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació És un dels més petits de la comarca i es troba al seu sector septentrional, en contacte amb la Noguera Limita amb els termes de la Portella al NE, Corbins a l’E, Benavent de Segrià al SE, Rosselló al SW, Malpartit enclavament de Torrefarrera a l’W i Alguaire al NW S'estén al pla segrianenc de la dreta de la Noguera Ribagorçana, en terres regades pel canal de Pinyana, prop del Reguer Major o Gran, anomenat, en els documents del segle XII, clamor de Segrià Les partides més importants són el Solà, la Pastera, lo Borar, Roderes, el Molinot i la Flota El terme comprèn el…
Sant Pere de Bell-lloc (Vinçà)
Art romànic
Situació Petita capella que corona el puig del seu nom, entre Vinçà i Rodés ECSA - A Roura L’església de Sant Pere de Bell-lloc corona el cim del puig del mateix nom uns 300 m, vora la riba dreta de la Tet, entre Vinçà i Rodés És una fita del paisatge en aquesta rodalia de l’extrem oriental del Conflent, i té una situació molt dominant El turó és a l’inici de l’engorjat del riu, on hi ha la resclosa de l’embassament de Vinçà Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 35” N - Long 2° 33’ 54” E Des de la carretera N-116, al coll de Sant Pere hi ha el camí que porta a la presa de Vinçà D’aquest camí en…
Vila fortificada d'Hostalric
Art romànic
Situació Vila que s’estén allargassada entre l’antic caminal de França i l’espadat de la Tordera TAVISA Aquesta vila és situada al pendent d’un massís basàltic coronat per un turó on és emplaçat el castell vell Tot plegat formava part d’un mateix sistema defensiu que li permetia dominar pel cantó de migjorn la Tordera, i pel cantó de tramuntana, l’antiga via romana convertida durant l’edat mitjana en el camí ral o la via de comunicació més directa entre Barcelona i Perpinyà Mapa 365M781 Situació 31TDG701223 ACC Història Pel nom del lloc i la seva situació sembla evident que Hostalric era als…
Sant Pere de Mieres
Situació La vila de Mieres és a l’interfluvi de la riera del mateix nom, afluent del Ser, i el riu Tort, a 286 m d’altitud És el cap d’un municipi situat al límit oriental de la Garrotxa, en una de les cubetes que constitueixen la fossa tectònica de la baixa Garrotxa, tocant a la nova comarca del Pla de l’Estany El seu agrupament de cases és centrat per l’església de Sant Pere, un edifici d’època barroca, el qual havia estat possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles Mapa 259M781 Situació 31TDG702636 Hom pot anar a Mieres des d’Olot per la carretera que passa per Santa Pau JVV Història…
Santa Magdalena de Vilarestau (Centelles)
Situació Un aspecte de les ruïnes que queden de l’edifici, mig tapat per la vegetació El que presenta la fotografia és una part del mur de tramuntana G Orriols Les ruïnes de l’església es troben situades a uns 400 m en direcció nord, de la masia del Cerdà de la Garga, dins el terme de Centelles Aquesta església figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-14 364 x 36,3 —y 25,3 31 TDG 363253 Per arribar-hi, hom pren la carretera de Centelles en direcció a Moià o Caldes de Montbui C 1413 arribant al punt quilomètric 14 s’agafa un camí a mà esquerra que hi mena El Cerdà és…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina