Resultats de la cerca
Es mostren 657 resultats
Jean-Baptiste Colbert
Història
Estadista francès, ministre de Lluís XIV.
Fill d’un ric comerciant de Reims, degué la seva ràpida carrera a Mazzarino, el qual, havent-li confiat l’administració de la seva fortuna personal 1651, el recomanà, en morir, a Lluís XIV Després d’haver provocat la caiguda del superintendent Fouguet, que ell acusà de malversació de fons, fou nomenat intendent d’hisenda 1661 i esdevingué poc temps després controlador general 1665, secretari d’estat de la casa del rei 1668 i de la marina 1669 En vuit anys acumulà a les seves mans tota l’administració central de França, la reorganitzà en un sentit unitari, n'eliminà els abusos i fou l’…
Jacques Gaillot
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat prevere el 1961, es preocupà ben aviat per la sort dels marginats i, un cop nomenat bisbe d’Évreux 1982, multiplicà les seves intervencions públiques en defensa de les persones sense llar Es mostrà discrepant de la doctrina oficial de l’Església sobre temes morals relacionats amb la sexualitat Amonestat diverses vegades per la Conferència Episcopal Francesa, finalment fou destituït per Joan Pau II del seu càrrec de bisbe d’Évreux 1995, diòcesi que fou encomanada a Jacques David, fins aleshores bisbe de La Rochelle i Saintes En una situació que ell mateix qualificà de “bisbe sense seu…
La Campana de Gràcia

Capçalera del primer número del setmanari 'La Campana de Gràcia'
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica Més interessat…
Eduard Zulueta i Ángel
Política
Dret
Advocat i polític.
Es traslladà a França, a París, on cursà estudis Més tard, emigrà a Amèrica i s’installà a Colòmbia, a Bogotà Hi reprengué els estudis i es graduà en dret i jurisprudència Després de certa experiència en la seva professió, exercí com a advocat a la Cort Suprema de Justícia 1935 Treballà a la Universitat de Colòmbia, on, a partir del 1938, fou professor de dret civil, internacional i privat Fou magistrat de la Cort Suprema de Justícia El 1944 inicià la seva carrera diplomàtica com a ambaixador al Perú 1944 Integrat políticament al país, formà part del govern colombià com a…
Manuel Delgado Ruiz
Antropologia
Antropòleg.
Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona És membre del GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia , del qual ha estat membre de la junta directiva El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió…
Llorenç Planes

Llorenç Planes
Literatura catalana
Escriptor, activista cultural i polític.
Enginyer agrònom, exercí de professor al Liceu agrícola de Tesà Rosselló Responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu 1973, contribuí a l’acostament difícil entre agricultors de banda i banda de la frontera d’estat i a la confrontació dels seus problemes El 1992 fou guardonat amb la Medalla de l’Agricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya Pròxim a les posicions del Grup Cultural de Joventut Catalana i, posteriorment, de les del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació CREA, publicà El petit llibre de Catalunya Nord Lluita per un “Rosselló” català 1974,…
,
Theo Angelopoulos

Theo Angelopoulos
© Berlinale
Cinematografia
Nom amb el qual és conegut el realitzador cinematogràfic grec Theodoros Angelopoulos.
Estudià dret al seu país i literatura i cinema a París De retorn a Grècia, fou crític cinematogràfic i emprengué una filmografia políticament compromesa i dotada d’un particular estil visual Acabada la dictadura dels coronels 1974, els seus films adopten en general un to allegòric, molt sovint hermètic, caracteritzat pels plans estàtics i perllongats De la seva filmografia hom pot esmentar Anaparastassi ‘Reconstrucció d’un delicte’, 1970 Meres tu’36 ‘Els dies del 36’, 1972 O Thiasos ‘La declamació’, 1975 I Kynighi ‘Els caçadors’, 1977 O Megalexandros ‘Alexandre el Gran’,…
Grameen Bank
Sistema bancari fundat l’any 1976 per Muhammad Yunus, cap del Programa d’Economia Rural de la Universitat de Chittagong, destinat a facilitar crèdits entre els més pobres de Bangladesh.
Grameen significa “rural” o “poblat” en la llengua bengalí La idea del banc fou la de donar crèdits a la gent més pobra i marginada, especialment a les dones, sobre la base que el que aquesta gent necessitava per sortir de la misèria no eren grans quantitats de diners, sinó un mínim imprescindible que els permetés treballar i ésser autosuficients Al setembre del 1995, la UNESCO signà un memoràndum amb el Grameen Bank en què totes dues organitzacions es comprometeren a unir esforços per combatre la pobresa en àrees específiques de la seva competència La UNESCO dissenyà un programa d’educació…
Shrimati Indira Gandhi
Història
Estadista índia.
Estudià a Suïssa i a Oxford, fins el 1942 Consellera política del seu pare, el pandit Nehru, arribà a la presidència del Partit del Congrés 1959 i fou ministra d’informació en el gabinet de Shastri, que succeí com a cap de govern el 1966 Consolidà la seva posició en les eleccions generals de l’any 1967 i en les del 1971 El 1975, però, fou declarada culpable de corrupció electoral per un tribunal Com a resposta, decretà l’estat d’emergència, posà fora de la llei les activitats polítiques, empresonà centenars d’opositors al seu règim i incorporà el seu fill Sanjay a les tasques de reconstrucció…
Vicenç Furió i Kobs
Pintura
Historiografia
Historiador, arqueòleg i pintor.
Estudià a l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de Palma —on fou deixeble de Faust Morell, en el taller del qual continuà treballant després de la seva mort—, i a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid 1893 De nou a Mallorca, es dedicà a la pintura de paisatges, de temes religiosos i destacà en els retrats de personatges illustres Fou un fidel representant del realisme acadèmic i de les darreres ramificacions del Noucentisme a Mallorca Collaborà en el diari La Almudaina i en el BSAL Fou membre de la Real Academia de la Historia des del 1923 i professor auxiliar de dibuix…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina