Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
Jean Martinon
Música
Compositor i director francès.
Estudià composició amb A Roussel i V d’Indy, i direcció amb Ch Münch i R Désormière, al Conservatori de París Durant la Segona Guerra Mundial passà dos anys al camp de concentració alemany Stalag IX, on compongué diverses obres de caràcter religiós, entre les quals Absolve domine , per a cor d’homes i orquestra 1940, Musique d’exil ou Stalag IX , per a orquestra de jazz 1941, i Psalm 136 Chant des captifs , per a recitant, solistes, cor i orquestra 1942 Després d’ésser alliberat, inicià una carrera de director que el dugué de l’Orquestra de Concerts Pasdeloup 1943 a l’Orquestra Nacional de…
art uruguaià
Art
Art conreat a l’Uruguai.
Es conserven escasses i poc importants restes precolombines, emparentades amb cultures patagòniques De l’època colonial, també d’un escàs relleu, són alguns edificis de traçat molt sobri El màxim interès recau en construccions militars, ja del s XVIII, com la ciutadella de Montevideo 1742 i la fortalesa de Santa Teresa 1780 El neoclàssic és representat per l’obra de l’arquitecte espanyol Tomás Toribio i el seu fill, que efectuaren nombroses construccions a la capital L’arquitectura moderna s’inicià sobretot amb la creació de l’escola universitària d’arquitectura 1915 Es destaquen…
Paul Hindemith
Música
Compositor alemany.
Estudià amb BSekles i Arnold Mendelssohn Després d’unes primeres obres de caire postromàntic, es vinculà a l’avantguardisme Dirigí els festivals de Donaueschingen 1921-26 i de Baden-Baden 1927-29 Estrenà per al teatre Mörder, Hoffnung der Frauen ‘Assassins, esperança de les dones’, 1921, el ballet per a putxinellis Nusch-Nuschi 1921 i les òperes Cardillac 1926, Neues vom Tage ‘Notícies del dia’, 1929 i Lehrstück ‘Peça didàctica’, 1929, amb text de Bertolt Brecht Evolucionà cap a un estil neoclàssic amb els concerts de cambra, un per a orquestra de corda i metall 1930, l’oratori…
Karl Friedrich Schinkel
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i pintor alemany.
Fou alumne de David i de Friedrich Gilly a l’Acadèmia de Berlín Féu llargues estades a Itàlia i a París Installat a Berlín, es dedicà en un primer moment a la pintura i tot seguit a l’arquitectura Membre 1811 i professor 1820 de l’Acadèmia, el 1839 fou nomenat director de les construccions regionals Inicialment la seva obra s’inscriu dintre el neogoticisme sobresurt en aquest moment el monument a la reina Lluïsa 1810 i la Friedrich Werdersche Kirche 1825-30, però s’imposà com a arquitecte neoclàssic amb obres com Neue Wache 1816-18, a Unter den Linden, Altes Museum 1823-28,…
Santa Maria de la Guàrdia Lada (Montoliu de Segarra)
Art romànic
L’existència d’aquesta parròquia és documentada des del segle XI, que apareix en les relacions de parròquies del bisbat de Vic amb el nom de Guardia Lata L’any 1094 es féu un conveni entre els habitants de la parròquia de Santa Maria de la Guàrdia Lada i un sacerdot sobre les obligacions i les retribucions del clergue que havia de regir la parròquia Segons que es dedueix del document, la parròquia feia poc que s’havia acabat de fundar El 1317 consta que Bernat Guillem era rector de la parròquia, la qual tenia també com a preveres Eugeni Claret, vicari, i el clergue Guillem Prunera També hi ha…
Sant Miquel de Bell-lloc d’Urgell
Art romànic
El terme de Bell-lloc és situat a llevant de Lleida, al límit occidental del Pla d’Urgell Potser el primer esment del lloc sigui de l’any 1153, en què els comtes d’Urgell i de Barcelona, d’acord amb els templers, concediren un honor entre Vensilló i Pedrillons a Bernat de Belllloc L’any 1254, Jaume I atorgà la meitat del castell de Bell-lloc als Sassala Durant el regnat d’Alfons II 1285-91, el terme de Bell-lloc fou incorporat a Lleida a petició dels veïns de l’indret L’església de Sant Miquel apareix pocs anys després de recuperar-se el bisbat de Lleida Consta en l’ Ordinatio ecclesiae…
Societat Filosòfica
Entitat inaugurada a Barcelona l’11 de juliol de 1815 i creada amb la finalitat explícita d’exercitar la metafísica, la física, l’oratòria i la poesia.
En foren fundadors Joaquim Llaró —que fou el seu màxim animador—, A Monmany, J Oliveró, BC Aribau i Puig i Vehil, tots ells molt joves aleshores Posteriorment hi entraren també J Martí i Cortada, R Muns i Seriñà, I Santpons i R López i Soler Una primerenca escissió 19 d’octubre, de la qual formava part Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior Semanario Erudito , després Periódico Erudito , on aparegueren nombrosos poemes de…
José de Lima Siqueira
Música
Compositor, director i professor brasiler.
Començà a estudiar a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro el 1926, on fou alumne de P Silva, F Braga i W Burle Marx Set anys després s’inicià en la composició tendint cap a un estil neoclàssic El 1935 ingressà com a professor d’harmonia en aquella institució, i al final de la dècada esdevingué director d’orquestra L’any 1940 cofundà l’Orquesta Sinfónica Brasileña, que dirigí durant vuit anys Tres anys més tard, després de realitzar treballs de camp al nord-est del Brasil, canvià el seu estil i en desenvolupà un altre basat en el folklore del país El 1949 fundà l’…
art lituà
Art
Art desenvolupat a Lituània.
L’arquitectura nacional és de fusta Entre els monuments de pedra n'hi ha d’estil gòtic internacional, nombrosos edificis barrocs i altres d’estil neoclàssic exemples d’aquests tres tipus són, a Vílnius, el castell s XIV, la universitat s XVII i la catedral catòlica 1777-1801, respectivament Després de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció de les ciutats bombardejades fou duta a terme unint a l’arquitectura utilitària elements nacionalistes Quant a les arts plàstiques, hi hagué una forta influència bizantina als segles XIII-XV al segle XVI foren combinades la influència…
gavota
Música
Dansa popular francesa estesa sobretot a la Bretanya, la Provença i en algunes àrees del País Basc.
A partir del segle XVI -i fins al segle XVIII-, dansa cortesana francesa generalment escrita en compàs partit 2/2, de tempo viu o moderat, formada generalment per frases repetides de quatre o vuit compassos amb anacrusi de mig compàs i motius rítmics senzills Coreogràficament derivava de l’antiga branle del segle XVI Especialment popular a la cort de Lluís XIV, s’introduí als ballets i les òperes de GB Lulli i JP Rameau, com una mena de contradansa Esdevingué una forma instrumental d’importància per a grups de cambra i de manera especial per a clavicèmbal, sense perdre, però, la textura…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina