Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
tonyina
tonyina
© World Trade Tuna
Alimentació
Ictiologia
Teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels túnids, d’una gran mida (fins a 3 m i 500 kg de pes), amb el dors d’un color blau fosc i el ventre argentat, de cos poderós, amb dues aletes dorsals, pínnules anals i dorsals, cua semilunar i pell coberta d’escata.
Depredador molt actiu a la zona pelàgica, viu solitari i habita fins en unes profunditats de 1000 m durant tot l’any, llevat a la primavera, que forma grans bancs que s’apropen a la costa per fresar, moment que hom aprofita per llur pesca, amb almadraves o amb xarxa i arpó Habita en les mars temperades de tot el món, i la seva pesca ha originat una activa indústria conservera La seva carn, fresca, salada o en conserva, és agradable i nutritiva La seva composició és d’un 59% d’aigua, 13-27% de pròtids i 9-13% de lípids A vegades, si no ha estat condicionada d’una manera adient,…
rabosa argentada
Rabosa argentada
Abdelwahid Dria (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels clínids, d’uns 10 cm de llargada, amb dues aletes dorsals, la segona molt llarga i en tot semblant a l’anal, les pelvianes en posició jugular, la caudal petita i en forma de ventall, les pectorals relativament grosses i també en forma de ventall.
Té el cap petit i puntegut i el cos recobert d’escates cicloides i amb vuit bandes transversals fosques que alternen amb bandes argentines Habita en zones de poca fondària, entre les cistoseires, i als fons rocallosos És comuna a les mars dels Països Catalans
besuc
besuc
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, d’uns 35 cm, amb el cos ovalat i comprimit, de dors rosat i flancs de color blanc argentat, amb una taca marronosa entre l’opercle i l’inici de la línia lateral; els ulls, molt grossos, ocupen una gran part del cap.
Té les escates dures i brillants Abunda a les costes de la península Ibèrica, on viu en grans bancs sobre fons rocallosos i sorrencs, a gran profunditat 200-500 m hom el pesca amb palangres i arts d’arrossegament La carn, forta i de gust saborós, és molt apreciada i és consumida fresca
tallahams
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, d’uns 80 cm de llargada, amb dues aletes dorsals, la primera petita i amb radis dèbils, i la segona grossa, angulosa i oposada a l’anal; les aletes pelvianes són en posició toràcica, i la caudal va sobre un peduncle molt marcat i és molt escotada.
El dors i la part alta dels costats són de color verd blavós intens, i el ventre entre blanc i argentat És una espècie típicament depredadora, molt estimada pels pescadors esportius a causa de la seva resistència a ésser capturada és pescada principalment amb curricà Pelàgica, abunda a les costes del sud de la península Ibèrica i a les del País Valencià, bé que és encara més abundant a l’Atlàntic i a les costes del nord d’Àfrica
sorell
Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
boga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, que fa fins a 35 cm de llargada; és un dels espàrids més afusats, caràcter aquest, com la coloració, típicament pelàgic; té el musell rom i una línia lateral bruna, amb quatre llistes longitudinals laterals grogues; el dors és gris blavós, i el ventre, argentat.
És molt voraç viu a les aigües càlides de la Mediterrània, de l’Atlàntic oriental i septentrional, prop les costes rocalloses i sobre els camps de fanerògames marines, però sol formar moles abundants mar endins Té importància en pesca
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per quatre bandes…
variada
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 40 cm, de cos alt i comprimit, amb una taca negra molt grossa a la part posterior del cap, des de la línia dorsal fins a l’angle de l’opercle, i una taca negra a la base del peduncle caudal, amb aletes ventrals negres i costats amb bandes blaves i daurades.
És hermafrodita i omnívor, i habita a la zona costanera litoral, als rompents, sobre fons rocallosos, i als ports Comú a l’Atlàntic i a la Mediterrània, és freqüent a les aigües dels Països Catalans
rabosa morruda
Rabosa morruda
Cisamarc (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tripterígids, d’uns 7 cm de llargada, amb dues aletes dorsals (la primera triangular i amb els primers radis més llargs que els altres i la segona petita), la caudal en forma de ventall i petita, l’anal llarga, les pectorals grosses i en posició ventral i les pelvianes filiformes i en posició jugular.
Presenta una coloració molt diferent en el mascle i en la femella, la qual cosa provoca un gran dimorfisme Territorial, el mascle escull un forat en un fons pedregós, on fa una mena de niu entapissat d’algues, i després efectua una dansa nupcial característica És comú als fons rocallosos, entre 10 cm i 1 m de fondària, de les mars dels Països Catalans
verat
Verat comú
Biopix Nature Photos (cc-by-nc)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels escòmbrids, de cos fusiforme, amb l’aleta caudal molt escotada, el peduncle caudal molt estret, premaxil·lar soldat al maxil·lar (juntament amb la mandíbula inferior constitueix un musell agut), òrbita ocular envoltada pel darrere per una anella completa d’ossos independents, dents petites i dues aletes dorsals (la segona dorsal i l’anal seguides de 5-6 pínnules).
Inclou dues espècies S scombrus , el verat comú , i S colias japonicus , el verat d’ull gros , peixos pelàgics, d’alta mar i d’una gran importància econòmica, car formen en primavera grans bancs que s’apropen a les costes i són activament capturats per la seva carn, molt saborosa i alimentosa, puix que és un peix blau molt ric en greixos S'alimenten de crustacis planctònics i de pteròpodes Verat d’ull gros Lanzardo2 CC0 Molt comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, ambdues espècies són venudes als mercats indistintament, bé que el verat d’ull gros té els ulls molt més grossos, és de mida…