Resultats de la cerca
Es mostren 752 resultats
física del so
Música
Part de l’acústica que descriu de manera objectiva els fenòmens de producció i transmissió del so.
El so és generat sempre a partir de la vibració d’un sistema mecànic o acústic cordes, membranes, columnes d’aire, que es propaga després a altres sistemes caixes de ressonància, aire circumdant La propagació d’aquesta vibració inicial s’anomena ona Així doncs, la física del so s’ocupa bàsicament d’estudiar i formular de manera general el problema vibratori i ondulatori descripció i anàlisi de vibracions, definició de les magnituds característiques, interacció entre sistemes vibratoris, fenòmens de propagació, etc Vibracions Reflexió i transmissió © Fototecacat/ Studi Ferrer Una vibració és…
antena parabòlica
Antena formada per una superfície conductora en forma de casquet de paraboloide, en un dels focus del qual és situat el transmissor o receptor.
En aquesta antena, les ones electromagnètiques rebudes d’un punt allunyat són reflectides per la superfície parabòlica i concentrades en el focus hom aconsegueix així una gran directivitat És usada preferentment per a transmissió o recepció a molt altes freqüències en radar, comunicacions via satèllit, comunicacions militars de campanya, enllaços de TV per microones, etc
George Francis FitzGerald
Física
Físic irlandès.
Fou professor a la Universitat de Dublín i membre de la Royal Society de Londres Féu investigacions sobre les ones electromagnètiques i la teoria de l’èter Interpretà la famosa experiència de Michelson sobre la determinació de la velocitat de la llum i enuncià la teoria de la contracció longitudinal dels cossos en moviment
forat negre

La primera imatge d’un forat negre, situat en el centre de la galàxia M87 (10-04-2019)
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general i les…
radarastronomia
Astronomia
Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’…
mantell

Zonificació en profunditat de la Terra amb el mantell i les seves diferents parts
© Fototeca.cat
Geologia
Capa de la Terra compresa entre la discontinuïtat de Mohorovičić, que la separa de l’escorça, i la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del nucli.
S'estén des d’una fondària mitjana de 40 km fins als 2900 km i representa el 83% del volum i el 68% de la massa terrestre La densitat del mantell augmenta amb la fondària de 3,4 a 5,6 i la velocitat de propagació de les ones primàries P o longitudinals creix des de 8 a 14 km/s Dins el mantell hi ha dues discontinuïtats sísmiques secundàries situades a 200 i 700 km de fondària entre les quals es produeix un ràpid augment de la velocitat de propagació de les ones sísmiques La discontinuïtat dels 700 km separa un mantell inferior d’un mantell superior Des del punt de…
acoblador direccional
Dispositiu passiu de quatre accessos que, inserit en una línia de transmissió, permet d’extreure una part de l’energia que s’hi propaga en una direcció determinada.
N'hi ha de tres tipus constructius en microstrip , guia d’ones i bobina híbrida Serveixen, en els sistemes de comunicacions, per a fer el monitoratge de la potència de sortida dels transmissors i, en instruments com ara els analitzadors de xarxes, per a mesurar els paràmetres de dispersió S i les pèrdues de retorn dels dispositius
principi de Huygens-Fresnel
Física
Principi enunciat per Fresnel el 1816 que permet d’explicar els fenòmens de difracció de la llum i que és una modificació del de Huygens.
Consisteix a suposar que les ones secundàries del principi de Huygens es propaguen en totes direccions, però amb una amplitud A que depèn de l’angle α entre la direcció de propagació de la resultant i la direcció considerada, de manera que A és màxima quan α=0 i va disminuint fins que, quan α≥90°, A= 0
Karl Ferdinand Braun
Física
Físic alemany.
Professor a les universitats de Marburg, Estrasburg, Karlsruhe i Tübingen Descobrí les propietats rectificadores de certs cristalls binaris i les aplicà a la detecció de les ones de ràdio, cosa que féu possible la telegrafia sense fils Inventà també un tipus de tub de raigs catòdics El 1909 rebé, ensems amb Marconi, el premi Nobel de física
radiofreqüència
Electrònica i informàtica
Freqüència de les ones electromagnètiques emprades en radiocomunicacions.
Normalment són compreses entre 3 kHz i 300 000 MHz, i aquest interval ha estat distribuït en bandes segons un conveni internacional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina