Resultats de la cerca

Fill d’un comerciant català Periodista de combat, alt funcionari del ministeri de justícia i advocat impetuós de causes populars Íntim amic del Dr Atl , fou, com ell, un paisatgista vigorós que hom ha qualificat d’impressionista, malgrat que generalment elaborava els quadres a l’estudi

Deixeble de Manuel Ponce El 1928 fundà l’Orquesta Sinfónica de México i fou nomenat director del conservatori nacional 1928-34 La seva producció comprèn ballets El fuego nuevo , 1921 Los cuatro soles , 1926, obres simfòniques Sinfonía proletaria, 1934 Obertura republicana, 1935 i música de cambra

Partidari del federalisme i del liberalisme, s’oposà al general López de Santa Anna i fou desterrat 1853 Participà en la revolució d’Ayutla 1855, fou diputat el 1856 i governador de Jalisco el 1857 Sostingué Juárez contra els conservadors i fou nomenat ministre de guerra i marina 1858 Fou destituït i processat en intentar un compromís per separat amb els rebels Això no obstant, lluità contra els conservadors de Márquez, però fou capturat i executat

Fou ministre de justícia i negociador de la pau amb els EUA 1847-48 Reorganitzà 1843 i presidí 1852-61 l’Academia de Nobles Artes de San Carlos, de Mèxic, i donà suport als artistes catalans Manuel Vilar i Pelegrí Clavé Autor del Diálogo sobre la historia de la pintura en México escrit el 1861, obra bàsica per al coneixement de la pintura mexicana dels s XVII i XVIII és concebuda com un diàleg entre l’autor, el poeta José Joaquín Pesado i Pelegrí Clavé

Participà en la revolució en contra de Porfirio Díaz, al costat de Madero 1910-11 A la mort d’aquest prengué la direcció de l’exèrcit constitucionalista, i després d’una brillant ofensiva entrà a Mèxic el 1914 i formà un govern provisional Tanmateix, l’enfrontament entre els altres caps constitucionalistes, Villa i Zapata, menaren a la seva destitució però després d’un contracop, ajudat per Obregón, tornà al poder El 1916 convocà un congrés que proclamà la Constitució del 1917, i fou nomenat president de la República Bé que durant el seu mandat efectuà algunes reformes, com la nacionalització…

Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà, als sectors…

Del 1907 al 1922 residí a Europa, on s’interessà per l’avantguarda i abandonà l’academicisme Identificat amb els ideals revolucionaris de la seva pàtria, tornà a Mèxic 1922, on, amb DASiqueiros, estudià l’art antic dels maies i dels asteques, que influïren notablement la seva pintura Estigué casat amb la pintora Frida Kahlo És l’artista que s’ha dedicat més intensament al fresc monumental i públic hi exaltà tota la història mexicana des dels precolombins fins a la revolució, amb un realisme vigorós i popular de colors vius i sense concessions Té murals a l’Escuela Nacional Preparatoria 1922,…

Bàsicament polemista, bé que també fou poeta, ofereix una curiosa contradicció entre el seu conservadorisme literari neoclàssic en contra dels forts corrents romàntics i el seu revolucionarisme polític d’empremta voltairiana La seva obra, molt dispersa, fou agrupada pòstumament en dos volums 1889

En El águila y la serpiente 1928 i La sombra del caudillo 1929 el tema de la revolució mexicana ocupa el lloc preferent Altres obres són Mina el Mozo, héroe de Navarra 1932, Las memorias de Pancho Villa 1940, Muertes históricas 1958 i Islas Marias 1959 Membre de l’Academia de la Lengua Mexicana, els seus discursos foren recollits en Tradición, Independencia, Libertat 1959

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i reportatges…