Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
estolidobranquiats
Zoologia
Ordre de la classe dels ascidiacis format per individus que es caracteritzen pel fet de presentar a la cambra branquial una sèrie de plecs meridians ben desenvolupats que formen unes costelles longitudinals i divideixen la cavitat en un nombre corresponent de subcambres.
Hi ha formes solitàries i colonials Són corrents a la Mediterrània l' ascidi roig , el raïm de mar i l' ou de mar
luteïna
Bioquímica
Xantofil·la present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues i en els cereals.
N'hi ha també al rovell de l’ou, procedent dels cereals ingerits per les gallines És un diol derivat de l’α-carotè
Marthe Lucile Bibesco
Literatura francesa
Escriptora romanesa en llengua francesa.
Tractà temes autobiogràfics i records personals amb una visió aristocratitzant — Images d’Épinal 1937, La nimphe Europe 1960—, i personatges històrics Churchill ou le courage 1956, etc
escatol
Bioquímica
Producte resultant de la degradació, pels bacteris intestinals, del triptòfan de la dieta.
Hom l’obté per fusió de la clara d’ou amb KOH Contribueix a donar l’olor característica als excrements No és tòxic en les quantitats produïdes ordinàriament
consomé
Gastronomia
Brou que ha pres tot el suc de la vianda bullida per mitjà d’una cocció llarga i lenta.
Sovint hom hi afegeix xerès sec o rovell d’ou, i se serveix calent o fred, sol o amb carn a trossos petits, flam, formatge ratllat, galetetes salades, etc
albuminat
Bioquímica
Compost format per una albúmina i un metall pesant, que és obtingut generalment precipitant una solució d’albúmina amb una sal metàl·lica.
Els albuminats de ferro havien estat utilitzats en medicina La formació d’un albuminat insoluble fa que la clara d’ou sigui utilitzada com a antídot del clorur mercúric
amanida catalana
Amanida catalana
Magnus Manske (CC BY 2.0)
Gastronomia
Plat típic de la cuina catalana.
Conté, com a ingredients bàsics, hortalisses fresques enciam, tomàquet, ceba, pastanaga, pebrot, etc acompanyades d’embotits, també sol portar espàrrecs blancs, olives i en alguns casos ou dur i pernil
pintura al tremp
Pintura
Nom genèric que hom aplica a les pastes pictòriques aquoses i cobrents, constituïdes per una trempa i un pigment.
Hom sol distingir cada tremp segons la trempa utilitzada tremp d’ou, de cola, de plàstic, de caseïna, etc La pintura al tremp de goma és anomenada aiguada o guaix
Daniel-Rops
Historiografia
Literatura francesa
Cristianisme
Pseudònim de l’historiador i novel·lista catòlic francès Henri Petiot.
Escriví, entre d’altres, Mort où est ta victoire 1934 i Histoire de l’Église du Christ 1948-63, que tingué una gran difusió i fou traduïda a diverses llengües
salsa
Diferents tipus de salses
Gastronomia
Mescla de productes comestibles, amb la participació important d’espècies, herbes i condiments diversos, de consistència líquida o pastosa, emprada per a acompanyar les viandes o els productes alimentaris per tal de fer-los més saborosos o d’incitar el desig d’ingerir-los.
De les moltes varietats de salses que existeixen, les més emprades als Països Catalans són l’allioli, la beixamel, l’escabetx, la maionesa, el romesco, la salsa blanca feta com la beixamel però sense llet i, eventualment, amb brou i adobada amb anxoves picades, tàperes, pebre, ceba i altres condiments, la salsa de tomàquet sofregit de ceba, polpa de tomàquet, oli i sal, la salsa picant al curry curry, la salsa ketchup salsa de tomàquet amb ceba, pebrot, sucre, mostassa, xampinyons, pebre, vinagre, etc, la salsa tàrtara feta amb rovell d’ou, oli, vinagre o llimona i altres…