Resultats de la cerca

Fill de Manuel Pereña i Puente Inicià la seva activitat política el 1898 a l’Associació Escolar Republicana de Barcelona, juntament amb Francesc Layret, Ramon Pla i Armengol, etc Després, creà la Joventut Republicana de Lleida i passà a dirigir L’Ideal 1909, que convertí en diari bilingüe Diputat provincial com a candidat de Solidaritat Catalana des del 1908, hagué d’exiliar-se a Perpinyà després dels fets del juliol del 1909 Participà en 1910 a la fundació de la UFNR i, reelegit diputat provincial el 1911 i el 1915, fou membre del Consell Permanent de la…

Fundat el 1953, debutà en el campionat provincial de Lleida La temporada 1958-59 es proclamà campió provincial i aconseguí l’ascens al trofeu Gonzalo Aguirre Jugava al collegi dels Pares Claretians Durant la dècada de 1960 l’equip femení fou una referència del club L’any 1968, dirigit per Francesc Domènech, ascendí a primera divisió estatal femenina Entre el 1971 i el 1979 es mantingué a segona divisió estatal Des del 1976 jugà al nou pavelló d’esports Al final dels anys setanta l’equip femení desaparegué per falta de patrocinador El 1980 creà l’escola de bàsquet El…

Fundat el 1943, debutà a segona categoria del Campionat de Catalunya l’any 1945 Durant els anys cinquanta també tingué equip femení i infantil Inaugurà una pista a la Sala Victòria i els anys seixanta disputà els seus partits a la pista de la Fontana El 1965 es proclamà campió provincial i l’any següent debutà a tercera divisió estatal Durant els anys setanta l’equip femení disputà en alguna ocasió la final del campionat provincial El 1983, amb la construcció del nou pavelló poliesportiu, amplià les seves activitats i el nombre de practicants Els anys noranta rebé el…

Ocupà diversos càrrecs polítics del Movimiento a la província de Girona, entre els quals cal destacar el de delegat provincial d’Esports 1969 A través del Plan Nacional de Instalaciones Deportivas, plantejà per a la demarcació de Girona la creació de nou piscines, tretze pistes poliesportives, set gimnasos, setze pistes de tennis, cinc installacions per a l’atletisme, un refugi de muntanya, una installació per a rem i dues per a tir Entre els diversos plans d’ordenació territorial que redactà com a delegat provincial del Ministeri de l’Habitatge, hi havia el que…

Es llicencià en filologia romànica a la Universitat de Barcelona 1950 i, ingressada al cos d’arxivers espanyol el 1956, dirigí la Biblioteca Popular de Gijón 1957-59 El 1959, s’incorporà a la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona, de la qual fou sotsdirectora 1966-70 i directora 1970-80 Fou també directora de la Biblioteca de Catalunya 1973-86, del Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82, però una greu malaltia l’obligà a deixar prematurament la seva activitat professional Publicà treballs de la seva especialitat La biblioteca…

Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli…

Desenvolupament enciclopèdic Té el caràcter de fundació pública i l’objectiu de fomentar la investigació científica sobre temes relacionats amb les Balears, editar publicacions sobre les Illes, assessorar el Govern Balear sobre temes culturals i promoure la difusió de la cultura pròpia La seva creació suposava la culminació d’un procés iniciat al final dels anys seixanta i que recollia una proposta dels professors Ángel Raimundo Fernández i Santiago Sebastián López de la delegació a Palma de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB La proposta es canalitzà a través del diputat …

Fundat el 1949, nasqué amb el nom d’Agrupació Deportiva Balaguer La temporada 1949-50 debutà en les competicions provincials Posteriorment prengué el nom de Club Atlètic Recreatiu Balaguer i l’any 1961 guanyà el campionat provincial, fet que li permeté disputar la fase d’ascens al trofeu Gonzalo Aguirre A mitjan anys seixanta jugà com a Club Bàsquet DACSA, el 1971 prengué el nom de CB El Águila de Balaguer i al final de la dècada, CB Impacsa La temporada 1971-72 l’equip sènior femení fou campió provincial Posteriorment prengué el nom actual Durant els anys vuitanta l…

Directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona 1970-80, de la de Catalunya, Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82 Es casà el 1959 amb Jordi Rubió i Balaguer Publicà treballs sobre història literària de Catalunya, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer 1953, Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 1957, La llengua catalana segons ARubió i Lluch 1957, Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI 1967, Notes sobre la tradició…

Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments…