Resultats de la cerca
Es mostren 1797 resultats
la Sorollera
Vista de la Sorollera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m alt), al sector d’interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer del qual desguassen els barrancs que drenen el terme.
Els boscs de pins i pasturatges ocupen unes 2 600 ha El regadiu patates, hortalisses i alfals es limita a 28 ha, que aprofita l’aigua de fonts hi predominen els conreus de secà cereals 100 ha de blat, 25 d’ordi, 9 de civada i 8 de sègol, vinya 130 ha, oliveres 45 ha i ametllers 7 ha La cria de bestiar de llana i porcí i l’extracció de pedra calcària complementen l’economia La vila 117 h agl 1981 842 m alt es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei
seqüenciació
Biologia
Determinació de la seqüència d’alguns components de molècules complexes, com ara els aminoàcids que formen els pèptids o les proteïnes i els nucleòtids dels àcids nucleics.
La seqüènciació gènica permet identificar els gens que ocupen una mateixa localització en realitat es tracta de mutacions de gens en el cromosoma La representació en una línia de la seqüència d’uns gens en el cromosoma constitueix un mapa genètic L’estudi d’unes determinades seqüències d’aminoàcids, amb funcions homòlogues i distribuïdes universalment dins d’un grup biològic, permet estimar la distància evolutiva entre els grups estudiats La seqüenciació de l’ARN dels ribosomes ha revelat unes relacions filogenètiques entre els éssers vius que permet dividir-los en tres grans…
falaixa
Etnologia
Individu d’una ètnia etiòpica que es distingeix sobretot per les seves creences i tradicions hebrees.
Tot i que desconeixen el Talmud, disposen d’una Bíblia escrita en llengua gueez, practiquen la circumcisió, observen el sabbath , etc Des d’un punt de vista etnològic el seu origen és controvertit Mentre algunes hipòtesis els consideren un dels diversos grups etnolingüístics àgau convertit al judaisme per emissaris hebreus provinents d’Egipte als ssII i III dC, altres situen el seu origen en comunitats jueves emigrades d’Egipte i posteriorment barrejades amb la població etiòpida autòctona, la qual haurien convertit Hom calcula el seu nombre en uns 50 000, i ocupen la regió d’…
podzol
Geologia
Tipus de sòl de perfil ABC, molt àcid, amb humus de tipus mor
.
En l’horitzó A, sota l’humus hi ha una capa blanquinosa formada per argiles alterades per acció dels àcids húmics, i en l’horitzó B s’acumulen els productes d’aquesta alteració Els dos tipus més característics són els podzols fèrrics , formats en boscs de coníferes i en condicions molt humides, amb humus fibrós i amb l’horitzó B vermellós per acumulació de sesquiòxids, i els podzols húmics , desenvolupats en brugueres i en condicions d’humitat baixa, amb humus pulverulent i amb l’horitzó B negrós, enriquit en sesquiòxids i en composts húmics Els podzols ocupen grans extensions a les regions…
allargament
Fonètica i fonologia
Augment de la durada d’una realització fonemàtica produïda per algunes causes regulars i normalment solidari al to, a la intensitat i també a l’èmfasi emotiu.
En general, totes les llengües presenten aquest fenomen en les seqüències fonemàtiques subjectes al fonema de cadència per exemple, al final d’una proposició asseverativa, que es caracteritza per una relaxació progressiva i un augment compensatori de la durada Així, en català, els últims fonemes de “en Pere sortia de casa”, tant com “de casa sortia en Pere”, manifesten una durada molt superior als que ocupen els primers llocs de la proposició, en les mateixes condicions fonètiques En llengües com és ara el llatí, el grec i el sànscrit, on la durada té caràcter distintiu, l’…
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…
Callosa de Segura
El passeig de Callosa de Segura amb l’església al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Situat al vessant occidental de la serra de Callosa la major part del terme ocupa la dilatada plana litoral, formada per la coalescència dels deltes interiors del Segura i del Vinalopó, que han deixat un gran nombre d’aiguamolls, en part bonificats Comprèn també l’enclavament del camp de Callosilla Manca el bosc, i la garriga és gairebé inexistent Hom conrea el 87% del terme 2 150 ha, un 85% del qual és de regadiu, que aprofita l’aigua del Segura a través del sistema de doble circulació la séquia de Callosa, que pren l’aigua a la ciutat d’Oriola, i les assarbs de La Anguililla i…
Tesà
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, estès entre la riba dreta del Rard i el nucli urbà de Cornellà del Bèrcol.
Les terres són regades, en part, amb aigua procedent de l’agulla de la Mar Els principals conreus són els fruiters sobretot presseguers, que ocupen unes 250 ha La vinya és encara important unes 100 ha, el 50% de les quals són dedicades a vins de qualitat Destaca també la producció d’hortalisses, gran part en règim d’hivernacle El 1982 entrà en servei l’Institut Agrícola El poble 13 m alt és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial SantPere Era, probablement, una villa romana dins l’àmbit de la ciutat d’Elna hom incrustà a la façana de l’…
Orellà
Municipi
Municipi del Conflent, al sector alt de la comarca, estès a l’esquerra de la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent, entre els contraforts meridionals (2 091 m alt) del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d’Évol a la Tet, a l’extrem del nucli urbà d’Oleta.
La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i Turol
Mouloûya
Uadi
Uadi del Marroc (480 km de longitud i 22,3 m3/s de cabal).
Neix a l’Atles mitjà, des d’on pren la direcció NE Travessa el Marroc oriental i desguassa a la Mediterrània Diferents tribus àrabs n'ocupen el curs mitjà i en conreen les ribes cereals El 1967 hi fou acabada de construir la presa de Mechra Klila, que proveeix d’electricitat el NE del Marroc A la vall del uadi hi ha dipòsits de plom i de manganès El 1291 Jaume II de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella el prengueren com a límit de llurs respectives zones d’influència Jaume II es reservava els territoris situats a l’est del riu Algèria, Tunis, etc i el rei castellà la zona del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina