Resultats de la cerca
Es mostren 2522 resultats
Juan Antonio Paniagua Arellano
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i medievalista.
Les seves anàlisis de les obres d’Arnau de Vilanova, realitzades els anys quaranta i cinquanta del s XX seguint el suggeriment del seu mestre Pedro Laín Entralgo inauguraren una nova època dins la historiografia del pensament arnaldià Gràcies als detallats estudis que elaborà sobre la tradició de manuscrits de les obres mèdiques de Vilanova, establí, per primer cop i amb una considerable justesa, la distinció entre els escrits genuïns i els apòcrifs A més, fou un dels editors d’ Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Una de les seves darreres contribucions a l’estudi històric ha estat l’…
Angelus Silesius
Literatura
Cristianisme
Poeta místic alemany, graduat en medicina.
De religió luterana, el 1653 es convertí al catolicisme i abandonà el seu primer nom, Johannes Scheffler En la seva obra adoptà les noves formes de la poesia profana, introduïda a Alemanya per l’escola de Silèsia, a una lírica misticoreligiosa, rica d’idees i d’imatges i d’una gran claredat, malgrat l’ús continuat de l’antítesi i d’altres recursos retòrics del barroc Són notables, sobretot, el recull de poemes Cherubinischer Wandersmann ‘Rodamon querubínic’, 1657 traducció catalana de Lluís Duch, 1995 i els cants misticopastorils de Heilige Seelenlust ‘Goig sant de l’ànima’, 1657 Publicà…
Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge
Medicina
Centre de recerca en medicina cel·lular.
Fou creat com a Fundació August Pi i Sunyer FAPS l’any 1988, i adoptà la denominació actual l'any 2004 Té com a socis la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Universitari de Bellvitge, l'Institut Català de la Salut, l'Institut Català d'Oncologia i la Universitat de Barcelona Les àrees de recerca comprenen el càncer i la genètica molecular humana, les neurociències, les patologies infeccioses i els trasplantaments, els factors de creixement, les hormones i la diabetis, les malalties inflamatòries, cròniques i degeneratives i l’epigenètica i biologia del càncer És situat a l’Hospitalet de…
escola de Cnidos
Escola de medicina que, juntament amb la de Cos, dominà el panorama de la medicina grega antiga.
Hi predominaren les teories numèriques, residu de l’escola pitagòrica en la concepció de les malalties, les quals eren considerades més aviat des del punt de vista de la patologia local de cada òrgan que no pas general La seva època de més activitat correspon als s VI-V aC En foren els metges més destacats Ctèsies, coetani d’Hipòcrates, Eurió, Èudox i Crisip
Josep Maria Rodríguez i Tejerina
Historiografia catalana
Historiador i metge.
Es llicencià en medicina el 1945 a la Universitat San Carlos de Madrid, on també es doctorà l’any 1962 Fou cap dels Serveis de Cirurgia de la Clínica Naval de les Balears 1958, a Palma, professor associat de la Universitat de Barcelona 1974-86, i president de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma 1978-91 La seva tasca científica ha rebut diversos premis Ha collaborat en algunes revistes científiques i, des del 1975, és magister de la Maioricensis Schola Lullistica S’ha centrat en l’estudi de la història de la medicina a Mallorca i en l’estudi…
pebre llarg

Pebre llarg
Lemmikkipuu (cc-by-sa-3.0)
Joan Pere
Educació
Mestre en arts i doctor en medicina.
El 1489 publicà Taules astronòmiques en llengua catalana
José Manuel Berenguer Alarcón
Art
Artista multimèdia, músic i doctor en medicina.
Fundà, juntament amb Clara Garí 1989, el centre de creació d’art contemporani Côclea de Camallera Girona, i més tard 1993 l’Orquestra del Caos, que codirigeix amb Carlos Gómez És membre de nombroses associacions internacionals de recerca musical electroacústica Institut International de Musique Électroacoustique de Bourges, Cher, França laboratori de so i música del CIEJ de la Fundació “la Caixa” Associación de Música Electroacústica de España Collabora en nombroses universitats catalanes en temes referents al so en sistemes multimèdia UPF, UAB, UPC, entre d’altres És responsable del Festival…
Francesc Domènech i Maranges
Químic, doctor en farmàcia i en medicina.
Fou catedràtic de química a la Universitat de Barcelona El 1852 donà sis lliçons sobre les aplicacions de l’electricitat, i fou el primer a assajar la llum elèctrica a Barcelona 1866 Fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1851, on llegí diverses memòries 1860, 1863, i publicà Tratado elemental de química industrial 1850
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina