Resultats de la cerca

És designada així a causa de la seva consistència i pel líquid que de vegades se'n desprèn, d’aparença gomosa Després d’unes fases de formació i d’ulceració, segueix una fase final d’evacuació i d’assecament El mot designà inicialment certes lesions de la pell, els ossos i les vísceres típiques de la fase terciària de la sífilis

La luxació o dislocació consisteix en el desplaçament de les estructures òssies que formen una articulació, en general com a conseqüència d’un traumatisme No s’ha d’intentar mai de collocar a ta posició normal els ossos afectats per una luxació abans d’adreçar-se al metge Cal tenir en compte que, si es fa de manera incorrecta, es poden lesionar d’altres estructures de la zona en moure l’os i provocar complicacions, com ara hemorràgies, si s’esquinça un vas sanguini, o alteracions neurològiques, si en resulta seccionat un nervi El comportament més correcte és mantenir l’articulació en la…

Tenen un cos allargat, sovint protegit amb una cuirassa d’ossos cutanis plaquetes òssies que els donen un aspecte estrany, boca petita, sense dents, amb musell llarg i tubular, brànquies reduïdes, lobulades o filiformes, aletes abdominals reduïdes o inexistents i caudal homocerca i indivisa, quan és present Habita en aigües càlides, temperades i també fredes, tant dolces com salabroses Almenys 15 espècies són comunes a la Mediterrània

La sacaromicosi nord-americana pot ésser cutània , que apareix en zones descobertes de la pell en forma de nòduls que després supuren, i generalitzada , que afecta sobretot el pulmó i després es localitza a la pell, als ossos i a les articulacions La sacaromicosi sud-americana comença a manifestar-se per una ulceració bucal que s’estén a la pell veïna i als ganglis limfàtics

Tenen el cos ovalat i de dimensions variables, cobert d’escates cicloides la boca és llisa, amb mandíbules sense dents, i barbes en moltes espècies els ossos de la faringe són falciformes amb estructures anomenades dents faríngies, que juntament amb formacions del basioccipital, recobertes amb una placa còrnia, formen un aparell rosegador molt potent Són criats amb fins alimentaris o com a peixos d’aquari

Estudià medicina a Ferrara i fou professor de cirurgia i anatomia a la Universitat de Pisa 1548 i a la de Pàdua 1551, on succeí Vesalius Estudià el desenvolupament dels ossos i l’osteologia del crani Descriví l’orella interna timpà, els músculs dels ulls, el canal o hiatus de Fallopi , els tubs uterins trompa de Fallopi , etc Introduí diversos termes anatòmics vagina, placenta, clítoris, etc

Lyell, a diferència de Linné, ja no atribueix causes providencials als mecanismes que mantenen si fa no fa constants les proporcions entre les poblacions naturals Els equilibris naturals, per a Lyell, el fundador de la geologia moderna, tenen causes materials Allí on Linné veia una intenció divina, Lyell constata efectes cecs de les forces de la natura Aquest text, curiosament poc divulgat, representa un dels primers exemples d’una especulació del que avui podria emmarcar-se en l’ecologia teòrica En el seu temps, però, no tenia encara un encaix clar, bé que va aparèixer en un llibre de…

Tipus de lesions òsteo-articulars simples L’aparell locomotor pot sofrir diferents tipus de lesions com a conseqüència d’un traumatisme Pel que fa a les estructures òsteo-articulars, les lesions corresponen, fonamentalment, a fractures òssies, luxacions i esquinços La fractura òssia correspon a la ruptura, parcial o total, d’un o més ossos, és a dir, de les estructures dures i resistents que constitueixen la part fonamental de l’aparell locomotor La luxació o dislocació correspon al desplaçament d’un o més ossos de la seva posició normal en una articulació, és a dir, en l’estructura on…

Tenen el bec curt, fort i molt ganxut, les ales amples, les potes fortes i quatre dits amb urpa a cada peu S'alimenten d’insectes, rosegadors i petits ocells, els quals, s’empassen sencers, i més tard en vomiten, en forma de boles, les parts no digeribles pèls, ossos, plomes, etc Presenten pavelló auditiu rudimentari L’odre comprèn dues famílies, la dels estrígids i la dels titònids

La seva acció principal és la inhibició de la reabsorció dels ossos, de manera antagònica a la de la parathormona, i intervé, per tant, en el metabolisme fosfatocàlcic amb efectes hipocalièmics i hipofosfatèmics Patològicament és segregada en excés pel carcinoma medullar de la tiroide, del qual esdevé un marcador tumoral important Clínicament la calcitonina és utilitzada en el tractament d’algunes malalties òssies com l’osteoporosi i la malaltia de Paget