Resultats de la cerca
Es mostren 391 resultats
Abū Ḥanīfa
Literatura
Dret
Jurista i escriptor en llengua àrab d’origen persa.
És el fundador de l’escola jurídica hanafita Literàriament formà part de l’anomenada escola de Bagdad És autor, a més, d’un tractat botànic Kitāb al-Nabāt , i d’un altre sobre les estrelles Kitāb al-Anwā'
Sardes
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor.
Capital del regne de Lídia, fou destruïda pels cimmeris al s VII aC reconstruïda pels grecs, fou, més tard, seu de la satrapia persa de Lídia Conquerida per Alexandre, passà als Antigònides, a Lisímac i, el 287 aC, als selèucides Encara formà part del regne de Pèrgam 189 aC i de l’imperi Romà 133 aC Un terratrèmol la destruí 17 dC, però fou novament edificada i tingué una importància religiosa pel temple d’Àrtemis i econòmica notable El cristianisme hi arrelà aviat Sardes és una de les 7 esglésies de l’Apocalipsi Són importants les restes del temple d’Àrtemis, d’època hellenística
Bitínia
Regió històrica del nord-oest de l’Àsia Menor, a la costa meridional de la mar Negra, limitada per les de Paflagònia, Frígia i Mísia.
S'hi establiren colònies gregues fundades per colonitzadors de Mègara al s VI aC posteriorment formà part de l’imperi Persa amb Ciros, i durant l’època hellenística, en desmembrar-se l’Anatòlia selèucida, es constituí regne independent 279 aC, amb capital a Nicomèdia, regit per una dinastia de reis anomenats Nicomedes o Prúsies Nicomedes IV, que en fou l’últim, deixà en testament el país a Roma 74 aC, sense que l’oposició del rei Mitridates del Pont reeixís a impedir-ho Des d’aleshores fou província romana fou coneguda als primers segles de l’Església pels concilis de Nicea i de…
tadjik
Història
Individu d’un poble iranià, de raça turànida, que habita a les províncies septentrionals de l’Afganistan, des d’Herāt fins al Badakhšan (uns sis milions d’individus) i a l’actual República Socialista Soviètica del Tadjikistan.
Representen un estrat ètnic autòcton anterior a la penetració turca, el qual, a diferència dels altres grups irànics nòrdics bactrians, sogdians, tokharis, etc, no fou turquitzat Parlen diversos dialectes del persa Dominats pels turcs mongols segles XIV-XV, llur territori fou objecte de disputes entre perses i uzbeks segles XVI-XVII, i més tard segles XVIII-XIX entre l’Afganistan i els kanats de Bukhara i Kokand Amb l’annexió d’aquests kanats al domini rus 1868 i 1876, el territori restà dividit entre Rússia, que dominà tota la zona nord de l’Amudarja Tadjikistan, i l’Afganistan…
Atiq Rahimi
Cinematografia
Literatura francesa
Literatura persa
Cineasta i escriptor afganès naturalitzat francès.
Estudià al liceu francès de Kabul El 1984 fugí del seu país i demanà asil polític a França, on es doctorà en comunicació audiovisual Dirigí diversos documentals sobre el seu país d’origen, entre els quals trobem Zaher Shah, le royaume de l’exil 2000, A fghanistan 2002, i Terre et cendres 2004, premiada a Canes, i basada en la seva primera novella del mateix títol 2000, escrita en persa Són escrite també en aquesta llengua les dues següents novelles Les mil cases del somni i del terror 2002 i El retorn imaginari 2005 La seva quarta novella, escrita en francès, Syngué Sabour Pierre…
brahui
Etnologia
Individu d’una confederació de tribus del Balutxistan central i oriental (275.000 individus, aproximadament).
De característiques racials semblants a llurs veïns balutxis i pathans, són principalment pastors nòmades de cabres, organitzats en 23 tribus tributàries del kan brahui de Qalāt La confederació agrupa també minories d’altres pobles indígenes i captius balutxis, pathans, perses, jats La religió musulmana dels brahuis és totalment impregnada de costums hindús Els brahuis obtingueren la màxima cohesió i el màxim desenvolupament polític durant el segle XVIII, a l’època d’expansió del kanat de Qalāt La llengua, escrita en caràcters àrabs, pertany a la família dravídica en les característiques…
Abū Ǧa‘far al Manṣūr
Història
Segon califa abbàssida (754-775).
Successor del seu germà Abu-l-'Abbās al-Saffāḥ, lluità contra els descendents d’'Alī i els prengué Medina el 762 el mateix any començà l’edificació de Bagdad, on traslladà la cort Durant el seu regnat, Al-Andalus musulmana es proclamà independent amb ‘Abd-al-Raḥman I, i el 770 el nord d’Àfrica es revoltà contra ell Reprengué la guerra contra Bizanci, però no progressà gaire en la conquesta territorial Consolidà l’estat abbassí tot afavorint la influència persa en la seva administració Edificà també al-Hilla i engrandí Al-Basra i Kūfa Impulsà la cultura i feu traduir a l’àrab…
Meḥmet Sulaymān Fuẓūlī
Literatura
Poeta islàmic.
Xiïta i d’educació refinada, s’inicià en la poesia amb el maṯnawī Beng-ü-Bāde ‘L’haixix i el vi’, dedicat al sobirà safèvida Šah Ismā'īl quan ocupà Bagdad 1508 Quan Solimà el Magnífic conquerí l’Iraq 1534 compongué poesies en honor seu, que li valgueren la protecció del nou govern otomà A més de la seva producció en turc, és autor d’una excellent collecció de poemes en àrab Maṭla ‘al-i'tiqād i de nombroses obres en persa, no tan importants Aviat foren musicats molts dels seus poemes, un dels quals, Leylā wü-Meǧnūn , constituí el llibret de la primera òpera musulmana 1908
música àrab
Música
Música pròpia dels àrabs.
Té com a base un conjunt de tradicions populars recollides d’antuvi oralment en els països afectats per la conquesta musulmana i codificades sota la influència de la teoria grega En el període preislàmic fins el 661 la música àrab, confinada a la península d’Aràbia, tingué un caràcter purament folklòric és el temps anomenat de la ignorància ǧāhiliyya , però amb una cultura poètica original i intensa, rica en imatges i accents, sobretot a l’islam Vers el segle V sorgí una forma sàvia, la cassida En el període dels inicis de l’islam 661-762 la dinastia dels Omeies, installada a Damasc, entrà…
catifa
Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.
L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol oscillar entre 250 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina