Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
subnasal
Antropologia
Dit del punt craniomètric situat a la meitat de la vora inferior de les fosses nasals, en l’anomenada espina nasal (punt somàtic).
canal vocal
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de la glotis, la faringe, les cavitats supraglòtiques i nasals per on passen les ones sonores i els brogits de la parla.
Gràcies a la forma de l’obertura, les modificacions de diàmetre i els canvis específics de volum, el canal forma unes cavitats de ressonància que contribueixen a afavorir i a augmentar en intensitat les freqüències pertinents de cada realització fonemàtica per tal de fer-la audible
La respiració
L’aparell respiratori L’aparell respiratori és constituït pel conjunt dels òrgans encarregats de la funció respiratòria, és a dir, de la introducció de l’oxigen en l’organisme, l’expulsió del diòxid de carboni i l’intercanvi gasós amb la sang Aquests òrgans són les fosses nasals cavitat nasal, la boca cavitat bucal, la faringe i la laringe, que formen les vies aèries superiors, i també la tràquea i els bronquis, que componen les vies aèries inferiors, a les quals s’integren els pulmons, amb els seus alvèols, que és on es produeix el bescanvi gasós entre el "gas exterior" oxigen i el "gas…
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
Els estromatèids: pàmpol pudent
Pàmpol pudent Stromateus fiatola , de morfologia inconfusible per la forma romboidal del cos i la forca tan pronunciada de l’aleta caudal, és l’únic estromatèid de les nostres aigües Pelàgic i bon nedador, forma grans moles a les aigües lliures de la plataforma litoral, on s’alimenta de zooplàncton i meduses Domènec Lloris Els estromatèids tenen el cos bastant alt i comprimit, cobert d’escates petites i cicloides fora de la regió cefàlica i amb una línia lateral que segueix el mateix traçat del perfil dorsal El cap és alt i de perfil cònic, amb un rostre camús i curt, i els ulls que hi…
diomedeids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels procel·lariformes, d’orificis nasals breument tubulars i una mica separats, dimensions considerables i ales de gran envergadura.
Nien a l’aire lliure, en colònies nombroses, amb nius construïts molt grollerament amb herbes seques sobre el mateix sòl Els polls són de creixença lenta Un gènere característic és Diomedea sp albatros
boca closa
Música
Forma de cantar amb la boca tancada, cosa que fa que el so surti pel nas després d’aprofitar l’efecte ressonant dels sins nasals.
En òpera se n’aprofita l’efecte còmic, com per exemple en el fragment de La flauta màgica de Mozart en què la trama de l’obra porta Papageno a cantar amb un cadenat tancant-li la boca A partir del segle XIX els compositors n’han utilitzat l’efecte instrumental provocat per l’absència d’articulació textual Aquest recurs és particularment eficaç en la música per a cor, i ha esdevingut molt comú en l’escriptura coral del segle XX Quant a l’ús per a veu solista, cal destacar la cantilena a boca closa de la soprano a la Bachiana Brasileira núm 5 , d’Héitor Villa-Lobos, que s’amalgama perfectament…
Els blènnids: bavoses, dormilegues o banyuts
La família dels blènnids reuneix les anomenades bavoses, dormilegues o banyuts, peixos de mida petita, d’entre 3 i 30 cm, amb el cos desproveït d’escates, però recobert d’una abundant secreció epidèrmica de mucus que les substitueix La morfologia general és força característica L’alçada màxima del cos sempre és al cap i va disminuint cap a la cua Les dues aletes dorsals són unides per tot de radis iguals externament bé que n’hi ha d’espinosos i de segmentats que només es diferencien per la seva anatomia interna Les aletes ventrals, en posició jugular, estan transformades en 4 o 5 radis durs…
amfibis

Amfibi (salamandra)
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
Anatomia de l’aparell digestiu
Anatomia humana
L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’organisme des de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina