Resultats de la cerca
Es mostren 763 resultats
Els ambients zonals mediterranis i submediterranis
Consideracions generals Els dominis de vegetació als Països Catalans Distribució dels diferents dominis de vegetació als Països Catalans La influència dels desnivells altitudinals, a la llum de la càrtula hipsomètrica, és del tot evident Maber, original dels autors Els climes dits xerotèrics, o mediterranis, i els climes discretament axeromèrics, o submediterranis, imperen en el 90% de la superfície del nostre territori, a totes les terres situades per dessota dels 800-1000 m d’altitud, i fins i tot a les parts més enlairades de les muntanyes meridionals És en directa correspondència amb…
plectre

Plectre de plàstic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons, peça semirígida que, subjectada amb els dits, serveix per a pinçar les cordes de l’instrument i posar-les en vibració.
En els instruments de corda pinçada, les cordes es fan sonar separant-les del seu punt de repòs i deixant-les anar sobtadament Encara que aquesta operació pot efectuar-se directament amb els dits, sovint s’aconsegueix un so més potent i timbrat si es pinça la corda amb un objecte dur De l’elasticitat i l’índex de fregament d’aquest accessori en dependrà la potència del so i la qualitat de l’atac Els plectres poden tenir diverses formes amples, estrets, en forma de didal, en forma de punxa i es fan de molts materials os, ivori, ploma, espina de peix, cuir endurit, baquelita, niló, plàstic Tant…
Rafael Subirachs i Vila
Música
Compositor i cantant català, fill de Rafael Subirachs i Ricart.
Es formà a l’Escolania de Montserrat 1958-61 i continuà els estudis de piano i harmonia a Vic amb A Puigdellívol S’introduí en el món de la composició guiat pel seu pare, i posteriorment estudià amb G Brncic, JM Mestres-Quadreny, J Guinjoan, A Cohoronian i L Nono El 1967 ingressà en els Setze Jutges El seu primer disc, Subirachs canta Subirachs , obtingué el Premi Revelació en el III Gran Premi del Disc Català 1967 Del 1967 al 1981 desenvolupà la seva faceta de cantautor, amb nombrosos recitals i concerts de música popular Les seves primeres incursions en el món de la música contemporània…
Dragó rosat
Morfologia El dragó rosat Hemidactylus turcicus , molt semblant al dragó comú Tarentola mauritanica , és, però, encara més antropòfil i de cos més esvelt, més rosat, de cap triangular i amb tubercles més petits L’individu fotografiat mostra la cua regenerada hom pot apreciar que presenta ungles a tots els dits, una característica pròpia de l’espècie Hàbitat/Xavier Moreno Aquest dragó és més menut que l’espècie precedent i només supera excepcionalment els 10 cm de longitud total És més esvelt i té el cos deprimit, amb el cap estret i curt, triangular i amb el musell arrodonit i la cua més…
Ratolí de bosc
El ratolí de bosc Apodemus sylvaticus és, dins del seu gènere, una espècie de dimensions mitjanes, molt semblant al ratolí gorja groc A flavicollis A diferència d’aquest, no té cap banda groga entorn del coll, encara que pot portar-hi una taca del mateix color, de manera que algunes poblacions només es poden diferenciar d’aquella per mitjà de tècniques d’encreuament en captivitat Té els ulls i les orelles grans, la cua llarga generalment més que el cos i el cap junts i prima, i les potes posteriors molt desenvolupades i adaptades per desplaçar-se saltant a gran velocitat Les mesures…
Les acantàcies
Distribuïda principalment per les zones tropicals, aquesta família té 250 gèneres i unes 2500 espècies, de les quals només una, Acanthus mollis , és autòctona del nostre país Altres espècies, com Aphelandra aurantica , es cultiven en jardineria com a plantes d’interior Les acantàcies són arbres, arbusts o plantes herbàcies de fulles simples i oposades Les flors, zigomorfes i agrupades en inflorescències espiciformes, són portades per bràctees grosses, sovint acolorides El calze, format per quatre peces parcialment soldades, és bilabiat o campanulat La corolla, simpètala i de tub curt, té un…
Les litràcies
Detall de la inflorescència de Lythrum salicaria , a la part superior de la qual poden observar-se algunes poncelles amb els sèpals acabats en una petita prominència Aquesta espècie també presenta heterostília, amb tres menes de flors diferents Ramon M Masalles Grup format per unes 500 espècies herbàcies, arbustives i, fins i tot, arbòries, agrupades en 24 gèneres, esteses principalment per les regions tropicals i temperades Al nostre país n’hi ha unes nou espècies, incloses en els gèneres Lythrum i Ammania Les litràcies tenen les fulles simples i enteres, oposades, verticillades o més…
El pensament polític, entre la llibertat i l’autoritat. 1931-1969
La crisi del 1929 va posar fi als aspectes positius de la Primera Globalització I, va obrir el pas a les polítiques autoritàries, basades en l’ús de la violència, la destrucció dels processos democràtics, el populisme i la manipulació dels nous mitjans elèctrics de comunicació de massa megafonia, radiofonia, cinema La forma ‘dictadura’, o direcció politicomilitar, es va estendre a Europa i fora d’Europa Entre el 1936 i el 1945, una guerra europea, mediterrània, i també asiàtica va canviar totes les coordenades Per exemple, al món català, va significar la destrucció, la mort, l’exili, la…
L’estratègia ecològica dels espermatòfits
Els espermatòfits són vegetals particularment adaptats al medi terrestre, però aquest no és uniforme arreu, sinó que varia profundament en latitud i en altitud, i encara segons la roca mare, el clima, etc Cada planta respon individualment a les condicions del medi, i per aquesta raó viu només a certs ambients La mateixa distribució dels espermatòfits és una conseqüència de la seva capacitat de resposta als factors ambientals, tant als actuals com als històrics La consideració de les plantes en relació amb l’espai físic on viuen ens porta a la geografia botànica o geobotánica , que estudia la…
el Xúquer
el Xúquer al seu pas per Cofrents
© Fototeca.cat
Riu
Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).
Amb una conca de 22100 km 2 , una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m 3 /s, és el riu més gran del País Valencià La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol A la Serranía aquestes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina