Situació
Petita capella que corona el puig del seu nom, entre Vinçà i Rodés.
ECSA - A. Roura
L’església de Sant Pere de Bell-lloc corona el cim del puig del mateix nom (uns 300 m), vora la riba dreta de la Tet, entre Vinçà i Rodés. És una fita del paisatge en aquesta rodalia de l’extrem oriental del Conflent, i té una situació molt dominant. El turó és a l’inici de l’engorjat del riu, on hi ha la resclosa de l’embassament de Vinçà.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 29’ 35” N - Long. 2° 33’ 54” E.
Des de la carretera N-116, al coll de Sant Pere hi ha el camí que porta a la presa de Vinçà. D’aquest camí en surt el corriol que cal seguir a peu i que amb forta pujada duu al cim del puig i a l’església.
Història
Una notícia indirecta sobre l’existència d’aquesta església data de l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya confirmà al monestir de Sant Pere de Rodés la propietat d’un alou del terme de Vilella, el qual limitava amb el mons Sancti Petri.
L’any 1142 és esmentada l’ecclesia Sancti Petri, que el 1178 fou cedida al monestir de Sant Martí del Canigó per Pere de Domanova, i esdevingué un priorat dependent d’aquesta abadia.
El nom de Sant Pere de Bell-lloc (Pulcro loco) es pot trobar en diferents documents dels segles XIII i XIV.
Actualment, aquesta església romànica, relativament ben conservada, és de propietat privada i no té culte.
Església
És una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. Una certa irregularitat del terreny motiva que tot el seu sector sud-est, sobretot l’absis, es dreci damunt d’una socolada de pedra i morter. Els murs perimetrals tenen un gruix considerable (1,25 m al frontis).
L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera, precedida per un curt espai presbiteral amb volta de canó. S’obre vers la nau per mitjà d’un plec doble, de mig punt.
La volta de la nau és de perfil marcadament apuntat i seguida, sense arcs torals.
Resten tres finestres antigues. La que s’obre en el frontis és d’un sol biaix i rectangular, a mena d’espitllera. Una altra, a la façana de migdia, és de doble esqueixada i arcs de mig punt. El marc és fet amb les mateixes pedres desbastades del parament d’aquesta paret. Finalment, la finestra que hi ha al fons de l’absis també és de doble biaix, però obrada amb força més cura. Exteriorment, l’emmarquen tres grans peces de granit, ben tallades: una llinda monolítica en forma d’arc de mig punt i un carreu a cada muntant. És simplement decorada amb una motllura llisa, que ressegueix el marc. Al vessant intern presenta la mateixa factura, però sense el motllurat. També a l’absis, al costat nord, hi ha una altra finestra, que ha estat practicada modernament, en la qual s’ha col·locat un capitell romànic. El mur de tramuntana de la nau és totalment cec.
Aspecte de la part superior de la porta de l’església que permet apreciar l’aspecte original de la ferramenta per les marques que hi han deixat les peces desaparegudes.
ECSA - A. Roura
L’única porta d’entrada antiga es troba a la façana meridional, prop de l’angle sud-oest de l’edifici. És una obertura estreta i elevada del nivell exterior del sòl, per la qual cosa és precedida per cinc graons de pedra. Perfora el mur per mitjà de dos arcs de mig punt, en degradació (sense llinda ni timpà). Aquests arcs són aparellats amb dovelles poc amples i força curtes, deixades sense poliment. L’arc extern és extradossat per una estreta arquivolta que no destaca del parament. Cal remarcar la combinació de dos tipus de mineral en els elements de la porta: granit de coloració grisa i pedra rogenca (arcosa amb component fèrric). L’arc intern ha estat fet enterament amb granit. L’arc extern té els muntants també majoritàriament de granit, però de les seves nou dovelles, cinc són de pedra rogenca i quatre de granit, i s’han col·locat en alternança. Aquesta mateixa alternança es retroba a l'arquivolta: cinc dovelles grises i quatre de roges. És evident la intenció decorativa d’aquesta combinació de pedres de diferent cromatisme.
Al centre del frontis o façana de ponent ha estat oberta una altra porta, en època molt tardana; és un simple forat al qual s’ha donat forma d’arc.
L’aparell dels murs té un aspecte força rústec. És fet a base de blocs de pedra només escantonats, de mides irregulars. Hi ha un predomini del granit, extret de la mateixa contrada. Les pedres tendeixen a col·locar-se horitzontalment, travades amb morter abundant, però la seva forma boteruda motiva que no s’aconseguís ordenar-les en filades gaire seguides. Les cantonades són aparellades amb carreus escairats bastament i disposats al llarg i de través.
L’església presenta elements propis de l’arquitectura del segle XI, com ara la porta amb el seu extradossament i les dovelles curtes, o el parament poc treballat. Alhora, la volta apuntada, amb molta elevació de punt, és un element que cal considerar més evolucionat. Cal destacar l’existència del cromatisme petri, encara que molt tímid, en una construcció senzilla i de caire rural.
Pels rastres d’arrebossats de l’interior, és difícil establir si l’esmentada volta pot ésser producte d’alguna reforma. Ens inclinaríem a considerar, com a hipòtesi, que l’església, en el seu conjunt, pot datar de la primera meitat del segle XII.
L’edifici ha estat consolidat mínimament fa alguns anys. L’extradós de les voltes apareix cobert per una capa de ciment protector. A l’interior hi ha un cor de fusteria, relativament modern, a l’extrem de ponent de la nau. L’estat és de deixadesa i s’hi mantenen vestigis clars d’haver servit d’habitatge: una llar, fogons i el sòl de fusta ja mig destruït.
Per la seva situació estratègica i destacada, dominant el curs de la Tet i la vall, l’església de Sant Pere de Bell-lloc és una fita del paisatge del sector més oriental del Conflent.
Escultura
Sobre la porta antiga de l’església de Sant Pere de Bell-lloc, en el parament de la façana de migdia, ha estat encastat amb ciment un petit tros de relleu, d’uns 10 cm de llarg i de forma irregular. Té una decoració de solcs paral·lels i sembla correspondre a un tema floral, o bé a un element geomètric.
Ferramenta
A l’únic batent de fusta de la porta de l’església de Sant Pere de Bell-lloc, que és de dimensions reduïdes, hi havia diversitat de peces de ferramenta romànica o de tradició romànica. Ocupaven tot l’espai disponible, en un conjunt molt atapeït.
Actualment, en resten vuit peces en forma de S, amples i amb un solc central, un element semiesfèric, diferents claus de cabota rodona o bé piramidal, i un guardapany segurament afegit en època tardana. Són disposades de manera irregular i corresponen a una petita part del conjunt originari.
La diferència de pàtina entre els punts on eren clavades les nombroses peces desaparegudes i la resta de la superfície de la fusta, ens permet tenir coneixement, amb molt pocs dubtes, del nombre d’aquestes peces i de la forma i la situació de cadascuna, encara que no s’hagin conservat.
Aquestes empremtes mostren que, a més de les vuit peces que encara romanen clavades, al batent hi havia tres cintes horitzontals amb parells de volutes o espirals afrontades a cada extrem, una altra tira amb una sola voluta, tres peces en S (com les encara existents) i, almenys, dinou ferradures de diferents mides. Aquest conjunt de forja és probable que sigui coetani de l’edifici, o poc posterior. És a dir, del segle XII.
Bibliografia
- Cazes, s.d.*, pàg. 27
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 285
- Ponsich, 1980*, pàg. 120
- Cazes, 1990, pàg. 25