Resultats de la cerca

Situació Una vista de les ruïnes, mig excavades, de l’església, on es pot veure, desenterrat, el mur circular de l’absis F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església són situades dalt uns altiplans conreats, a frec del camí que porta al mas Alzina, a la banda nord-oriental del terme Hom hi va per Navàs, on cal emprendre la carretera que mena a Serrateix Després d’haver passat el quilòmetre 3, cal deixar-la per seguir el camí que condueix a Sant Cugat Després d’un breu recorregut, s’ha d’agafar un altre camí, situat a la dreta i degudament senyalitzat, el qual, enfilant-se costa amunt, porta…

El bastiment sol tenir, al mig, una cabina per als passatgers El gondoler, dret a popa, voga amb un sol rem La góndola és asimètrica respecte al pla longitudinal, per tal de contrarestar l’impuls amb el rem, des d’estribord Les góndoles són de color negre, d’acord amb unes ordenances que daten de l’edat mitjana

Cal cercar-ne els orígens a Siracusa Sicília, com a resposta a l’estímul de la necessitat oratòria, incrementada per la lluita política i judicial del segle V aC Gòrgies i el seu deixeble Trasímac de Calcedònia foren els primers que, a Atenes, ensenyaren i imposaren els criteris que havien de regir la prosa artística, amb la qual cosa feren que la retòrica fos alhora la tècnica del parlar i també la tècnica de l’escriure Gòrgies elevà l’ideal del ‘parlar bé’ εῦ λέγειν a un ideal de cultura i convertí la seva prosa en quelcom molt afí a la poesia En la seva doctrina, el καιρός és a dir, la…

La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…

Escultura d'esteatita representant un ós polar Corel - M Beedell Algunes botigues de les ciutats canadenques i nord-americanes, o fins i tot europees, ofereixen escultures fetes pels inuits Solen ser bellíssimes representacions artístiques d’animals o d’escenes de caça, més rarament de figures humanes, en posicions sovint forçades o inusuals Cadascuna reflecteix, és clar, el geni personal de l’artista afaiçonador, però totes comparteixen aquesta singular disposició dels volums i una textura indefectiblement blanquinosa, mat i porosa, o bé grisosa, compacta i lluent D’on surten aquestes…

Situació Església parroquial del nucli semiabandonat de Dorve, en precari estat de conservació, coronada a llevant per un absis amb decoració de tipus llombard ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Bartomeu és a la part alta —al nord— del poble de Dorve, on només viu una família Aquest poble, que no disposa d’accés rodat, és situat a la part alta d’una vall secundària, a l’esquerra del riu Noguera Pallaresa, sobre l’embassament de la Torrassa Mapa 34-9182 Situació 31TCH482174 Per a anar-hi cal travessar aquest embassament per la Guingueta d’Àneu, i prendre un corriol, ben senyalitzat…

La domesticació és un llarg procés d’adaptació d’algunes poblacions animals a determinades necessitats de l’home Aquest procés comporta la fixació genètica de modificacions morfològiques, fisiològiques o etològiques És un fenomen lligat a l’espècie humana que ha contribuït a la diversificació dels organismes vius Es consideren animals domèstics aquells que han sofert un procés de selecció per part de l’home fins al punt d’adquirir i consolidar unes determinades característiques que els diferencien dels seus ancestres salvatges La denominació d’animal domèstic es refereix al conjunt d’una…

La tècnica comprèn burinar, cisellar, embotir, encunyar, entallar, esmaltar, filigranar, fondre, gravar, incrustar, martellejar, niellar, etc En forma part la joieria Des del tercer millenni aC, a Egipte, foren fetes joies diverses, pectorals, plaques d’or calades amb incrustacions de pedres de colors, igual com a Mesopotàmia tombes d’Ur A l’antiga Pèrsia hom observa un augment continuat dels objectes destinats a l’ornament i a formar part de vaixelles A Creta i a Micenes foren perfeccionades les tècniques del gravat, de l’embotit i del cisellat vasos de Vafiò, perfeccionaments…