Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
excedent
Economia
Part del producte social que sobrepassa el valor dels factors de producció emprats per a obtenir-lo.
Hom no pot separar l’estudi de l’excedent de la consideració dels processos de producció o distribució, i l’ha de relacionar tant amb el concepte d’explotació com amb els processos d’acumulació i de creixement econòmic L’excedent és la part del producte social apropiat per la classe no treballadora, independentment del fet que sigui destinat al consum improductiu o a la inversió En aquest segon cas, l’excedent possibilita l’acumulació de capital, base del creixement econòmic Atès que en els diferents models de producció l’excedent ha pres formes diverses en el capitalisme, per exemple,…
Miquel Anton Martí i Cortada
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i lexicògraf.
Vida i obra Feu estudis de física i de filosofia Fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica, on llegí poemes en castellà Ja el 1838 havia traduït al català Gli animali parlanti de Casti, que restà inèdita i s’ha perdut, i aquest mateix any publicà a El Guardia Nacional , amb el pseudònim d’ Un Taberí , una carta en prosa i un romanç en defensa d’un ús públic concret de la llengua catalana El 1839 publicà Llàgrimes de la viudesa , evocació de la mort de la seva esposa en poemes amb influències de la tradició barroca i neoclàssica i amb elements de possible procedència…
,
canvi
Economia
Forma de la distribució de les mercaderies dins la societat.
La superació d’una economia d’autoconsum amb la introducció de la divisió del treball exigí històricament l’aparició del canvi, instrumentat d’antuvi pels procediments de bescanvi o barata economia de bescanvi i, posteriorment, per la introducció del diner En ambdós casos, el problema que el canvi implicava consistia en la determinació d’un indicador general de l’estructura de relacions d’equivalència entre els distints béns produïts dins una comunitat econòmica, és a dir, el valor de canvi relatiu de cada bé o mercaderia Dins l’escola clàssica, el canvi aparegué com un concepte inherent a l’…
Teatro San Carlo
Música
Teatre de Nàpols, el més antic dels teatres d’òpera que es mantenen actius avui dia.
Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi del 1816 dins…
Pamplona
Ajuntament de Pamplona
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de Navarra, País Basc.
Situada a la conca prepirinenca homònima, sobre la terrassa superior de la riba esquerra de l’Arga, aigua avall de la seva confluència amb el Sadar Al llarg del segle XX ha sofert una important expansió i principalment dels anys cinquanta als setanta, en els quals el fort desenvolupament industrial de la ciutat ha estat afavorit pel règim foral, que ha facilitat la installació de nombroses empreses, les quals s’han situat a la perifèria Les indústries més destacables són la d’automòbils, maquinària, papereres i tèxtilsegle Centre d’ensenyament superior Universidad de Navarra, fundada el 1952…
les Coves de Vinromà
Vista general de les Coves de Vinromà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta que comprèn la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), anomenada la foia de les Coves, entre els estrets de la roca del Lledoner, al nord-oest, on deixa l’Alt Maestrat, i l’estret del Riu, al sud-est, on penetra al Baix Maestrat.
Limiten la foia, a l’oest, els tossals Gros 771 m alt i del Boix 734 m alt, i a l’est, les Talaies d’Alcalà 528 m alt i la serra de Murs 425 m alt Oberta pel nord vers Sant Mateu i pel sud vers el pla de l’Arc, aquesta vall forma part del corredor prelitoral situat a l’eix tradicional de comunicacions parallel a la costa mediterrània El 42% del territori és improductiu, ocupat en gran part unes 5600 ha per matollar hi abunden els espartars Als sectors més plans hi ha hortes 160 ha regades amb aigua del subsol els principals conreus de secà són els garrofers, les oliveres, cereals, ametllers i…
Lloseta
Vista general de Lloseta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al raiguer de la serra de Tramuntana, que ocupa la vall del torrent de s’Estorell, el qual talla perpendicularment les sèries plegades meridionals de la serralada fins a sortir al raiguer.
La terra no conreada és ocupada per pinedes 103 ha, alzinars 44 ha i garrigues 80 ha L’agricultura el 72,3% del terme és predominantment de secà 835 ha ametllers 465 ha, cereals 139 ha, oliveres 132 ha, garrofers 86 ha i figueres 23 ha El regadiu 35 ha es localitza a es Rafal d’en Marc, a la vall de s’Estorell, on darrerament han estat plantats nombrosos tarongers Al subsol hi ha jaciments de lignit de l’Estampià lacustre, que són explotats i tenen una producció anual de 30 000 tones Hi ha també importants pedreres de calcàries juràssiques, utilitzades per a la producció de ciment pòrtland en…
Manuel José Quintana
Literatura
Poeta castellà.
Estudiant a la Universitat de Salamanca, fou deixeble de Meléndez Valdés, la influència del qual es palesa en el primer volum de Poesías 1788 Assolí molt aviat un gran prestigi personal i literari i fou amic de Jovellanos, Cienfuegos i altres escriptors Per aquesta època darrers anys de Carles IV fundà el periòdic Variedades de Literatura y Arte Durant la crisi del 1808 defensà la causa nacional i obtingué diversos càrrecs polítics Publicà manifests i proclames i les famoses Poesías patrióticas 1808 Fundà i dirigí el mateix any el Semanario Patriótico Acabada la guerra contra Napoleó, fou…
Antígona
Personatge llegendari que recollí la literatura grega.
Antígona hauria nascut del matrimoni incestuós d’Èdip amb la seva mare Jocasta Acompanyà el pare cec quan aquest fou foragitat de Tebes a Èdip a Colonos , de Sòfocles, apareix com la personificació de l’amor filial A la tragèdia també de Sòfocles, representada a Atenes segurament el 441 aC i que duu el nom de l’heroïna, els seus germans Etèocles i Polinices han mort l’un a mans de l’altre rivalitzant pel poder de Tebes Creont, el nou rei, honora Etèocles i mana de no donar sepultura a Polinices, però Antígona burla la prohibició i el colga Detinguda i portada davant Creont, invoca les lleis…
Nova Escola Alemanya
Música
Denominació que la premsa alemanya donà, a mitjan segle XIX, a un grup de compositors propers a les estètiques de R. Wagner i F. Liszt.
Els membres més destacats d’aquella tendència estètica foren H von Bülow, P Cornelius, JJ Raff i K Tausig Qui definí l’ideari estètic del grup fou, però, el crític musical KF Brendel 1811-1868, des de les pàgines de la "Neue Zeitschrift für Musik", la revista iniciada per R Schumann a Leipzig i on es publicaren bona part dels escrits wagnerians En realitat, més que assenyalar un programa estètic concret, un dogma de composició, cal parlar de la posició liberal i progressista dels membres de la Nova Escola, de la seva preferència pel poema simfònic -en un particular aliatge que unia les obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina