Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Pere Vigués i Guàrdia
Literatura catalana
Assagista.
Obrer que durant els anys trenta milità al Bloc Obrer i Camperol i al Partit Obrer d’Unificació Marxista Es donà a conèixer en el món de les lletres al final dels anys vint amb collaboracions als diaris “L’Opinió” i El Dia , i al setmanari “Terrassa” 1929-30 Durant la guerra civil, dirigí el diari “Front”, òrgan del POUM, i lluità al front d’Aragó Després visqué exiliat a França, on el 1948 guanyà un premi als Jocs Florals de l’exili Més endavant edità a Terrassa els assaigs Catalunya/Socialisme 1983 i Assaig sobre literatura catalana 1985, el recull Metamorfosi 1984, i l’…
Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans
Partit polític
Partit constituït al març de 1969 a partir d’una escissió de la joventut marxista i independentista del Front Nacional de Catalunya, essencialment procedent de la Secció Universitària, que havia adquirit una elevada autonomia els anys precedents.
D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…
Partido Comunista de España (internacional)
Partit polític
Fundat el 1975 en canviar de nom el Partido Comunista de España (Internacional) línea-proletaria.
D’ideologia marxista leninista i contrari a la reforma política democràtica, durant els primers anys de la Transició es caracteritzà pel fet de promoure violentes manifestacions al centre de Barcelona on va morir el militant Gustau Muñoz, mentre propugnava la independència d’Euskadi, Catalunya, Galícia, Balears i Canàries Al juny de 1979 una escissió fundà Resistència Catalana d’Alliberament Nacional La seva activitat durant els anys vuitanta se centrà a donar suport a moviments revolucionaris exteriors, com Sendero Luminoso o Euskadi Ta Askatasuna El 1990 esdevingué Partido…
El Obrero
Setmanari
Setmanari, òrgan de la Federació de Les Tres Classes del Vapor, aparegut a Barcelona del desembre del 1880 al novembre del 1891.
El seu director fou Josep Pàmias —excepte un petit interval, el 1887, que ho fou Toribio Reoyo—, i entre els primers redactors cal esmentar Manuel Bochons, Joan Nuet i Josep Bragulat, relacionats amb els intents de refer en 1876-77 un sindicalisme reformista El periòdic, antibakuninista, es declarà aviat socialista setembre del 1881, publicà com a fulletó el Manifest Comunista 1882 i s’apropà al nucli marxista de Madrid passà a fer de portaveu de l’efímer Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol Posteriorment, trencades les relacions amb els socialistes en 1887-88, es declarà…
Xesús Alonso Montero
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Filòleg i crític literari gallec.
Ha realitzat una àmplia tasca d’interpretació i anàlisi de la literatura gallega des de l’òptica marxista i ha centrat el seu treball especialment en aspectes sociolingüístics i de sociologia literària Cal destacar O que compre saber da lingua galega 1969, Constitución del gallego en lengua literaria 1970, Rosalía de Castro 1972, Informe dramático sobre lengua gallega 1973, Lingua, literatura e sociedade en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977 i Escritores desterrados, namorados, desacougados, desacougantes 1981 Ha preparat també…
Franco Fortini
Literatura italiana
Pseudònim de l’escriptor italià Franco Lattes.
De formació marxista, collaborà en nombroses publicacions i fou catedràtic de crítica literària a la Universitat de Siena La seva poesia, influïda per l’hermetisme, gira entorn de la consciència del fracàs en l’acompliment d’esperances i desigs Foglio di via 1946, Poesia ed errore 1959, Una volta per sempre 1963, Questo muro 1973, Paesaggio con serpente 1984 Com a assagista, al costat del seu interès per la política contemporània i la literatura, es revelà com un moralista polèmic Dieci inverni 1947-1957 1957, Verifica dei poteri 1965, L’Ospite ingrato 1966 Ventiquattro voci per…
Christopher Hill
Historiografia
Historiador anglès.
El 1938 ingressà com a professor del Balliol College d’Oxford fins a la seva jubilació el 1977 Fou un dels membres més destacats de la historiografia marxista britànica aplegada entorn de la revista Past and Present La major part de la seva prolífica obra estigué dedicada a l’estudi de la revolució anglesa del 1640, dins la qual seguí una evolució intellectual que el dugué d’una anàlisi basada en les condicions materials i socials a una altra on s’accentuaven els motius ideològics i les mentalitats Entre les seves obres destaquen The English Revolution, 1640 1940, Century of…
Reagrupamiento Comunista
Partit polític
Grup comunista ortodox marxista leninista constituït al març de 1997 per la fusió del Partit Comunista Obrer de Catalunya [PCOC] i el Movimiento Marxista-Leninista [MML].
Poc després de ser creada la formació, bona part dels antics membres de l’MML l’abandonà, i a l’octubre de 1998 el PCOC decidí autodissoldre’s Edità La Voz del Trabajo 1977-1998
institucionalisme
Economia
Doctrina caracteritzada pel fet de fer ressaltar el paper assignat a les institucions a l’hora d’explicar els fenòmens econòmics.
Propugnada principalment als EUA en el període 1890-1929, hom pot identificar-la, bé que n'hi hagi diferents línies i corrents, amb la figura de Thorstein Veblen N'és una constant comuna l’oposició radical en Veblen i relativa en altres, com en JR Commons a la teoria de la utilitat marginal Originàriament nasqué de la convicció que les institucions orienten i limiten l’activitat econòmica i que, per tant, hom no pot reduir aquesta a un simple resultat d’un càlcul racional i individual Cal abordar l’explicació del fenomen econòmic mitjançant la descripció i l’estudi realista i quantitatiu,…
Daniel Rebull i Cabré
Història
Política
Sindicalista i polític.
Era conegut per David Rey De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit 1938 Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s’exilià Fou detingut, condemnat a mort i després indultat Passà a la presó uns vint anys El seu germà Josep Rebull i Cabré milità també en el BOC i en el POUM i fou l’administrador…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina