Resultats de la cerca
Es mostren 404 resultats
Josep Lucena. Els mocadors
L’empresa fou creada per Josep Lucena al voltant del 1840 i s’establí al carrer de Jonqueres núm 10 de Barcelona La primera referència és del 1842 amb motiu de l’Exposició Industrial de Madrid, on guanyà una medalla de bronze pels seus mocadors El tornem a trobar a la de Barcelona el 1844, presentant mocadors de pita i cotó fins, vermells i blaus per a butxaca Etiqueta Josep Lucena i els seus successors es distingiren per la fabricació de mocadors estampats Com la majoria, optà per establir la fàbrica a Sant Martí de Provençals —Can Lucena— mentre que el local barceloní es…
Salvador Bonaplata. El germà gran d'una gran família
El nom Bonaplata es troba en el centre de qualsevol història de la industrialització catalana L’aplicació del vapor a les màquines de filar i teixir cotó de l’empresa Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia el 1832 és una fita històrica i rica Salvador Bonaplata i Corriol Catalunya, la fàbrica d’Espanya, 1833-1936 , 1984 era l’hereu d’una família barcelonina de cotoners estampadors El seu germà Josep fou el creador de Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia Però Josep Bonaplata, el promotor d’aquesta empresa, pertany a la segona generació dels Bonaplata industrials cotoners La primera és…
Els pneumàtics dels Klein
Un precedent Ramon Quadreny Anunci de la fàbrica de pneumàtics Ramon Quadreny Guía de España y Portugal , 1898 Tot i que es considera que Klein i Companyia foren els primers fabricants de pneumàtics de Catalunya i l’estat el 1905, cal informar que set anys abans el 1898 Ramon Quadreny en fabrica i s’anuncia precisament com la primera i única fàbrica de pneumàtics d’Espanya La informació que es té de l’empresa és mínima Tenia la fàbrica a Hostafrancs a l’anomenat barri de l’Àngel, al carrer de França Tenia una màquina per a la fabricació de cambres d’aire, amb privilegi d’explotació, màquines…
estampida
Música
Composició instrumental dels segles XIII i XIV, majoritàriament monofònica.
El terme també designava un tipus de poema en la literatura de la Baixa Edat Mitjana És, possiblement, el primer exemple conegut de música purament instrumental a l’Europa occidental Consta de tres a set puncta o parts, cadascuna de les quals és exposada inicialment amb un final ouvert o imperfecte i es repeteix immediatament amb final clos En aquesta estructura de repetició, la mateixa parella de terminacions es podia aplicar a diverses unitats, fins i tot a totes Aquest esquema posa en relació l’estampida amb la seqüència2 , tot i que no s’ha pogut precisar cap derivació clara entre…
La pasta per a sopa: Magí Quer
La sèmola és un producte intermedi de la mòlta de cereals La de blat era i és utilitzada per a fer pastes alimentàries La pasta més corrent és el fideu Per això a Catalunya els semolers eren anomenats també fideuers Uns fideus que s’utilitzaven sobretot per a les sopes La seva confecció era artesanal fins a la segona meitat del segle XIX Anuncis de pastes alimentàries de Magí Quer Compañía Transatlántica , 1927 Magí Quer crearà una important empresa de producció mecànica de pastes alimentàries Magí Quer i Bertran era un semoler barceloní que vivia a la parròquia de Santa Maria del Mar de…
Andreu Febrer i Callís
Literatura catalana
Poeta.
Fill d’Andreu Febrer Vic, 1352- i de Francisca Callís, probablement neta de Barchinona Calis, la primera persona d’aquest cognom que detingué el domini útil del mas el Callís Orís, d’on era també el jurista Jaume Callís ~1370-1434, fill de Sibilia Callis, cosina segurament de Francisca El 1398, quan ocupava el càrrec d’escrivà de Martí I l’Humà, prengué part en la croada contra Barbaria Després fou cambrer del rei Martí el Jove de Sicília, al servei del qual intervingué activament en l’acció contra el rebel Artal d’Alagó i en negocià l’extradició a la cort francesa El 1418 Alfons el Magnànim…
,
Guerau de Cabrera
Història
Literatura catalana
Música
Noble i trobador.
Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 1145 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 1180 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’identificà…
, ,
la Sagrera

La plaça porticada de Masadas, al barri de la Sagrera de Barcelona (Barcelonès)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, dins l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, separat de Sant Andreu de Palomar per la riera d’Horta.
Del 998 es conserven les primeres notícies d’un grup de cases, algunes amb torres de defensa, al voltant de la sagrera de l’església parroquial de Sant Martí El 1877 hi havia només unes 48 cases A l’últim terç del segle XIX rebé l’impacte industrialitzador i s’anà transformant en barri industrial, amb predomini dels sectors metallúrgic i tèxtil, i es desenvolupà la urbanització del barri amb la formació del Fondo de Sant Martí , mentre que el nom de la Sagrera fou heretat pel nucli de cases que hi havia al llarg de la carretera del Vallès, al N del vell nucli rural de Sant Martí El 1877 el…
minnesänger
Literatura
Música
Nom donat als poetes alemanys dels s. XII i XIII que conrearen el gènere poètic minnesang (‘cant d’amor’), a imitació dels trobadors provençals.
El minnesang és una poesia lírica vinculada a unes determinades formes i destinada a ésser recitada amb acompanyament de diversos instruments de corda davant un cercle reduït de cortesans i de cavallers És una poesia d’amor que, plenament medieval, expressa els sentiments i els lligams convencionals entre el poeta i la dama Al costat de l’amor, sempre apareixen el goig i la pena que l’acompanyen, la nostàlgia, la separació i el comiat de l’alba Tagelied Hom discuteix encara l’origen del minnesang , com també la seva relació amb la lírica popular i amb la poesia llatina dels clerici vacantes…
Icària
Illa
Illa imaginària on Étienne Cabet situà l’acció de la seva novel·la filosòfica Voyage en Icarie, descripció d’un país en el qual hom practicava el comunisme, que despertà un gran entusiasme entre la classe obrera de França en el decenni de 1840-50.
El 1847 Cabet feu una crida als seus seguidors europeus perquè participessin en la fundació d’una Icària real als EUA Un primer intent, al territori de Texas, fracassà totalment i la segona temptativa, a l’antiga ciutat mormona de Nauvoo Illinois, desembocà en baralles i dissensions greus que portaren fins a l’expulsió del mateix Cabet, que morí d’apoplexia al cap de poc temps 1856 Als Països Catalans, la idea d’un comunisme icarià aconseguí d’atreure adeptes, especialment a Barcelona, on Narcís Monturiol fundà, per tal de propagar-la, el setmanari La Fraternitat novembre del 1847 - març del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina