Resultats de la cerca
Es mostren 939 resultats
Castell de Vilardell (Sant Celoni)
Art romànic
El terme de Vilardell es troba esmentat per primera vegada el 998 El 1075 apareix el lloc i la vila anomenats de Vilardell El senyor d’aquest castell al segle XIII era Arnau de Sant Lleïr com a feudatari de Guilleuma de Montcada El terme, als segles XIV i XV, era de 6 a 8 focs El fet de tenir tan pocs focs provocà diverses agitacions per part del senyor de Montclús, que pretenia reduir aquest castell a quadra, la qual cosa s’esdevingué durant l’època moderna Als segles XV i XVI n’eren els senyors la família Soler, el quals emparentaren amb els Cahors de Perpinyà Aquests el…
Christopher Alexander
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Teòric i investigador dels processos de disseny i configuració d’ambients i espais, dugué a terme la seva tasca al Center for Environmental Structure i a la Universitat de Berkeley, on fou professor 1963-2001 Dels seus treballs cal destacar, per la seva difusió, A Pattern Language 1977, en el qual pretenia resoldre els problemes de disseny, a qualsevol escala, mitjançant models d’aplicació universal També fou autor de The Timeless Way of Building 1979, The Production of Houses 1985 i The Nature of Order 1985-98, 4 vol, a banda de diversos articles en publicacions especialitzades…
Galceran de Vilanova
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
El 1375 era ardiaca de Besalú, a Girona, i el 1388 fou elegit bisbe d’Urgell El 1396, ensems amb el seu germà Francesc, ajudà amb homes i diners els comtes Hug Roger II de Pallars i Pere II d’Urgell a combatre el comte Mateu I de Foix, que pretenia la corona d’Aragó El 1400 disposà la celebració de la festa de la Puríssima a tota la diòcesi, intentà, sense èxit, de reduir el nombre de canonges i d’ardiaques d’Urgell i el 1408 assistí al concili de Perpinyà convocat per Benet XIII Mort el rei Martí I tingué bregues per qüestió de jurisdiccions amb el comte de Pallars formà part,…
Edward Burne-Jones
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador anglès.
Collaborà amb Dante Gabriele Rossetti en els frescs de l’Oxford Union 1857 i fou l’epígon de la germandat prerafaelita Enemic declarat del realisme i de tot el que és anecdòtic en l’art, pretenia de reflectir només el que és típic o simbòlic De tots els prerafaelites fou el que aconseguí d’apropar-se més a l’art de Mantegna, Carpaccio o Botticelli King Cophetua and the Beggar Maid , 1884, Tate Gallery, Londres, i alhora establí, amb el seu decadentisme i el seu arabesc ondulant, un pont entre l’art dels membres de la germandat i el dels modernistes anglesos Sidonia von Bork…
Josep Mas i Vila
Façana de l’Ajuntament de Barcelona, obra de Josep Mas i Vila (1832-44)
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep Mas i Dordal, l’ajudà en el seu càrrec a l’ajuntament en fou adjunt el 1803 i n'esdevingué titular el 1808 Féu la nova casa de la ciutat 1831 —havent-ne enderrocat el pòrtic, l’església i una part del claustre de Sant Jaume— i n'acabà la façana el 1850 Autor de la porta del Cementiri Vell 1840, del pla topogràfic dels voltants de Barcelona 1854 i del mercat de Sant Josep 1840 Des del 1832 tingué el títol d’arquitecte acadèmic, després d’una aferrissada lluita amb Antoni Cellers, que pretenia el seu càrrec municipal, mantingut per Mas sota Carles IV, Napoleó, Ferran…
Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya
Agronomia
Poderosa associació de cooperatives agrícoles fundada a Barcelona el 12 de juliol de 1931.
Fou presidida, successivament, per FSantacana 1931, CJordà 1931-35, PCabot 1935 i FZuleta 1936, el seu òrgan de premsa era La Pagesia agost del 1932 — desembre del 1936, i tenia diverses seccions especialitzades cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans…
pacte de Tortosa
Història
Aliança i unió de les forces republicanes federals de Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, promoguda per Valentí Almirall i signada a Tortosa el 18 de maig de 1869.
Sota unes formes molt historicistes i d’exaltació de les antigues llibertats de la corona catalanoaragonesa, el pacte rebutjava tota idea de separatisme, i representà un intent d’organitzar els elements federals no extremistes d’aquells sectors geogràfics on eren més sòlids —Catalunya, País Valencià, les Illes, etc—, a fi que servissin de base per a l’estructuració estable i duradora d’una Espanya federal era, alhora, una aliança defensiva que pretenia de preservar i consolidar el contingut revolucionari del pronunciament del setembre del 1868, evitant la seva involució…
Palestra
Entitat catalanista, fundada a Barcelona (1930) per iniciativa d’un grup d’amics de J. M. Batista i Roca.
De caràcter educatiu i patriòtic, pretenia situar-se per damunt de matisos polítics o socials, per la qual cosa nomenà una presidència d’honor amb líders dels principals partits Organitzà cursos sobre història, literatura, art, llengua, etc cercles d’estudis de dialèctica “Àgora” competicions esportives a la manera del Sokol txec i campanyes d’acció social i cultural En fou president Pompeu Fabra secretari, Batista i Roca, i sotspresident, Frederic Roda Mantingué estretes relacions amb Galícia, el País Basc, els txecs i Occitània Organitzà una gran campanya pro estatut i a la…
Boffillo Del Giudice
Història
Militar
Militar napolità de família originària d’Amalfi.
Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, on fou protector del novellista Masuccio Salernitano A la mort del rei 1458, seguí el partit de Joan d’Anjou, que pretenia el tron de Nàpols fracassat l’intent 1462, es posà al servei de Lluís XI de França Amb forces franceses, participà com a capità en la guerra civil catalana i collaborà a la derrota de Joan II a Peralada 1472 El 1475, del Rosselló estant, bescanvià lletres de batalla amb Giulio da Pisa, cap de les forces napolitanes que sostenien el partit de Joan II Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou nomenat…
Ramon
Cristianisme
Bisbe de Roda i Barbastre.
Fou canonge regular a Sant Antoni i prior de Sant Serni de Tolosa 1100 D’allà 1104 el tragué el rei d’Aragó Pere I per fer-lo bisbe de Roda i de Barbastre, seu reconquerida feia poc El seu caràcter pacifista el feu topar amb el nou rei Alfons I, que féu costat al bisbe d’Osca que el foragità de Barbastre, ciutat que pretenia aquell bisbe allegant que l’antiga frontera del seu bisbat arribava fins al Cinca El 1116 fou expulsat del bisbat El 1119 retornà a Roda de Ribagorça, però Barbastre restà en poder del bisbe d’Osca El 1125 prengué part en una de les campanyes del rei Alfons I…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina