Resultats de la cerca

En un acte que clou la commemoració dels 85 anys de la proclamació de la Segona República, s’inaugura el canvi de nom de la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris de Barcelona pel de plaça de la República El canvi aixeca nombroses protestes dels que ho consideren un greuge a la memòria històrica entre d’altres, l’alcalde de Llucmajor Critiquen també que no s’hagi retornat a l’emplaçament original, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, l’estàtua d’homenatge a la Primera República que l’Ajuntament socialista de Barcelona va situar el 1990 a l’…

Situada a la riba esquerra de l’Ilm afluent del Saale, és un centre turístic i industrial aparells elèctrics, maquinària de precisió, indústries químiques, etc Residència d’Otó II 975, el castell fou seu d’un primitiu comtat La ciutat fou fundada el 1254 pel comte d’Orlamünde i passà al domini dels Wettin 1372 Després de la divisió territorial de Turíngia 1547, esdevingué la capital del ducat de Saxònia-Weimar 1556 i, posteriorment, del ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach 1741-1918 Centre cultural i intellectual d’Alemanya s XVIII-XIX, hi visqueren i hi ensenyaren JGvon Herder, Goethe,…

El collegi tenia tractament de magnífic o d' honorable a Perpinyà i, a vegades, era anomenat, per influència italiana, art major Equivalien a les livery companies angleses s XIV, als corps de marchands francesos i als gremios mayores castellans A Barcelona els collegis es constituïren a partir de la reforma municipal del 1455, any que aparegueren el d’apotecaris, d’adroguers, de cirurgians i de cerers posteriorment es constituïren els d’impressors 1553, de pintors 1680, de corredors 1707 i d’argenters 1732 A Perpinyà, l’antiga mà menor s’anà dividint, entre el 1662 i el 1789, en 23…

Duc d’Orleans 1793-1830, heretà aquest títol del seu pare, Felip Durant la Revolució pertangué al Club dels Jacobins i fou oficial de l’exèrcit del nord El 1795 s’exilià, i tornà a França sota Lluís XVIII, però les seves simpaties liberals l’obligaren a tornar-se a exiliar 1815-17 Establert a París, aviat es convertí, per les seves idees, en esperança de la burgesia liberal, fins que la revolució del juliol del 1830 el proclamà rei Tot i que el seu poder provenia del reconeixement de la sobirania nacional i que havia ratificat la Carta del 1814, molt aviat es decantà per formes més…

Llicenciat en dret per la Universitat de Buenos Aires 1970, el 1973 fou elegit regidor de la seva població natal pel Partit Justicialista, i l’any següent accedí a l’alcaldia per la mort del seu antecessor Foragitat del càrrec amb la proclamació de la dictadura militar març del 1976, restà apartat de qualsevol activitat pública fins a la recuperació de la democràcia, que tornà a ser elegit alcalde de Lomas de Zamora Diputat i vicepresident de l’Assemblea 1987-89, l’any 1989 formà parella amb Carlos Menem en les eleccions presidencials en qualitat d’aspirant a la vicepresidència,…

Ingressà a la Congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül l’any 1832 Continuà la seva formació a París, on estudià teologia Més tard, el 1837, fou destinat a Nova Orleans EUA, on, acabats els estudis al seminari de Barrens, fou ordenat sacerdot el 1839 exercí com a professor i rector del mateix seminari Posteriorment, fou destinat a Cape Girardeau per fundar-hi el Collegi de Sant Vicenç de Paül, els plans del qual ell mateix havia fet El 1845 s’establí a Filadèlfia per exercir el càrrec de rector del seminari diocesà El 1860 fou consagrat bisbe de Pittsburgh Pennsilvània, on feu construir…

Graduat a Líbia en àrab i estudis islàmics, i doctorat amb una tesi sobre les relacions americanoalbaneses, ha estat professor d’àrab a la Universitat de Pristina i d’història a la de Sarajevo, i professor visitant a les universitats de Cornell, Harvard, Maryland EUA i al Royal Institute for International Relations de Londres, entre altres Fou ministre d’afers estrangers 1991-93 i posteriorment primer ministre 1993-96 de l’autoproclamat estat independent de Bòsnia i Hercegovina Durant la guerra que seguí a la proclamació de la independència 1991-95 fou un partidari decidit de l’…

A partir de l’aportació ideològica de Locke, Montesquieu i Rousseau sobirania , aparegué molt relacionat inicialment amb el liberalisme Tingué les seves primeres realitzacions pràctiques en els Estats de la Unió Nord-americana i en la Primera República Francesa, i, seguint l’exemple nord-americà, s’estengué durant el segle XIX als nous estats llatinoamericans A França, després de la Revolució Francesa, els republicans començaren a organitzar-se a partir de la Revolució del 1830 i aconseguiren la instauració de la Segona República 1848 Durant el Segon Imperi foren reprimits, però feren…

Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s XVI Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641 Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat 1656, el 1659 lluità, sense èxit, contra la…

Els primers intents d’aconseguir un estatut d’autonomia començaren immediatament després de la proclamació de la Segona República Espanyola A aquest efecte fou redactat el text d’un avantprojecte, publicat pel juliol del 1931, sota iniciativa fonamentalment blasquista La negativa de nuclis republicans d’Alacant i de Castelló de la Plana a secundar-lo originà un enfrontament entre l’anomenada Conjunció de Partits, d’una banda, i la Dreta Regional i el PURA, de l’altra, que, si més no, limità la concreció política de les aspiracions estatutàries, cada dia més esteses El resultat de…